El jutge Fayard anomenat el xèrif (títol original en francès: Le Juge Fayard dit le sheriff) és una pel·lícula francesa dirigida per Yves Boisset, el 1977. Ha estat inspirada en l'assassinat del jutge François Renaud el 3 de juliol de 1975. Ha estat doblada al català.
Argument Un jove jutge, de motiu « el Xèrif » per la seva integritat i dels seus mètodes poc ortodoxes en el món de la magistratura, investiga a Sant-Etiève sobre un tema delicat: un cas d'atracament d'una estació de servei amb agressió, que implicaria de rebot personatges ben situats.
En una ciutat de províncies, el jove jutge Jean-Marie Fayard, no vacil·la a inculpar els poderosos, sense por a ser cridat a l'ordre per la seva jerarquia. Un dia, després d'haver-hi provocat una viva polèmica amb els seus superiors jeràrquics per haver detingut un gran patró culpable de diversos mancances mortals en la seguretat dels seus obrers (tot i tenir poderoses relacions polítiques), li confien un fosc afer d'atracament amb agressió. Un dels malfactors implicats ha estat formalment reconegut pel garagista agredit. Però l'agressor, de motiu Paulo, disposa d'una coartada a tota prova. Una investigació aprofundida porta Fayard a sospitar que el sospitós s'ha beneficiat d'un testimoniatge de conveniència, i a deduir-ne que importants personatges estan també implicats en aquesta història. Fayard deté el responsable d'una societat de vigilància que aviat és trobat assassinat. El jutge i la seva companya són llavors amenaçats. Malgrat les pressions i les amenaces de représailles, Fayard està més que decidit a prosseguir les seves investigacions. Ajudat per l'inspector Marec, remunta fins al Doctor, un criminal que sembla preparar un gran cop des de la presó on està près. Però aquesta afer és molt perillós, perquè barreja el bandolerisme amb la política.
Repartiment Patrick Dewaere: el jutge Jean-Marie Fayard Aurore Clément: Michèle Louvier Philippe Léotard: l'inspector Marec Michel Auclair: Simon Pradal, anomenat El Doctor Jean Bouise: el fiscal general Arnould Daniel Ivernel: Marcheron Jean-Marc Bory: Lucien Degueldre, anomenat Monsieur Paul Henri Garcin: el substitut Picot Jacques Spiesser: el jutge Jacques Steiner Marcel Bozzuffi: Joanno, el capità Roland Blanche: Paul Lecourtois, anomenat Paulo Philippe Brizard: El director de la presó Bernard Giraudeau: el jutge Davoust Jean Martin: El metge de l'hospital François Dyrek: Bouvines Jean-Marc Thibault: Camus René Bouloc: un periodista Georges Wod: mestre Lenormand Roger Ibanez: un germà Sotero Jacques Zanetti: segon germà Sotero Odile Poisson: Pichon Hélène Vallier: Una infermera Yves Afonso: Lecca, un guardaespatlles Marie-Pierre de Gérando: Fougerolles Al voltant de la pel·lícula El rodatge de la pel·lícula s'ha desenvolupat a Sant-Étienne i a Ais de Provença per les escenes del Palau de justícia. El nom d'una organització política anomenada Servei d'acció cívica (SAC) és clarament citada en la pel·lícula i ha estat considerat difamatori, com la utilització del nom d'un diputat nomenat Chalaberd, que podria recordar el d'un ministre existent (Albin Chalandon). Les rèpliques que contenen aquest nom de polític fictici han estar reemplaçades per d'uns altres fent referència a un nom semanticament més neutre. Després d'una decisió de la justícia, el nom del SAC ha estat reemplaçat per un « bip » en l'estrena. Amb la dissolució del SAC per François Mitterrand el 3 d'agost de 1982, la censura ha estat anul·lada.Per més precisions: http://www.arte.tv/guide/fr/020317-000/le-jutge-fayard-dit-le-sheriff Alguns membres de la Banda dels lionesos són sospitosos d'haver participat en l'assassinat del jutge Renaud.
Rebuda En la seva estrena, El Jutge Fayard ha estat ben acollida per la crítica: per Pierre Billard del Journal du dimanche, es tracta d'una , http://dewaere.online.fr/le-jutge-fayard.html mentre Raymond Lefevre de La Saison Cinematographique, destaca que Boisset ha construït i i Jean-Paul Grousset del Canard Enchainé saluda l'actuació de Patrick Dewaere. Entre els crítics favorables a la pel·lícula, Michel Flacon de Le Point escriu que i la redacció de L'Humanité Dimanche precisa que es tracta de la .Fitxa de la pel·lícula al lloc del distribuïdor Jupiter Films
Tanmateix, Michel Mohrt del Figaro, critica el conformisme de Boisset, que vol fer, segons el crític, , tot afegint que .
Premis i nominacions Premis Premi Louis-Delluc 1976 Nominacions César al millor actor per Patrick Dewaere (1978) César al millor actor secundari per Philippe Léotard i Jean Bouise (1978) Referències
Categoria:Pel·lícules de França del 1977 Categoria:Pel·lícules del 1977 doblades al català Categoria:Pel·lícules de ficció criminal Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules dirigides per Yves Boisset