El papa Benet XV (llatí: Benedictus XV; italià: Benedetto XV; nascut Giacomo Paolo Giovanni Battista della Chiesa; 21 de novembre de 1854 - 22 de gener de 1922), va ser cap de l'Església Catòlica des de 1914 fins a la seva mort el 1922. El seu pontificat es va veure en gran part eclipsat per la Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències polítiques, socials i humanitàries a Europa.
Entre 1846 i 1903, l'Església catòlica havia viscut fins a aquell moment dos dels seus pontificats més llargs de la història. Conjuntament, Pius IX i Lleó XIII havien governat durant un total de 57 anys. El 1914, el Col·legi de Cardenals va escollir la Chiesa a l'edat relativament jove de 59 anys en esclatar la Primera Guerra Mundial, que va titllar de "el suïcidi de l'Europa civilitzada". La guerra i les seves conseqüències van ser el focus principal de Benet XV. Immediatament va declarar la neutralitat de la Santa Seu i va intentar des d'aquesta perspectiva mitjançar la pau el 1916 i el 1917. Ambdues parts van rebutjar les seves iniciatives. Els protestants alemanys van rebutjar qualsevol "pau papal" com a insultant. El polític francès Georges Clemenceau va considerar que la iniciativa del Vaticà era anti-francesa.Franzen 380 Després d'haver fracassat amb les iniciatives diplomàtiques, Benet XV es va centrar en els esforços humanitaris per disminuir els impactes de la guerra, com l'assistència a presoners de guerra, l'intercanvi de soldats ferits i el lliurament de menjar a les poblacions necessitades a Europa. Després de la guerra, va reparar les difícils relacions amb França, que va restablir les relacions amb el Vaticà l'any 1921. Durant el seu pontificat, les relacions amb Itàlia també van millorar, ja que Benet XV va permetre que els polítics catòlics dirigits per don Luigi Sturzo participin en la política nacional italiana.
L'any 1917, Benet XV va promulgar el Codi de Dret Canònic, que va ser publicat el 27 de maig, la creació del qual havia preparat amb Eugenio Pacelli i Pietro Gasparri durant el pontificat del papa Pius X. Es considera que el nou Codi de Dret Canònic ha estimulat la vida i les activitats religioses a tota l'Església. Va nomenar Gasparri per ser el seu cardenal secretari d'Estat i va consagrar personalment el nunci Pacelli el 13 de maig de 1917 com a arquebisbe. La Primera Guerra Mundial va causar grans danys a les missions catòliques arreu del món. Benet XV va revitalitzar aquestes activitats, demanant a Maximum illud la participació dels catòlics de tot el món. Per això, se l'ha anomenat el "Papa de les Missions". La seva última preocupació va ser la persecució emergent de l'Església catòlica a la Rússia soviètica i la fam que hi havia després de la revolució. Benet XV era devot de la Mare de Déu i va autoritzar la festa de Maria, Mitjancera de totes les gràcies.AAS 1921, 345
Després de set anys al càrrec, el papa Benet XV va morir el 22 de gener de 1922 després de lluitar contra una pneumònia des de principis d'aquell mes. Va ser enterrat a les grutes de la basílica de Sant Pere. Amb les seves habilitats diplomàtiques i la seva obertura cap a la societat moderna, "va guanyar respecte per si mateix i pel papat."Franzen 382
Biografia esquerra|miniatura|235x235px| El lloc de naixement de Giacomo della Chiesa a Pegli miniatura|upright|esquerra|185px| Giacomo l'any 1866 amb dotze anys Giacomo della Chiesa va néixer prematurament a Pegli (actualment, un barri de Gènova, que aleshores pertanyia Regne de Sardenya-Piemont), tercer fill i sisè fill del marquès Giuseppe della Chiesa (1821–1892) (una nissaga patrícia amb arrels a Gènova fins al .) i de la seva dona, la marquesa Giovanna Filippa Vittoria Maria Migliorati (1827–1904). Les troballes de la genealogia informen que pel costat familiar del seu pare estava el papa Calixt II i també va afirmar ser descendent de Berenguer II d'Itàlia, mentre que entre els parents materns estava el papa Innocenci VII. .George L. Williams, Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes (2004:133) També era descendent del beat Antonio della Chiesa. La seva germana, Giulia della Chiesa (1850 - ?) es va casar el 1876 amb Faustino Persico. El seu germà, Giovanni Antonio della Chiesa (1853-1920), es va casar amb Eugenia Jacobini (1863-1918), la neboda del cardenal Angelo Jacobini, i va tenir descendència. A causa del seu naixement prematur, Giacomo es va quedar coix i va completar gran part de la seva educació primerenca a casa. El seu altre germà Giovanni Antonio era un almirall de la marina italiana.
El seu desig de convertir-se en sacerdot va ser rebutjat aviat pel seu pare, que va insistir en una carrera legal per al seu fill. Als 21 anys es va doctorar en Dret el 2 d'agost de 1875. Havia assistit a la Universitat de Gènova, que després de la unificació d'Itàlia va estar en gran part dominada per la política anticatòlica i anticlerical. Llicenciat en Dret i major d'edat, va tornar a demanar permís al seu pare per estudiar el sacerdoci, que ara li va ser concedit a contracor. Va insistir, però, que el seu fill fes els seus estudis teològics a Roma, no a Gènova , perquè no acabés com a capellà de poble o monsenyor provincial.De Waal 14–15 Va ingressar al seminari. i era molt actiu en l'Acció Catòlica.
Della Chiesa va ingressar a l'Almo Collegio Capranica i es trobava a Roma quan, el 1878, va morir el papa Pius IX i va ser succeït pel papa Lleó XIII. El nou papa va rebre els estudiants de la Capranica en audiència privada només uns dies després de la seva coronació. Poc després, della Chiesa va ser ordenat sacerdot pel cardenal Raffaele Monaco La Valletta el 21 de desembre de 1878 a la basílica del Laterà.
Des del 1878 fins al 1883, mentre es doctorava en teologia (1879) i en dret canònic (1880) per la Pontifícia Universitat Gregoriana, va estudiar diplomàcia a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica de Roma. Allà era, cada dijous, on els estudiants havien de defensar un treball de recerca, al qual estaven convidats cardenals i alts membres de la cúria romana. Mariano Rampolla, aleshores secretari d'Afers Orientals de la Congregació per a la Propagació de la Fe, en prengué nota i amplià el seu ingrés al servei diplomàtic del Vaticà l'any 1882, on fou contractat per Rampolla com a secretari i el gener de 1883 acompanyà el nunci Rampolla a Madrid, on va ocupar un paper crucial en l'arbitratge de la disputa entre Espanya i Prússia sobre la possessió de les illes Carolines. De retorn a Roma el 1887, va ingressar a la Secretaria d'Estat del Vaticà, de la qual arribaria a ser substitut i secretari de comunicacions xifrades el 1901. Des de 1899 era professor de diplomàcia i vicerector de la Pontifícia Acadèmia de Nobles Eclesiàstics.
Rampolla va tornar a Roma el 1887 quan va ser nomenat secretari d'estat i cardenal pel papa Lleó XIII. Della Chiesa va esdevenir minutetari papal (un empleat encarregat de redactar les actes) i substitut de la Secretaria d'Estat, amb Rampolla i després amb el cardenal Rafael Merry del Val.
Just després de la mort de Lleó XIII el 1903, Rampolla va intentar convertir della Chiesa en el secretari del conclave, però el Sacre Col·legi va triar Rafael Merry del Val, un jove prelat conservador, el primer senyal que Rampolla no seria el següent papa. Quan el cardenal Rampolla va haver de deixar el seu càrrec amb l'elecció del seu oponent el papa Pius X, i va ser succeït per Merry del Val, della Chiesa va ser retingut al seu càrrec.
Bolonya miniatura|El papa Pius X consagra el seu futur successor el papa Benet XV com a arquebisbe Giacomo della Chiesa al Vaticà el 22 de desembre de 1907. miniatura|upright=0.6| L'arquebisbe della Chiesa en visita pastoral el 1910 Pius X el va nomenar arquebisbe de Bolonya el 1907 i cardenal el 1914, només tres mesos abans d'esdevenir papa.
Arquebisbe Quan el cardenal Rampolla , després de l'elecció de Pius X, va ser substituït per l'igualment capaç Merry del Val, della Chiesa va mantenir inicialment el seu càrrec, estimat pel nou papa per les seves habilitats. No obstant això, precisament pels seus estrets vincles amb el cardenal Rampolla –el principal artífex de la política d'obertura de Lleó XIII, així com rival de Pius X al conclave de 1903– , la carrera de della Chiesa al Vaticà es va veure ràpidament aturada per la línia més conservadora del nou papat. Pius X, tot i que el va estimar, va decidir apartar-lo de la cúria romana i el 16 de desembre de 1907 el va nomenar arquebisbe de Bolonya , segons la coneguda màxima llatina promoveatur ut amoveatur. John Pollard, The Unknown Pope, London, G. Chapman, 1999. Els diaris italians van anunciar que el 15 d'abril de 1907 el nunci papal Aristide Rinaldini a Madrid seria substituït per della Chiesa, que hi havia treballat abans. Pius X, rient-se sobre els coneixements del periodista, va comentar: "Desafortunadament, el diari es va oblidar d'esmentar a qui vaig nomenar com a proper arquebisbe de Bolonya".De Waal 68 El Vaticà suposadament havia "anat tan lluny com per descobrir els papers que el nomenaven nunci papal, però [della Chiesa] es va negar a acceptar-los"."The New Pope", The Wall Street Journal, 4 September 1914, p. 3. (Newspapers.com) El 18 de desembre de 1907, en presència de la seva família, el cos diplomàtic, nombrosos bisbes i cardenals, i el seu amic Rampolla, va rebre la consagració episcopal del mateix papa Pius X. El papa va donar el seu propi anell episcopal i el bàcul al nou bisbe i va passar molt de temps amb la família della Chiesa l'endemà.De Waal 70 El 23 de febrer de 1908, della Chiesa va prendre possessió de la seva nova diòcesi, que incloïa 700.000 persones, 750 sacerdots, així com 19 instituts religiosos masculins i 78 femenins. Al seminari episcopal, uns 25 mestres van educar 120 alumnes que es preparaven per al sacerdoci.De Waal 82
Monsenyor della Chiesa donà suport a la intervenció italiana a Líbia, d'acord amb la doctrina de la guerra justa veient-hi el recurs a les armes com un instrument per a estendre la fe i la civilització.
Com a bisbe, va visitar totes les parròquies, fent un especial esforç per veure les més petites a la muntanya a les quals només s'hi podia accedir a cavall. Sempre va veure la predicació com l'obligació principal d'un bisbe. Normalment feia dos o més sermons al dia durant les seves visites. El seu èmfasi era en la neteja dins de totes les esglésies i capelles i en l'estalvi de diners sempre que fos possible, perquè va dir: "Estalviem per donar als pobres."De Waal 102 Una reunió de tots els sacerdots en un sínode va haver de ser posposada a desig del Vaticà tenint en compte els canvis en curs en el Dret Canònic. Es van construir o restaurar nombroses esglésies. Va originar personalment una important reforma de l'orientació educativa del seminari, afegint més cursos de ciències i educació clàssica al currículum.De Waal 100 Va organitzar pelegrinatges als santuaris marians de Loreto i Lorda en el 50è aniversari de l'aparició.De Waal 121 La mort inesperada del seu amic, partidari i mentor Rampolla el 16 de desembre de 19131913 va suposar un gran cop per a della Chiesa, que va ser un dels beneficiaris del seu testament.
Cardenalat Era costum que l'arquebisbe de Bolonya fos nomenat cardenal en un dels consistoris vinents . A Bolonya això també s'esperava amb della Chiesa, ja que, en anys anteriors, o els cardenals eren nomenats arquebisbes, o els arquebisbes com a cardenals poc després.De Waal 110 Pius X no va seguir aquesta tradició i va deixar la Chiesa esperant quasi set anys. Quan una delegació de Bolonya el va visitar per demanar-li l'ascens de della Chiesa al Col·legi de Cardenals, va respondre en broma burlant-se del seu propi cognom, Sarto (que significa "sastre"), perquè va dir: "Ho sento, però encara no s'ha trobat un Sarto per fer la túnica del cardenal." miniatura|El cardenal Della Chiesa el 1914