El riu Carcarañá és un curs d'aigua argentí que neix a la província de Córdoba per la confluència del riu Tercero (continuació directa) i Saladillo (nom del curs inferior del riu Cuarto).
Recorregut Entra a la província de Santa Fe i la creua pel sector centre-meridional. Desemboca a Gaboto al riu Coronda, que al seu torn ho fa en el gran riu Paranà prop de Timbúes. Discorre en gran manera per un sector conegut com a «pampa ondada», raó per la qual a les ribes hi ha barrancs de fins a 20 m d'altura. Gran part del llit és constituït per tosca, la qual cosa propicia que en certs punts hi hagi petits salts —que es veuen sobretot quan el riu va baix— fàcilment franquejables per les embarcacions. Té un recorregut de 240 km, i és navegable per embarcacions de calat mitjà. Recorre per zones riques en la producció de cereals, làctics i lleguminoses.
Conca Té una conca de 48.000 km² aproximadament i els principals afluents són els rierols de les Tortugas i la Canyada de Gómez (que rep pel marge esquerre) i el rierol la Canyada Santa Lucía (per la dreta).
El riu té potencial hidroelèctric i es feu ús de la força motriu amb dics, a l'altura de Lucio V. López, des de la darreria del fins a la dècada de 1930. L'obra va ser dels germans Cayetano i Roque Blotta Rímolo, que provenien de Morano Cálabro (Itàlia). Una altra represa hidroelèctrica es troba a l'altura de la ciutat de Carcarañá, utilitzada pel Molino Juan Semino.
És coneguda per la pesca esportiva i recreativa de Salminus brasiliensis. A la desembocadura i ja sobre el riu Paranà hi ha el Parc Nacional Illes de Santa Fe.
Ciutats El 1527, en les proximitats de la desembocadura en el Paranà, l'expedició al comandament de Sebastià Cabot va fundar el primer establiment europeu a l'actual territori argentí.
Actualment a les ribes del riu hi ha les ciutats i poblacions cordoveses de Inriville, Los Surgentes i Cruz Alta, i les santafesines de Arteaga, San José de la Esquina, Los Nogales, Arequito, Los Molinos, Casilda, Caracarañá, Correa, Pueblo Andino, Oliveros, Timbúes i Puerto Gaboto.
Toponímia La denominació d'aquest riu va ser donat pels guaranís que cap al habitaven les seves ribes. El nom, deriva de la llengua guaraní, del nom de l'ocell caracarà crestat.
Referències
Categoria:Rius de la conca del Paraná Categoria:Rius de l'Argentina Categoria:Província de Córdoba (Argentina) Categoria:Geografia de la província de Santa Fe