Informetria és l'estudi d'aspectes quantitatius de la informació. Això inclou la producció, la disseminació i l'ús de totes les formes d'informació, independentment de la seva forma o origen. La informetria engloba els camps següents:Tague-Sutcliffe, Jean (1992). "An Introduction to Informetrics". Information Processing and Management 28 (1): 1–3. doi:10.1016/0306-4573(92)90087-GWilson, Concepción S. (1999). "Informetrics". Annual Review of Information Science and Technology (Medford, NJ: Information Today) 34: 107–247. Cienciometria, l'estudi dels aspectes quantitatius de ciència Webmetria, l'estudi dels aspectes quantitatius de la World Wide Web Cibermetria, la qual és similar a la webmetria, però que amplia la seva definició per incloure tots els recursos electrònics en línia Bibliometria, l'estudi dels aspectes quantitatius de la informació enregistrada
Desenvolupament històric El terme va ser encunyat per Nacke l'any 1979,Nacke, O. (1979). "Informetrie: eine neuer Name für eine neue Disziplin". Nachrichten für Dokumentation 30 (6): 219–226.Bar-Ilan, Judit (2008). "Informetrics at the beginning of the 21st century: A review". Journal of Informetrics 2 (1): 1–52. doi:10.1016/j.joi.2007.11.00 i el definí com l'aplicació de mètodes matemàtics a les situacions i fets en el camp de la informació, amb la finalitat de descriure i analitzar els seus fenòmens, descobrir les seves lleis i servir de suport en la presa de decisions. El terme va ser adoptat de seguida a l'antiga Unió Soviètica i des d'allà s'impulsà la creació d'un comitè dins la International Federation for Information and Documentation (FID). L'any 1989 arribà l'acceptació definitiva amb el canvi de nom de la International Conference on Bibliometrics and Theoretical Aspects of Information Retrieval, celebrada el 1987, per la International Conference on Bibliometrics, Scientometrics and Informetrics.
La informetria aprofita els estudis i coneixements aportats a la bibliometria i la cienciometria per Alfred J. Lotka, Samuel C. Bradford, Derek J. de Solla Price, Gerard Salton, Leo Egghe, Ronald Rousseau, Tibor Braun, Olle Persson, Peter Ingwersen, Manfred Bonitz, i Eugene Garfield.Tabah, Albert (1996). Information Epidemics and the Growth of Physics (Thesis).Egghe, Leo; Rousseau, Ronald (1990). Introduction to Informetrics: Quantitative Methods in Library, Documentation, and Information Science. Elsevier. Braam, Robert R. (1991). Mapping of science: Foci of intellectual interest in scientific literature. DSWO Press.
Mètodes Atesa la seva estreta relació amb les altres disciplines quantitatives, una bona manera d'entendre el seu objecte d'estudi i els mètodes que fa servir pot ser mitjançant el quadre comparatiu de Bibliometria, Cienciometria i Informetria de McGrath(1989), que cita Macías-Chapula (2001, prèviament 1998), que re-cita Vanti (2000) i que amplia les dues darreres columnes López-Ornelas (2010), basant-se per a la Cibermetria en Arroyo et al. (2005)Arroyo, N., Ortega, P., Pareja, V., Prieto, V. y Aguillo, C. (2005): “Cibermetría. Estado de la cuestión”. En IX Jornadas Españolas de Documentación, Madrid, España i Gregorio (2004),Gregorio, C. (2004): “Algunas consideraciones teórico-conceptuales sobre las disciplinas métricas”. ACIMED 12(5) i per a la Webmetria en Martínez (2006) i en la Red Abierta de Bibliotecas Digitales (RABiD) (2007): Área de información de cibermetría centre|miniatura|940x940px
Referències
Enllaços externs Journal of Informetrics Internatinal Society for Scientometrics and Informetrics
Categoria:Ciències de la informació