Isidoro Hernández González (Sevilla, 1847 - Sevilla, 1888) fou un compositor andalús que en els principis de l'anomenat genero chico gaudí de força popularitat. miniatura|Gravació de principis de segle XX del bolero de Torear por lo fino. Degut més que als propis mèrits, a la prodigiosa quantitat de sarsueles que va compondre hi entre les que cal citar només a títol de curiositat: Un sevillano en La Habana (1872); Un fresco del Jordán (1875); En el fondo del mar (1875); El sargento Boquerones (1876); Animo, valor y miedo (1880); El lavadero de la Florida (1881); La gran noche (1881); El manicomio del Norte (1882); Torear por lo fino (1883); El faldón de la levita (1884); A la cuarta pregunta (1884); Quien más mira... (1884); Escenas de verano (1885);* La sevillana (1885); Toros de puntas (1885); Muerto el perro... (1886); Efectos de la Granvia (1887); Caer en la trampa (1887); Las criadas (1887).
També va compondre algunes cançons i adaptà per a piano diverses sarsueles de Barbieri i Oudrid.
Morí en la més absoluta misèria, a Sevilla en 1888.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27 ()
Categoria:Músics sevillans Categoria:Compositors de sarsuela andalusos Categoria:Morts a Sevilla Categoria:Compositors espanyols morts al segle XIX Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1847