Agilodocodon scansorius és una espècie extinta de mamaliaforme que visqué durant el Juràssic mitjà ( Ma) en allò que avui en dia és la República Popular de la Xina. Aquesta espècie, l'única del gènere Agilodocodon, és coneguda a partir d'un esquelet fòssil descobert a la formació de Tiaojishan, on també s'han trobat restes de Docofossor, un parent proper seu. Va ser descrit el 2015 per Qing-Jin Meng et al.
A. scansorius és el mamaliaforme arborícola més antic conegut. Tenia la fesomia d'una musaranya, amb una llargada total de 13 cm i un pes que s'estima en 27 g. El seu aspecte exterior recordava el d'un esquirol, amb el musell llarg, urpes corbes i articulacions del turmell i el canell com les dels mamífers que pugen als arbres. Tenia dents en forma d'enformador que hauria fet servir per rosegar la fibra basta dels arbres i així alimentar-se de la seva escorça i la seva saba. Així doncs, A. scansorius és el mamaliaforme més antic conegut que no tenia una dieta estrictament insectívora, sinó que també s'alimentava de matèria vegetal.
Referències
Categoria:Docodonts Categoria:Mamaliaformes del Juràssic