La Simfonia núm. 1 en fa menor, op. 10, de Dmitri Xostakóvitx fou composta entre 1924 i 1925, i estrenada a LeningradThe New Grove Dictionary of Music and Musicians per la Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Nikolai Malkó el 12 de maig de 1926. Xostakóvitx va completar aquesta simfonia a l'edat de dinou anys com a peça de la seva graduació al Conservatori de Petrograd. La va dedicar a Mikhaïl Kvadri, un company d'estudis.
Origen i context Dmitri Xostakóvitx va venir al món a Sant Petersburg (Rússia) l'any 1906, en el si d'una família amb inquietuds intel·lectuals. La seva mare li va ensenyar les primeres notes al piano, i molt aviat es va fer evident que el noi posseïa un talent extraordinari, capaç de destacar tant davant el teclat com en la creació musical. Quan només tenia 13 anys, va ser admès al Conservatori de la ciutat, aleshores sota la direcció de Aleksandr Glazunov, que va donar suport a la formació del jove. Allà va estudiar amb mestres de renom, com Leonid Nikolàiev en piano, Nikolai Sokolov en contrapunt i fuga, i Maximilian Steinberg en composició. Malgrat el seu bon rendiment acadèmic, hi hagué una excepció: no va superar la matèria de Metodologia marxista. miniatura|esquerra|La Cigala i la Formiga, il·lustrat per Milo Winter el 1919 per la faula d'Isop Quan Xostakóvitx es va graduar, tot just amb dinou anys, va presentar com a treball final una simfonia: la seva Primera, en fa menor. Tot i que formalment fou concebuda per a la classe de composició de Steinberg, sembla que bona part del material ja l'havia esbossat força temps abans. La seva tieta, Nadezhda Galli-Shohat, ho confirmaria anys més tard en sentir la interpretació de l'obra als Estats Units sota la batuta de Leopold Stokowski amb l'Orquestra de Filadèlfia. Molts passatges li resultaren familiars, ja que recordava haver-los sentit quan el petit Dmitri improvisava al piano. Entre aquells motius musicals s'hi podien reconèixer ecos de contes i faules que li agradava explicar, com la de La Cigala i la Formiga d'Isop en la versió de Jean de La Fontaine o la història de La Sireneta de Hans Christian Andersen.
Sovint s'ha remarcat la coincidència entre l'edat de Xostakóvitx quan va donar a conèixer la seva Primera Simfonia i la d'Aleksandr Glazunov en l'estrena de la seva primera obra del gènere: Glazunov, també infant prodigi, s'hi havia avançat encara més, ja que la va presentar amb només setze anys. No és estrany, doncs, que veiés en el seu deixeble un reflex del que ell mateix havia estat. Des del seu càrrec de director del Conservatori de Petrograd, Glazunov havia pogut seguir pas a pas el recorregut del jove des que hi ingressà amb tretze anys. A més, va ser ell qui va preparar l'estrena oficial de la simfonia de Xostakóvitx, exactament quaranta-quatre anys després de la pròpia i en la mateixa sala de concerts. L'obra, com ja havia passat amb Glazunov, va despertar una forta expectació; i fins i tot l'aparició poc hàbil de Xostakóvitx a l'escenari, intentant dirigir amb certa inexperiència, va contribuir a alimentar la sensació d'estar presenciant l'inici d'un nou prodigi.
L'estrena de la simfonia hauria estat impossible sense la insistència de Nikolai Malkó, que volia conèixer de primera mà la música del jove compositor. La còpia de les particel·les representava una despesa de 150 rubles, una suma inassumible per a Xostakóvitx, que vivia amb escassos recursos. La decisió del director de programar l'obra va fer que el Conservatori acabés sufragant-ne el cost, un gest del tot excepcional, malgrat que molts professors ja havien quedat fascinats amb la qualitat de la partitura.
La gestació de la Primera Simfonia de Xostakóvitx va tenir lloc en un context especialment advers. Al Conservatori, el jove només trobava suport en el seu mestre de composició, Maximilian Steinberg, i en el pianista Leonid Nikolàiev, que, desafiant les restriccions administratives, li continuava oferint lliçons de piano sense cobrar-li. Els primers esbossos daten del 1924, coincidint amb un moment molt delicat per a la seva família. La seva mare, vídua des de feia dos anys i pilar afectiu de Dmitri —a qui anomenava afectuosament Mitia—, patia una greu ciàtica i tot just havia sortit d'un sanatori després d'una malaltia glandular; la seva germana Marusia lluitava contra la tuberculosi. Ell mateix, dèbil i mal nodrit, havia passat per dues operacions a causa d'una glàndula del coll inflamada, i els metges sospitaven que també podia estar afectat de tuberculosi. Davant d'aquesta situació de precarietat, el futur compositor contribuïa com podia a l'economia familiar guanyant alguns diners tocant el piano en un vell cinema mut.
L'abril de 1925, Xostakóvitx ja havia completat la reducció per a piano de la seva primera simfonia, i el 2 de juliol en va donar per acabada l'orquestració. L'obra va ser dedicada al seu amic Mikhaïl Kvadri, vinculat a la Lliga Democràtica, que seria empresonat durant vuit mesos i posteriorment afusellat l'any 1929.
Aquesta simfonia és el resultat madur d'uns anys d'esforç i aprenentatge, encara que sovint s'ha presentat com si hagués sorgit de manera sobtada i inesperada, gairebé com una revelació fulgurant —així ho devien percebre molts músics contemporanis. Xostakóvitx va dir: «Aleshores assimilava amb entusiasme i sense cap esperit crític tots els coneixements i refinaments que m’ensenyaven. Però un cop acabats els estudis, va sorgir la necessitat de seleccionar bona part del bagatge musical que havia acumulat. Vaig comprendre que la música no era només una combinació de sons ordenats d’una manera determinada, sinó un art capaç d’expressar, amb mitjans propis, les idees i els sentiments més diversos. Aquesta convicció no la vaig assolir sense dificultats. Durant tot l’any 1926 no vaig escriure ni una sola nota; però des de 1927 no he deixat mai de compondre.»
Anàlisi musical Es tractava d'una obra d'una solidesa tècnica irreprotxable, amb una escriptura acadèmica però ja carregada d'energia i d'una veu pròpia que es manifestava en la fluïdesa del discurs i en la riquesa de colors i harmonies. Alguns d'aquests recursos, tanmateix, semblaven excessivament agosarats als ulls de Glazunov, que va intervenir modificant la instrumentació dels vents. Tot i això, després de l'estrena Xostakóvitx va restituir la seva versió original.
Amb una sorprenent capacitat per combinar el to tràgic i dramàtic amb una sàtira d'una gran subtilesa, la simfonia s'articula en quatre moviments, dels quals els dos darrers es toquen sense pausa. El primer (Allegretto – Allegro non troppo) arrenca amb un diàleg entre fagots i trompetes, que progressivament condueix cap a una marxa d'aire festiu. D'aquest desenvolupament emergeix un segon tema destacable: un vals ple de detalls melòdics que, amb el temps, reapareixeran en altres obres del compositor.
El segon moviment (Allegro) s'obre amb un scherzo vibrant i impetuós. El piano hi irromp amb escales vertiginoses que desemboquen en passatges d'un caràcter més fosc i introspectiu. El retorn del fagot reprèn el motiu inicial, mentre piano i violins avancen cap als acords conclusius, sostinguts per l'acompanyament del vent de fusta, les cordes i el so brillant del triangle.
Amb un solo d'oboè, lúgubre, comença el tercer moviment (Lento) que amb el suport continu de les cordes en pianissimo, desemboca en un redoblament de tambor que ens introdueix a l'últim moviment de la simfonia (Allegro molto - Lento - Allegro molto). Després d'un fosc passatge de les cordes s'entra en una melodia molt ràpida del clarinet i la corda que va in crescendo fins a arribar a un furiós clímax, descendint després a una calma interrompuda per un fortíssim solo de timbal que ens encamina cap a la coda final, en la que la secció de metalls compon fanfàrries sobre els creixents i virtuosos motius de les cordes.
La Primera Simfonia de Xostakóvitx reflecteix clarament la influència de Petruixka de Stravinski, de la Simfonia clàssica de Prokófiev i del teatre rus contemporani, així com reminiscències de Txaikovski, especialment a la segona meitat de l'obra. Es poden reconèixer elements de Petruixka en l'obertura, amb el seu solo de fagot que desemboca en un tema de marxa pel clarinet i un vals introduït per la flauta; la part de piano adquireix un paper destacat i contribueix al caràcter satíric que predomina a la primera meitat de la simfonia.
A causa de la mentalitat conservadora del Conservatori, Xostakóvitx no havia tingut accés a la música de Ígor Stravinski fins a l'adolescència. L'impacte de descobrir-la fou immediat i profund, i les obres de Stravinski continuarien exercint una influència important en el seu desenvolupament compositiu.
Representacions Es va estrenar a Leningrad per la Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Nikolai Malkó el 12 de maig de 1926, quatre mesos exactament abans del vintè aniversari del compositor. Casualment, va ser la primera emissió de ràdio des de la Gran Sala de la Filharmònica de Leningrad, i va ser un èxit de públic i professional important.
L'èxit de l'estrena va convertir, d'un dia per un altre, Xostakóvitx en una celebritat a tota la Unió Soviètica, i aviat el seu nom es coneixeria a tot el món musical. L'obra, influenciada per Stravinski i Hindemith, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura. En poques temporades la Primera Simfonia havia guanyat la defensa dels directors més reconeguts de l'època, sense excepció d'antimodernistes com Bruno Walter i Arturo Toscanini. Bruno Walter la va dirigir a Berlín el novembre de 1927 i, el 2 de novembre de 1928, Leopold Stokowski la va presentar als Estats Units en un concert de la Philadelphia Orchestra. La New York Philharmonic la va incorporar al seu repertori el 8 d’abril de 1931 sota la direcció d’Arturo Toscanini.
Instrumentació La simfonia està orquestrada per als següents instruments:
Instruments de corda Violins primers Violins segons Violes Violoncels Contrabaixos
Vent-fusta 2 flautes (2 i 3 doblades amb flautí) 2 oboès 2 clarinets en la i si bemoll 2 fagots
Vent-metall 5 trompes 5 trompetes 1, 2 en si bemoll i 3 en fa 3 trombons 1 tuba
Percussió Timbales Lira Triangle Side drum Plat Tam-tam
Teclat Piano
Referències
Bibliografia
Xostakovitx 01 Categoria:Composicions musicals del 1926 Categoria:Cultura de Sant Petersburg Simfonia 01 Simfonia Xostakovitx