Pierre Lefranc (Montmirey-la-Ville (Jura), 26 de novembre del 1815 - Versalles (Seine-et-Oise, actualment Yvelines), 16 de juny del 1877) va ser un polític i escriptor francès vinculat a la Catalunya del Nord.
Biografia Fill de pagès, aprengué de forma autodidacta les llengües clàssiques. Feu d'oficinista i oficial de notaria a Dole i, posteriorment, treballà a Besançon i a Morteau (Doubs). El 1838 anà a París, hi estudià dret i s'hi titulà. Feu amistat amb Béranger, amb qui compartia el gust per la literatura; els anys 1844 i 1845 col·laborà a la Revue Indépendante amb el pseudònim de Jean Bonhomme. Anteriorment, però, un escrit amb la signatura de Pierre Lefranc, de Perpignan (?) havia aparegut a la Revue et gazette musicale de Paris. El 1846, Francesc Aragó el trià per director del nounat L'Indépendant, i el periodista -seguint l'orientació republicana del periòdic perpinyanenc- hi menà una virulenta campanya en contra de la Monarquia de Juliol, cosa que li comportà 14 denúncies i 25.000 francs de multes. El 1848 va ser elegit diputat en representació dels Pirineus Orientals, i fins al 1851 segué a la Cambra, en els bancs de l'extrema esquerra. Oposat al Segon Imperi Francès, hagué d'exiliar-se a Brussel·les i a Londres després del cop d'estat de Lluís Napoleó del 2 de desembre del 1851. Tornà a França el 1852 i es dedicà a les assegurances (com ja ho havia fet als anys 30) i al comerç. El 1869 esdevingué redactor en cap del renascut L'Indépendant. En caure l'Imperi el 1870, va ser breument nomenat prefecte dels Pirineus Orientals, però no acceptà el càrrec; a l'any següent fou elegit diputat, novament, per les esquerres, i es mantingué en el càrrec fins a les eleccions del 1876, quan fou elegit senador, igualment en representació del departament dels Pirineus Orientals. Compaginà la tasca legislativa amb la publicació de cròniques a lIndépendant.
Publicà diversos llibres, generalment de tema polític. Una de les seves obres (L' Eglise devant l'histoire... (1869) li valgué una agra polèmica amb labbé (Eugène Hyacinthe Nicolas) Casamajor, que el respongué amb una col·lecció de fullets (Première lettre sur l'histoire de l'église ou l'on corrige les plus folles erreurs de M. Pierre Lefranc, Troisième lettre ou les éloquents rataplans de M. Pierre Lefranc ancien représentant du peuple, Huitième lettre sur l'histoire de l'église réplique ou l'on corrige les plus folles erreurs de M. Pierre Lefranc, etc.) que feu estampar a la impremta Tastu de Perpinyà.
Diverses poblacions del Rosselló (Baixàs, Elna, Espirà de l'Aglí, Estagell, Perpinyà, Ribesaltes, Tuïr) tenen carrers amb el nom de "Pierre Lefranc". Sense més informació, però, no es poden adjudicar amb certesa al diputat, periodista i senador Lefranc.
Mandats Diputat dels Pirineus Orientals 23 d'abril del 1848 - 26 de maig del 1849 13 de maig del 1849 - 2 de desembre del 1851 8 de febrer del 1871 - 7 de març del 1876
Prefecte dels Pirineus Orientals 5 a 11 de setembre del 1870 (refusà el nomenament)
Senador en representació dels Pirineus Orientals 30 de gener del 1876 - 16 de juny del 1877 (mort en el càrrec; el reemplaçà Paul Massot)
Obres (Dubtós) () ()
( ) ()
()
Bibliografia
Referències
Categoria:Diputats dels Pirineus Orientals a l'Assemblea Nacional Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Periodistes francesos Categoria:Persones del Jura Categoria:Premsa de la Catalunya del Nord Categoria:Prefectes francesos Categoria:Senadors francesos Categoria:Morts a Versalles Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània Categoria:Polítics de la regió d'Occitània Categoria:Artistes de Borgonya-Franc Comtat Categoria:Polítics de Borgonya-Franc Comtat Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1939-1945 (França) Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1815