fou un escriptor italià.
Biografia Nascut a Gènova i criat a Novara per uns seus parents, es va llicenciar en Lletres a Milà. Els seus pares eren oriünds de la Toscana. Quan era molt petit, els seus pares el van cedir a uns parents de Novara a canvi de farina i oli. Va completar el batxillerat en arts a Milà. Al cap de poc temps, va col·laborar amb Cesare Musatti i va escriure el llibre Psicoanàlisi i Art Contemporani, amb el qual va començar la seva carrera com a autor destacat.
Durant les dècades de 1960 i 1970, es va dedicar a l'ensenyament i a la recerca artística de la Neoavanguardia, formant part de l'anomenat Grup 63. Posteriorment es va dedicar a la literatura, en particular a la narrativa i la novel·la històrica, i va emprendre una "investigació literària de les arrels i els signes d'un passat que il·lumina la inquietud del present i reconstrueix el caràcter nacional dels italians".Roberto Cicala, scheda biobibliografica di Sebastiano Vassalli in http://www.novara.com/letteratura/bibliografia900/vassalli.htm Va escriure a La Repubblica i La Stampa i va ser columnista del Corriere della Sera.
A la dècada del 1980 es va traslladar a Bolzano com a corresponsal de Panorama mese. Els seus informes sovint critiquen la situació al Tirol del Sud després del "paquet d'autonomia". Vassalli va denunciar el que més tard s'anomenaria el "malestar dels italians", en ser considerat nacionalista pels locals i fins i tot per parts de l'espectre polític italoparlant, inclosos els Verds. El primer llibre sobre el tema és Sang i terra, de 1985. Trenta anys més tard, segueix Il Confine (2015), en què reconeix que «els dos grups estan destinats a coexistir» i que «cal ajustar comptes amb la història, superar-la d'una vegada per totes, passant del present cap al futur».Alto Adige , 28 luglio 2015
Els darrers anys de la seva vida va viure aïllat en una casa entre els arrossars del nord-est del Piemont, conduint una vida esquerpa i austera, tal com descriu a la seva autobiografia Un nulla pieno di storie. Ricordi e considerazioni di un viaggiatore. (2010)
Premis Sebastiano Vassalli va guanyar els principals premis literaris italians, incloent-hi el Premi Strega i el Selezione Campiello amb La quimera, després dels quals va rebutjar participar en premis literaris, acceptant només alguns premis a la trajectòria, com ara el premi Città di Arona/Omodei Zorini el 2007, el premi Graziosi/Terra degli aironi el 2008, el premi Pavese el 2013 i el premi Flaiano el 2014. El 2015 va ser guardonat amb el Premi Campiello per la seva trajectòria, un reconeixement que la Fundació Campiello atorgava per primera vegada. L'any 1990 guanya el Premi Strega amb La quimera. El maig de 2015 va ser candidat al Premi Nobel de Literatura.
Mort Vassalli va morir a Casale Monferrato el 26 de juliol de 2015 als 73 anys a causa d'un tumor inoperable.È morto lo scrittore Sebastiano Vassalli, a La Repubblica, 27 luglio 2015. consultaa el 27-7-2015. Li van fer un funeral civil i el seu cos va ser incinerat al cementiri urbà de Novara.
Referències
Categoria:Escriptors italians en italià Categoria:Alumnes de la Universitat de Milà Categoria:Morts al Piemont Categoria:Artistes genovesos Categoria:Morts de càncer a Itàlia Categoria:Morts el 2015 Categoria:Escriptors ligurs Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1941