La Vilella Baixa és una vila i municipi de la comarca del Priorat. Està situat a la meitat nord de la comarca, en una posició entre central i ponentina. Està del tot envoltat de termes del Priorat: Cabassers al nord, la Vilella Alta a llevant, Gratallops al sud-est, el Lloar al sud i la Figuera a ponent.
Etimologia Coneguda al com la Vilella Devall (la Vilella de Vall o d'Avall), el seu nom prové d'un diminutiu de la paraula "vila", acompanyat de l'adjectiu que en descriu la posició, en comparació a la seva veïna de llevant, la Vilella Alta.
Com s'indica a l'apartat d'història, hi ha qui ha volgut veure un origen àrab en el nom del poble. Sense voler en cap moment negar un origen aràbic en la població mateixa, les raons lingüístiques que l'emparenten amb la llengua àrab no semblen, ara per ara, prou consistents, i es tracta, molt probablement, d'un topònim ja del tot romànic.
Geografia Llista de topònims de la Vilella Baixa (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Es tracta del segon terme més petit del Priorat, a poca distància del més petit de tots: la Vilella Alta. De fet, entre les dues Vilelles sumarien un terme municipal de mida mitjana, en aquesta comarca.
Tot el límit nord del terme està marcat pel darrer vessant de ponent de la Serra del Montsant, quan aquesta serra s'acosta al riu del mateix nom. Així, el límit nord-est es troba a uns 525 metres d'altitud, just a la part de sota de la cua de la cinglera, al sud-oest del Grau de la Vilella. Va baixant gradualment, resseguint sempre per sota la sinuositat de la cinglera, i als Rogerets passa pels 465 m. alt., a les Planes ja està sobre els 350, i va baixant fins a arribar a sota la presa del Pantà de la Vilella Baixa, on ateny els 210 m. alt.
D'aquí, i ara cap al sud, ressegueix també per sota una altra cinglera, pujant fins, aproximadament, els 400 metres d'altitud, i per los Solans i los Socarrats arriba fins a sota de la Punta del Guixar, a dalt de la qual, però, no arriba: l'alçada de la Punta és de 636, i el termenal arriba als 465 m. alt., com a molt.
Seguint ara cap al sud-est, però fent una mena de doble angle recte, el terme baixa de forma arbitrària a buscar el riu de Montsant, que troba a 168 m. alt., just al sud del Mas del Prunera. A partir d'aquí, el termenal remunta el riu de Montsant fins a tocar, pràcticament, les portes meridionals del poble, on el Montsant és a 184 m. alt. D'aquí el termenal puja primer per un barranc i després s'enfila per un coster, sense seguir, però, cap carena marcada, fins a assolir, ara sí, els 356 metres als Canyerets. D'aquí torna a baixar per anar a trobar la llera del riuet d'Escaladei, als 230 m. alt., i s'enfila cap a la carena que separa les dues Vilelles, va pujant fins als 324 m., després fins als 460 a los Pics, i es va acostant fins als peus de la cinglera de la Serra del Montsant, al punt on hem començat la descripció.
A l'interior del terme hi ha algunes elevacions destacades, sobretot pel seu valor paisatgístic, però cap d'elles no ateny grans elevacions: les del nord, contraforts encara de la Serra del Montsant, estan cap als 370 m. alt., i les de la resta del terme solen moure's entre els 300 i els 260 metres d'altitud.
La quasi totalitat del terme està vertebrat al voltant del riu de Montsant. Entra en el terme per l'extrem nord-oest, just a sota de la presa del Pantà de la Vilella Baixa (pantà que, curiosament, és tot ell en els termes de Cabassers i la Figuera, a 210 m. alt, i en surt pel sud-est, a ran de les cases més meridionals del poble, a 184 m. alt. A part del Montsant, cal esmentar el riuet d'Escaladei, molt poc tram del qual discorre pel terme de la Vilella Baixa, però va a abocar-se en el Montsant just sota el poble mateix. Aquest riuet entre en el terme a 244 m. alt., i vessa en el Montsant a 192.miniatura|esquerra|La Vilella Baixa de nit
El Montsant, just a l'entrada en terme de la Vilella Baixa, rep el barranc de Cavaloca, que baixa del terme de Cabassers. Si seguim riu avall, i ja al mateix nucli de població al "pont gran", pel costat esquerre del riu s'hi ajunta el barranc o "Riuet d'Escaladei". Per la dreta, encara menys: el nom de tots els barrancs que rep deuen quedar reservats, ara per ara, a la memòria viva de les persones grans de la Vilella Baixa. Es tracta sempre, a més, de barrancs de curt recorregut i que no marquen, cap d'ells, grans territoris.
Comunicacions miniatura|La Vilella Baixa amb els cingles del Montsant al fons Travessa el terme pel nord la carretera T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Bisbal de Montsant), i en el poble mateix se li uneix la T-710 (Falset-la Vilella Baixa).
Tot i que el Sender del Priorat, GR-174, fa quasi la volta sencera al terme de la Vilella Baixa, no hi entra en cap moment.
Des de Barcelona i Reus hi enllaça diàriament una línia de bus. També hi ha connexió diària amb Falset, aprofitant el transport escolar, des d'on es pot enllaçar amb RENFE.
Economia alt=En aquesta imatge podem observar una vinya amb la Vilella Baixa de fons.|miniatura|Vinya amb La Vilella Baixa de fons.|234x234px La Vilella Baixa es dedica principalment a l'agricultura, principalment la vinya i l'olivera, el comerç, la construcció i, darrerament, el turisme. Ara bé, la mateixa constitució del poble fa pensar en una activitat més diversificada en temps anteriors, amb forta presència de menestralia i de comerç.
Demografia La seva demografia ha passat dels més de 1.000 habitants a finals del , a un mínim de 150 habitants a mitjans dels anys 90 del , després de la fil·loxera i la industrialització, amb el consegüent despoblament rural. En el tombant del nou segle s'ha aconseguit un cert repunt de la població (molta de la qual treballa fora del municipi) i actualment hi ha censats més de 200 habitants, notable increment en una comarca on la recessió de la població encara és ben viva.
Història El seu origen se sol atribuir als àrabs, que hi haurien fundat una alqueria depenent de Siurana amb un nom derivat del mot àrab velazha, que significa meandre de riu. Al Mas Roger s'hi han trobat documents del que s'hi refereixen com Vahala, un altre nom d'origen àrab.Revista "La Vilella Baixa". 1r semestre 2012. Altres historiadors -sense negar-ne l'origen àrab- es refereixen al topònim com a derivat de vila. Antigament s'anomenà Vilella Jussana o Vilella de Baix (nom encara usat per algunes persones). Amb el Decret de Nova Planta, el s. XVIII es castellanitzà el nom com a Vilella Baja i actualment és oficial el topònim popular de La Vilella Baixa. A diferència del poble veí de La Vilella Alta, depenent del Priorat d'Escaladei, pertanyé a la jurisdicció eclesiàstica de Tortosa i a la Baronia de Cabassers.
LES FONTS
L’escassetat d’aigua i la relativa aridesa del terme de la Vilella Baixa, fruit de la seva particular geologia, segurament ha fet que, des de ben antic, qualsevol fil d’aigua que s’escolés regularment i permetés, com a mínim, omplir el pitxell, fos ben aprofitat i anomenat com a “Font”.
Font del Racó.
Es mes aviat un degotall que cau del sostre d’una petita balma situada al mig del cingle dels Montalts, al barranc del Racó damunt de Les Planes, a pocs metres del Grau dels Bous, des d’on neix un senderall que, per un relleix del cingle porta fins a la balma on algú va posar una sèrie de recipients per arreplegar les gotes que cauen del sostre. Es aigua amb molta calç, com denota la gran quantitat de concreció calcària que envolta les olles on es recull l’aigua.
Font de les planes
Surt gairebé a nivell del riu Montsant a les planes, com el seu nom indica, davant dels Roquerols. És una de les fonts mes regulars de la part del terme amb sòl calcari, cosa que va fer que, durant uns anys, als mesos mes secs, s’arreplegués l’aigua en un clot a la llera del riu i es bombegés cap al pou que abastia d’aigua al poble a través de la canonada de l’antiga séquia de l’Horta.
La Fonteta
Aquesta es, potser, la mes popular i estimada font de la Vilella Baixa. La seva relativa proximitat al poble feia que anar-hi a omplir el càntir fos un passeig i una oportunitat de socialització. Neix a nivell del riuet d’Escaladei, a l’alçada del petit barranc que baixa del tros del Riuet de cal Massip. No té un cabal molt abundant, però si força regular, tot i això és una de les mes cabaloses del terme, encara que fluctua força depenent del règim de pluges.
La font del Solà
Estava al barranc del Solà del cal Monget, rajava gairebé sempre i tenia l’aigua conduïda, amb una canonada, al pati de cal Monget. A la vora de l’antiga carretera a Gratallops, en un talús de grava, passat el barranc del Solà, s’escolava un rajolí, en el millor dels casos, però que, fins i tot molts estius, permetia omplir el pitxell.
Font de Cal Alentorn
Situada al mig d’un marge del tros de cal Alentorn, als Canyerets, al barranc que desaigua als Aubiets era un lloc popular on anar a menjar la mona per la seva proximitat al poble. Una canya clavada al marge del mig del barranc feia rajar l’aigua que s’escolava barranc avall. Molt lligada al règim pluvial, rajava molt quan plovia i s’anava estroncant fins a quedar seca molts estius.
D’aquest tipus de “fonts” n’hi havia d’altres escampades pel terme, sobretot a les parts baixes dels barrancs, on aflora la llicorella, com la font de l’Olivar de cal Parerramón o la font de la Vinyeta de Cal Pere la Pubilla, als Canyerets.
La Font Bona
Una altra de les mes populars del poble. Neix a nivell de riu al peu d’un marge a la dreta del final del barranc dels Garrandàs en un forat a terra on s’hi acumula l’aigua que corre fins al riu. D’aigua no molt abundant, però si força regular. Actualment seca i perduda.
A la paret del molí de cal Sastret que dona damunt del camí de riu avall, quan aquest puja el collet del rajador, hi ha un nínxol obert en aquesta paret, ja fet en la seva construcció, on degotava aigua del sostre i la paret d’aquest nínxol, i es recollia en un abeurador. Sembla que devien l’aportació d’aigua a l’antiga séquia de l’horta, ja que al instal·lar-hi la canonada van assecar-se, tant l’abeurador com la font.
Font del Gibot
Neix a la riba esquerra del barranc del mateix nom al talús d’una antiga plana fluvial erosionada. Al mig d’un forat excavat a la grava compacta, raja un canonet de canya clavat a la paret per on s’escola l’aigua. De cabal molt lligat al regim pluvial, molts anys a l’estiu s’estronca.
Font del Barrot
Neix en sòl calcari al tros del Mas de cal Barrot, de la Vilella Baixa, però al terme de Cabassers. Potser la de cabal mes abundant i regular de totes, des de sempre s’ha aprofitat per a omplir basses i regar horts i conreus.
Font del Castanyer de Cal Porta
Anomenada font, era, de fet, una mina d’aigua amb un dipòsit tancat i una aixeta que deixava rajar l’aigua. Situada a la vora del barranc, tocant a un gran castanyer d’un tros dels Rocaforts, al terme de Gratallops, era de cal Porta de la Vilella Baixa. Lloc popular per anar a fer costellades.
Altres mines on gairebé sempre s’hi podia trobar aigua eren la de ca la Coixeta i la font l’Eulària, aquesta amb una bassa de considerables dimensions, ambdues al barranc dels Aiguàs, terme de Gratallops.
Encara que no ens n’ha arribat cap fins als nostres dies, es de suposar que al nucli urbà de la Vilella Baixa hi devia haver alguna font d’aigua que garantís un mínim d’aigua de boca per la població, sense dependre de l’aigua dels rius, no sempre potable.
Cisterna del carrer Que no Passa