El kava (amarg) és una beguda típica de diversos països de les illes del Pacífic, especialment Vanuatu, Fiji, Tonga i Samoa. Es prepara a partir de l'extracció d'arrels (fresques o seques) de l'espècie Piper methysticum. Normalment, l'arrel seca es mol fins a obtenir una pols, que es barrejarà amb aigua freda (o aigua de coco) i, finalment, es filtrarà a través d'un vel per a obtenir-ne una suspensió de la beguda.
Documentada des de fa més o menys 3.000 anys, es tracta d'una beguda amb efectes psicotròpics que aporta una sensació de calma i relaxació. És per aquest motiu que s'ha utilitzat per tractar trastorns d'ansietat i estrès. Aquestes sensacions són produïdes principalment per les kavalactones o kavapironas, principals components de la planta. A través de diversos assajos toxicològics genètics, s'ha vist que les kavalactones no semblen causar danys directes a l'ADN. Altres estudis realitzats en animals, demostren que el Kava podria induir la carcinogènesi. No obstant això, s'estan avaluant els efectes del kava com a tractament quimioterapèutic o quimiopreventiu contra el càncer. Aquests efectes poden ser beneficiosos o perjudicials segons la quantitat que en sigui consumida. Existeix prou evidència científica que indica que un consum elevat d'aquesta beguda és perjudicial per a la salut, amb un gran ventall de símptomes clínics provocats per malalties als ronyons; per altra banda, prendre'l ocasionalment és acceptable amb riscos baixos. Encara calen diversos estudis mèdics en humans per a avaluar-ne amb certesa la seguretat alimentària.
El kava té un impacte etnològic molt notable i és consumit principalment per homes. De fet, en moltes cultures en què el kava és una beguda recreativa, els patrons socials estableixen que només les dones de rang històric tenen dret a beure'l, com ara les caps dels cacicats a Tonga, Samoa o Tahití .
Història La història de l'inici del Kava té un component místic que es remunta a l'illa de 'Eueiki, en el Tonga. Segons la llegenda, la mort accidental d'una dona jove anomenada Kava'onau's va provocar que, miraculosament, nasqués del seu estómac dues plantes: el Kava (Piper methysticum) i tō (Saccharum officinarium). El germà de la dona, va descobrir que una rata, en consumir les arrels de Piper methysticum, va morir. Mogut per la tristesa que havia produït la mort de la seva germana va decidir consumir-la, però, en comptes de donar-li el destí final que ell volia, va experimentar un estat de calma. És quan va decidir ensenyar el descobriment del seu ús als altres membres de la seva comunitat. Es pot veure doncs com la principal utilització del Kava com a relaxant per a trastorns ansiolítics, com per exemple l'ansietat, ja es reflectia en la llegenda urbana.
Encara que es tingui present aquesta creença infundada s'argumenta, segons la cultura de Tonga, que va ser Lo'au, reconegut com a tofunga fonua (savi de la terra), qui va donar la invenció cerimonial del Kava tornant-se doncs en una part fonamental de la vida política, social i religiosa de moltes cultures de les Illes del Sud del Pacífic.
Ús i expansió cultural Generalment, té un ús polític, social i religiós diferent segons la regió de l'Oceà Pacífic (també utilitzat el terme Moana per referir-se a ell) en la que es tingui present. Un dels esdeveniments més destacables d'aquesta tradició en el Tonga és el faikava, una reunió comunitària on es consumeix Kava amb l'objectiu d'assolir arribar a l'equilibri, conegut com a Noa, entre el passat, present i futur.
A causa del fet que diferents cultures del Pacífic han emigrat, l'ús del Kava, les tradicions i les preparacions, s'han estès més enllà del seu lloc d'origen, arribant a persones que no formen part d'aquesta cultura i tradició. Pel que s'ha observat, la seva expansió es va iniciar des de PohnPei a Hawai'i i des de Fiji a les illes Australs.
Distribució miniatura|Mapa de melanèsia (en verd)Inclou les illes de: Fiji, Nova Caledònia, Nova Guinea, Salomó, l'arxipèlag de Bismarck, Vanuatu, les Moluques, les illes de l'estret de Torres, Sakinó L'origen es descriu a diversos punts de la regió d'oceania anomenada Melanèsia. La planta creix en regions amb sòls amb un bon drenatge i un pH lleugerament àcid (5,5-6,5), i se sol trobar a una altitud d'entre 150 i 300 metres sobre el nivell del mar. Es cultiva sobretot als estats insulars de Vanuatu, Fiji, Tonga i Samoa (ordenats de major a menor impacte). Així doncs, es cultiva en climes tropicals amb temperatures de 25-30 °C, amb precipitacions recurrents (>2000 mm/any) i una humitat relativa elevada (70-100%). Es tracta d'un cultiu de sotabosc, ja que massa llum de forma directa, és perjudicial per a la planta. Les condicions de vent fort l'afecten menys.
Varietats Hi ha més de 200 varietats de Piper methysticum. De les quals, 82, gairebé la meitat, són cultivades a Vanuatu. Cada una, amb una composició química determinada. Tot i això, no totes són aptes per la producció de Kava com a beguda recreativa. A més a més, cada regió té les seves varietats de preferència per fabricar-la. Tot i això, sempre dividirem les varietats en quatre categories:
Kava Noble: comprèn les varietats que han estat usades per la producció de la beguda amb la composició òptima (relacionada amb les kavalactones). Dins d'aquesta categoria es classifiquen per a la seva distribució, característiques de la planta i qualitat del producte final. Tanmateix, totes tenen en comú que no tenen un efecte en les capacitats cognitives dels qui la consumeixen. A causa del seu ús, aquestes varietats estan acceptades en el Codex Alimentarius. Kava Tu-dei (two-day): produeixen efectes més forts que poden anar des del mal de cap o marejos, fins a un estat psicotròpic de letargia. Com esmenta el nom, aquests poden durar múltiples dies. Kava medicinal: varietats específicament utilitzades per les seves propietats medicinals. Aquests extractes són generalment utilitzats per tractar l'ansietat, l'insomni, la síndrome premenstrual o l'estrès. Està completament vanejada la seva exportació. Kava silvestre: segons estudis es tracta de Piper methsycum var. wichmanní, una varietat molt relacionada, però que no té cap ús ni de tipus medicinal ni com a beguda. Estudis demostren que P. methsycum (descoberta abans) no són res més que un grup de varietats mutades derivades de P. wichmanní.
Exportacions miniatura|246x246px|Exportacions dels productors principals de kava en tones/any En els últims 12 anys les exportacions han experimentat un augment de forma global, però el que ha incrementat més és el seu preu. Tanmateix, la pandèmia de la COVID-19 va provocar una davallada en les exportacions. Les últimes registrades (sense contar exportacions en pandèmia o postpandèmia) estan exposades en forma de gràfic.
Els principals destins del producte són Austràlia i els Estats Units.
Economia El cultiu de kava és una font d'ingressos important en aquestes regions. Tot i això, les dades de l'impacte (reflectint producció i exportació local i global) no són gaire acurades en la majoria de casos perquè la majoria de cultius es duen a terme per petits productors. Tanmateix, això fa que la taxa de retorn en diners dels petits productors sigui elevada, tenint un impacte positiu.
Amenaces Entre certs anys hi ha hagut davallades en localitzacions concretes degut a diferents desafiaments als que ha hagut de fer front el cultiu, tant pels efectes meteorològics (com ciclons) com pels biològics (plagues com les del virus del mosaic del cogombre, CMV). A més a més, a causa de l'hàbitat idoni de la planta, la desforestació també pot resultar un problema, augmentant la vulnerabilitat de la planta, i, alhora, provocant l'encariment del producte.
Morfologia vegetal i cultiu Piper methysticum és un arbust perenne, normalment dioic, de la família de les Pipperaceae. Sol mesurar de 2 a 3 metres quan és collida. Tot i això, pot arribar a fer 7 metres. Les seves característiques principals són: miniatura|Piper methysticum
Fulla: la morfologia de la fulla és de tipus cordada, d'un color verd fosc, gran i amb un marge llis; mesura fins a 15-20 cm. La venació és alterna.
Arrel: sol estar ben desenvolupada i ramificada (pesant de 2 a 10 kg), pot arribar fins als 60 metres de fondària. El color dels rizomes és fosc (negre-grisós) per fora i blanquinós per dins. Tija: la principal és de tipus erecte, amb nòduls inflats. Sol ser verda amb tonalitats marronoses, rogenques o, fins i tot, liloses. Flors: no tenen pètals ni sèpals (aclamídies). Les masculines estan formades per dos estams curts i les femenines per un estigma (3-9 cm). Fruit: petit, carnós, en forma de baia i amb una llavor que no té la capacitat de germinar. El fet que les flors femenines siguin molt escasses i els fruits tinguin una sola llavor, fan que l'arbust sigui incapaç de reproduir-se sexualment. Llavors, són els humans els que s'han d'encarregar de la propagació de la planta per mitjà d'esqueixos mitjançant talls de tiges o trossos d'arrels.
Procés d'obtenció de la beguda Encara que hi ha una gran variabilitat de rituals per les diferents comunitats de les illes del Pacífic, tradicionalment es prepara a partir de la trituració de les arrels de Piper methysticum. Es podien triturar mitjançant materials accessibles i de fàcil ús com una pedra i un tronc petit. A partir d'aquí, s'obtenia un triturat que es mesclava amb aigua, es filtrava i se servia.
Tanmateix, ancestralment eren els mateixos humans (que havien de ser nois o noies, no casats) els encarregats de triturar els trossos de l'arrel de Piper methysticum a través de la masticació, fet que potenciava les característiques de la beguda. Posteriorment, aquests serien escopits en un receptacle comú, on serien diluïts amb aigua.
Avui en dia, la trituració de les arrels es duu a terme a través de màquines com les trituradores elèctriques o molins de martell, enfocades a la comercialització, ja que al final del procés de trituració, s'obté una pols fina que podrà ser exportada. Malgrat això, alguns països, com Vanuatu i Fiji, no tenen accés a l'electricitat, així doncs, utilitzen mètodes més manuals com la trituració amb un morter.
Risc de contaminació en la producció El procés tradicional, evidentment, no està exempt de contaminació per microorganismes. Els principals agents estan recollits en la següent taula: +EtapaMicroorganismes més recurrentsMotiuCultiuSalmonel·la i Escherichia coli O157:H7Ús d'adobs i fertilitzants derivats de purins dels animals o contaminació per aigües de rec.Processament primariSalmonel·la i Escherichia coli O157:H7Mala qualitat de l'aigua per rentar les arrels i emmagatzemament inadequat durant l'assecament que propicia la contaminació per animals (insectes, ocells...)Processament primari Norovirus i virus de l'hepatitis A Mala higiene dels manipuladors a l'hora de pelar, tallar, assecar i triturar.EmmagatzematAspergillusMal envasat quan les arrels ja estan en format de pols i, per tant, s'ha disminuït dràsticament la humitat relativa
Consum El kava té dos mètodes diferents de consum oral: el mètode semitradicional i el mètode terapèutic o medicinal.
Pel que fa al mètode semitradicional, seria el consum de kava com a beguda; el kava s'extreu principalment amb aigua i se serveix en una closca de coco, com es feia tradicionalment. Aquest mètode pot causar efectes secundaris, ja que no hi ha control de les dosis ingerides. Per contra, el consum medicinal, s'utilitza per tractar una malaltia determinada, sobretot relacionada amb trastorns d'ansietat; en aquest darrer cas, les dosis estan regulades.
Composició i constituents químics Fins al dia d'avui, s'han aïllat i identificat més de 56 constituents de P. methysticum els quals es poden classificar en dos grups: kavalactones i flavokavines.