Francesca Madriguera i Rodon

Francesca Madriguera i Rodon, coneguda com a Paquita Madriguera (Igualada, 24 de setembre del 1900 - Montevideo, 2 de novembre del 1965), va ser pianista i compositora.

Biografia miniatura|Paquita Madriguera Nasqué en una casa del carrer de Sant Magí, a Igualada, filla d'Enric Madriguera Haase i Francesca Rodón Canudas, i germana del també compositor Enric Madriguera. Als tres anys ja començà l'estudi de piano sota la direcció de la seva mare. A Barcelona prengué lliçons amb Frank Marshall King, que la presentà a Enric Granados i Campiña, que sempre més la considerà la seva alumna predilecta. Tot i que s'ha dit que va residir a París, on va ser alumna d'Isidor Philipp, ella mateixa ho desmenteix a Visto y oído: La estrella del alba:Madriguera, Paquita. Visto y oído: La estrella del alba. Buenos Aires: Nova, 1947.

Infantesa Als cinc anys oferí el primer concert en un concurs del Centre Autonomista de Sant Gervasi, on obtingué el primer premi. La primera notícia a la premsa escrita que tenim de la “nena Madriguera” és del gener de l'any 1909, a la publicació De tots colors: Revista popular. Es tracta d'una crònica sobre una vetllada infantil per Sant Esteve del 1908 al Centre Autonomista Català de Sant Gervasi, a Barcelona, on, entre d'altres actuacions, es comenta favorablement la intervenció al piano de Paquita, que llavors tenia només vuit anys. Salat Navarro, Maria. Enyorances de ma terra. La carrera pianística de Paquita Madriguera i Rodón (1900-1965) a Catalunya. Pàg 14

El 18 de març del 1912, quan la pianista encara no havia fet els dotze anys, va dur a terme un recital al Palau de la Música Catalana. El repertori interpretat incloïa obres de Mozart, Granados, Weber, Liszt, Mendelssohn, Albéniz i Beethoven, a més de quatre composicions curtes pròpies.

Després d'un cicle de concerts a Madrid (a la Sala Navas, a l'Ateneu, al Casino i al Palau Reial), el 1913 debutà al Royal Albert Hall londinenc, amb un concert dedicat a la cantant barcelonina Maria Barrientos. Un any més tard anà amb lOrfeó Català a París i Londres.

Joventut i gires internacionals El juny del 1915 s'embarcà cap a Nova York amb un contracte i visqué als EUA entre els anys 1915 i 1919, residí ella i la seva mare amb la catalana Anaïs Nin, època en què gravà gran nombre de rotlles de pianola. Modernament, s'han reeditat en disc compacte (vegeu l'apartat de Discografia).

Durant el novembre de 1915, ja tenim mostres de la seva gira als EUA. Aquesta va ser la primera de les almenys quatre gires que va dur a terme al continent americà entre la tardor del 1915 i la primavera del 1922. Salat Navarro, Maria. Enyorances de ma terra. La carrera pianística de Paquita Madriguera i Rodón (1900-1965) a Catalunya. Pàg 27

Madriguera va aparèixer en escenaris catalans en dues etapes durant aquell període: de l'abril al maig de l'any 1918, i del setembre del mateix any al febrer del 1919. Va actuar dues vegades al Palau de la Música catalana. Una en forma de recital íntegre de piano, i en la segona ocasió, va oferir al públic un repertori que, entre obres per a piano sol —incloent-t'hi una obra seva, Atalaya— contenia dos concerts per a piano i orquestra: el Concert en sol menor, op. 22 de Saint-Saëns, i el Concert en mi bemoll de Liszt, acompanyada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona, i dirigida per Joan Lamote de Grignon (1872-1949). Salat Navarro, Maria. Enyorances de ma terra. La carrera pianística de Paquita Madriguera i Rodón (1900-1965) a Catalunya. Pàg 31

Actuà a Igualada el 26 de setembre del 1918, al Cercle Mercantil. En aquell moment ja havia escrit trenta-cinc composicions.

Desaparició dels escenaris El 27 d'abril de 1922 es casà amb l'uruguaià Arturo Puig,Mujer y guitarra española, Paquita Madriguera diputat i director del diari La Democràcia, i ella abandonà la música. Amb Arturo Puig, Paquita Madriguera va tenir tres filles: Paquita (Pitusa), nascuda el 1923, Sofía, el 1925, i María Rosa, el 1927. El 1931, Puig va morir i Madriguera va tornar a viure a Barcelona amb les seves filles el 1932, on, després de deu anys d'haver desaparegut dels escenaris, va reincorporar-s'hi Salat Navarro, Maria. Enyorances de ma terra. La carrera pianística de Paquita Madriguera i Rodón (1900-1965) a Catalunya. Pàg 12

Retorn a la música En restar viuda (1933), reaparegué més tard a Barcelona, com a solista, amb lOrquestra Pau Casals.

El 26 d'octubre de 1935 es tornà a casar amb el guitarrista Andrés Segovia a Barcelona, i amb ell tingué una filla 1938, Beatriz, nascuda el 5 de juny de 1938, i que va morir l'any 1967. Visqueren a Suïssa, Barcelona i, per causa de la Guerra Civil (la seva casa fou saquejada després de la seva partença), Itàlia i finalment a Montevideo (1937), on Paquita Madriguera tenia propietats provinents del seu primer matrimoni. A la capital de l'Uruguai es desfeu la unió amb Segovia (1946). I el 1947 Paquita escriu i publica a Buenos Aires el seu llibre Visto y oído. Escande, Alfredo. Don Andrés y Paquita. La vida de Segovia en Montevideo. Nueva edición, ampliada, 2017. Ares. Pàg 313

Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968) els dedicà la Fantasia per a guitarra i piano (1950), una composició en dos moviments, en un homenatge conjunt a ella i a Andrés Segovia. L'any 1953 se li feu un homenatge a la seva ciutat natal i se li ha dedicat un carrer. En l'actualitat (2005), l'Ajuntament d'Igualada i lEscola Municipal de Música, en el marc dels premis Ciutat d'Igualada, convoquen el Premi Madriguera, de composició musical, per a obres compostes per a solista, duo o trio, de piano, guitarra i veu. L'arxiu històric d'aquesta ciutat conserva també un petit fons Madriguera d'entre 1900 i 1930.

Obres +Nom de l'obraLletraAny de composicióPartitura disponibleFons Paquita i Enric Madriguera, Biblioteca de Catalunya. Barcelona EnregistramentAmericana1904SíLa non-non1905SíMarxa?1909NoL'aplec de la Hermita1912NoLa boda india1912NoCapvesprada d'estiu1912No Vals?1912NoPastoral núm 2 Caravan (Pequeñas impresiones musicales)1914NoDansa de Satyr i Nymphs, pastoral/Dansa de bruixes (Pequeñas impresiones musicales)1914NoEnyorant a en Patufet 1915NoCant religiós1915SíEnyorances de ma terra 1917Sí (incompleta)La nina somniadoraNodor (Paquita Madriguera)1918SíAtalaya 1918No Estudio 1918No Beatriz. Vals brillante 1933SíHumorada1940SíAleluya (Tres romancillos)1944SíLa niña de Marfil (Tres romancillos)1944SíSe fue el día de mi corazón (Tres romancillos)1944SíRomancillo (Cançó dedicada a Conxita Badia)Paquita Madriguera1944Impromtu 1945SíLonging for Italy1948SíCelos Paquita Madriguera (?)1948SíEvocación mediterránea 1953SíSetenta balcones y ninguna flor Baldomero Fernández Moreno1954SíAl río Samborombón 1954No Don Bertrán y Donya Maria 1954No Prelude II -SíPrelude III -SíSerenade -No PianolaDansa núm. 7 -SíLe petit regiment -SíBarcarola Bernardo Abate -Sí¡Amor por qué has huído! -Serenata aragonesa

Las campanas del monasterio El canto del grillo, per a piano i cant El petit regiment, per a piano i cant Serenata aragonesa, per a piano i cant

Obres estrenades com a pianista Concert en fa major num. 2 per a piano i orquestra de Mario Castelnuovo Tedesco

Obres dedicades Dos Danzas Mexicanas de Manuel M. Ponce Romántica para piano de Joan Borràs de Palau Fantasía per a piano i guitarra (1950) de Mario Castelnuovo Tedesco (també dedicada al seu marit Andrés Segovia)

Discografia miniatura|Caràtula d'un rotlle de pianola de Paquita Madriguera Masters of the Piano Roll Series. The Great Female Pianists Vol. 5: Paquita Madriguera Segovia Perivale, Middlesex (Anglaterra): Dal Segno, 2006 Castro, Ricardo; played by Madriguera, Paquita. Valse caprice. New-York: Duo-Art, The Aeolian Company, [entre 1906 i 1932]. Rotlle d'artista. (Fons del Museu de la Música de Barcelona).

NOTA: Realment, no es conserva cap arxiu sonor de la interpretació en viu de Paquita Madriguera, sinó rotlles de piano destinats a la interpretació amb pianola. Dins d'aquests rotlles trobem obres de Granados, Debussy, Moszkowski, Olsen... i fins i tot una obra de Madriguera: Pastoral.

Bibliografia Memòries.

EL RUISEÑOR ABATIDO: ENRIC GRANADOS (1867-1916), UNA VIDA APASIONADA. 1 FEB 2008 de John Milton (autor), Mònica Pagès (traductora). Fons Paquita i Enric Madriguera, Biblioteca de Catalunya. Barcelona Salat Navarro, Maria. Enyorances de ma terra. La carrera pianística de Paquita Madriguera i Rodón (1900-1965) a Catalunya.

Referències

Enllaços externs Paquita Madriguera dins l'àmbit 2 de l'exposició "Compondre en clau femenina". Biblioteca de Catalunya, Sala d'Exposicions, 2024.

Categoria:Músics igualadins Categoria:Uruguaians d'ascendència catalana Categoria:Morts a Montevideo Categoria:Pianistes anoiencs Categoria:Pianistes americans Categoria:Compositors anoiencs Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Compositors uruguaians morts al segle XX