La literatura afroamericana és la tradició literària pertanyent als afroamericans i, per tant, part de la literatura dels Estats Units d'Amèrica en la mateixa mesura que es pot considerar com una literatura específica.
Introducció Aquest corpus textual s'inicia a finals del , amb l'obra d'escriptors com Phillis Wheatley. Abans del punt d'importància assolit per aquesta literatura al gràcies a les narracions d'esclaus, la major part d'obres prenen la forma d'autobiografies espirituals. La Renaixença de Harlem de la dècada del 1920 va produir un període de gran producció i creativitat tant en la literatura com en els altres arts. S'han atorgat els premis més importants en literatura a representants afroamericans, com pot ser el Premi Nobel de Toni Morrison. Degut a la història de la comunitat negra als Estats Units sovint s'han explorat temes sobre la seva relació i el rol dins de la societat del país, la cultura pròpia dels afroamericans, el racisme, l'esclavitud i la igualtat. Les formes orals ocupen sovint una posició de preeminència, amb gèneres com els spirituals, sermons, gospel, blues o rap.Jerry W. Ward, Jr., "To Shatter Innocence: Teaching African American Poetry", in Teaching African American Literature, ed. M. Graham, Routledge, 1998, p. 146
La situació social dels afroamericans ha canviat en el transcurs del segle, modificant amb ella els enfocaments de la seva literatura. Abans de la Guerra Civil Americana, aquesta tradició consistia en gran manera de memòries de persones escapades de l'esclavitud. El gènere de les narracions d'esclaus sovint prenen l'estructura d'una descripció de les condicions de vida durant l'esclavitud i el camí cap a la justícia, la redempció i la llibertat. Aviat es va establir una diferenciació entre la literatura dels esclaus alliberats i la literatura dels negres lliures nascuts al nord. Els negres lliures es trobaven amb la situació d'expressar la seva opressió en una forma narrativa diferent. Els negres lliures del nord sovint expressaven opinions polítiques contra l'esclavitud i les injustícies racials fent servir formes dels espirituals, gènere que adreçava temes en gran manera idèntics als que abordaven les narracions d'esclaus, si bé han estat relativament ignorats en les discussions acadèmiques.Peterson, Carla (1995). Doers of the Word: African-American Women Speakers and Writers in the North (1830–1880). Nova York: Oxford University Press. p. 4
A començaments del , es va engegar el debat entre assagistes com W. E. B. Du Bois i Booker T. Washington de com afrontar o aplacar les actituds racistes als Estats Units. Amb l'arribada del moviment afroamericà pels drets civils hi va haver autors com Richard Wright i Gwendolyn Brooks que centraven els seus assaigs sobre la segregació racial i el nacionalisme negre. Avui en dia es considera la literatura afroamericana com una part integral de la literatura estatunidenca, com demostren els premis i les vendes de llibres com Roots: The Saga of an American Family, d'Alex Haley, El color porpra d'Alice Walker (guanyador del premi Pulitzer) o Beloved de Toni Morrison.
Història Primeres manifestacions literàries Tant la història com la literatura afroamericanes precedeixen a la independència dels Estats Units. Lucy Terry és l'autora de l'obra més antiga coneguda d'aquesta tradició, una balada amb el títol de Bars Fight, de 1746. El poema tracta una incursió índia a Deerfield, on ella era esclava. La balada no va ser publicada fins a 1854, amb una estrofa afegida, al periòdic The Springfield Republican, i un any després al llibre HIstory of Western Massachusetts de Josiah Holland.Adams, Catherine; Pleck, Elizabeth (2010). Love of Freedom: Black Women in Colonial and Revolutionary New England. Nova York: Oxford University Press. p. Kindle Location 1289.
La poeta Phillis Wheatley (1753–1784) va autopublicar el seu llibre Poems on Varios Subjects l'any 1773, tres anys abans de la independència estatunidenca. Va ser no tan sols la primera persona afroamericana en publicar un llibre, sinó també la primera a aconseguir reputació internacional per la seva escriptura. Va néixer al Senegal, on va ser capturada i venuda com a esclava als Estats Units a un mercader de Boston. A l'edat de setze anys ja dominava la seva nova llengua quotidiana i la seva poesia va rebre l'admiració dels pares de la revolució com George Washington, qui li va donar les gràcies per un poema escrit en el seu honor. Alguns crítics citen la reeixida defensa de Wheatley com la primera mostra de literatura afroamericana. Ja que hi havia pogut haver escepticisme sobre l'autoria de Poems on Varios Subjects, Wheatley va incloure documents que acreditaven la seva identitat i motivacions literàries.Gates, Henry Louis (1997). The Norton Anthology of African American Literature. New York: W.W. Norton. p. 214
Un altre autor afroamericà de l'època és Jupiter Hammon (1711–1806?), considerat el primer autor negre en publicar als Estats Units, va escriure el seu poema An Evening Thought: Salvation by Christ with Penitential Cries en forma d'un pamflet d'una sola pàgina a començaments de 1761, i una oda a Phillis Wheatley en la qual parla de la seva humanitat compartida i els seus lligams comuns. El 1786, després de 76 anys com a esclau, Hammon va fer la seva proclama Adress to the Negroes of the State of New York. En ella Hammon declara: "Si algun com hem d'anar al cel trobarem que ningú podrà dir res del fet que siguem negres o que siguem esclaus", paraules que reflecteixen la seva idea d'una emancipació gradual cap a l'abolició de l'esclavitud. Se suposa que Hammon va romandre en l'esclavitud fins a la seva mort. Durant el va anar circulant gràcies a diverses reimpressions per part de grups abolicionistes.An address to the Negroes in the state of New-York , by Jupiter Hammon, servant of John Lloyd, Jun, Esq; of the manor of Queen's Village, Long-Island. 1778.
William Wells Brown (1814–84) i Victor Séjour (1817–74) són considerats els primers autors de narrativa de ficció afroamericans. Séjour va néixer en llibertat a Nova Orleans i es va traslladar a França a l'edat de 19 anys. El 1837 va escriure el relat Le Mulâtre, que normalment és anomenat el primer conte escrit per un afroamericà tot i haver estar escrit en llengua francesa en un diari estranger sense gaire influència en l'evolució de la literatura afroamericana. Séjour tampoc va retornar a temes afroamericans en la seva escriptura.Victor Séjour, Philip Barnard (traductor). The Mulatto. In Nellie Y. McKay, Henry Louis Gates (eds), The Norton Anthology of African American Literature Second edition, Norton, 2004. Brown, si més no, va ser conegut com a abolicionista, novelista i historiador al seu país natal. Va néixer sota l'esclavitud al Sud però va escapar al Nord, on va treballar per a causes abolicionistes i va ser un escriptor molt prolífic. La seva obra Clotel; or, The President's Daughter (1853) es considera la primera novel·la afroamericana, basada en el persistent rumor que Thomas Jefferson havia tingut una filla il·legítima amb la seva esclava Sally Hemmings. La novel·la va aparèixer inicialment a Anglaterra. http://docsouth.unc.edu/southlit/brown/summary.html
Ara bé, la primera novel·la afroamericana publicada en territori estatunidenc va ser Our Nig (1859), de Harriet Wilson, una obra que expressava les dificultats vitals dels negres lliures del Nord. La novel·la va ser redescoberta i publicada per segon cop per Henry Louis Gates, Jr. a començaments de la dècada del 1980, insistint que podria haver estat la primera novel·la d'aquesta literatura. S'han trobat paral·lels entre l'obra de Wilson i la seva pròpia biografia, el qual ha fet que alguns crítics considerin l'obra com una autobiografia, si bé la història conté elements que la distingeixen com una narració voluntàriament dissenyada per escapar el model de la novel·la sentimental i la visió de la maternitat decimonònica.Ferguson, Moira (1998). Nine Black Women: An Anthology of Nineteenth-Century Writers from the United States, Canada, Bermuda and the Caribbean. New York: Routledge. p. 118.
Una altra obra recentment descoberta és The Bondwoman's Narrative, escrita per Hannah Crafts entre 1853 i 1860. Crafts era una fugitiva de l'esclavitud, i en el cas d'haver estat escrita el 1853 podria ser de fet la primera novel·la afroamericana escrita al país, tot i que no va ser mai publicada durant la vida de l'autora, possiblement perquè mai no va ser part de cap cercle literari. La novel·la va ser publicada de nou el 2002 amb pròleg de Henry Louis Gates, Jr. La novel·la es pot situar entre els models de les narracions d'esclaus i la novel·la sentimental.Stern, Juila (September 1995). Excavating Genre in Our Nig. American Literature. 3 67 (3): 40. doi:10.2307/2927939. La importància de l'obra rau en la seva reinterpretació de les històries de l'esclavitud i certa similitud amb l'estil de Charles Dickens. S'han trobat proves que aquesta obra es va serialitzar.Gates, Henry Louis (2004). In Search of Hannah Crafts: Critical Essays on The Bondwoman's Narrative. New York: Basic Civitas. p. 3–4. Els crítics encara intenten desxifrar quina podria haver estat la seva influència sobre la literatura afroamericana posterior en cas d'haver circulat com a novel·la follestinesca.Gates, Henry Louis (2004). In Search of Hannah Crafts: Critical Essays on The Bondwoman's Narrative. New York: Basic Civitas. p. xi
Narracions autobiogràfiques d'esclaus Un gènere literari prominent cap a la meitat del és el de l'anomenada slave narrative, segments autobiogràfics escrits per esclaus fugitius sobre la seva vida al Sud i sovint la consecució de la llibertat. La voluntat d'aquests autors era descriure la crueltat patida durant la seva vida sota un sistema esclavista a més de l'afirmació de la humanitat dels esclaus com a persones, que els era negada al Sud. Al mateix temps, la controvèrsia contemporània sobre l'esclavitud va passar a l'altre costat de l'espectre ideològic també en literatura. Després de la publicació de La cabana de l'oncle Tom per part de l'abolicionista blanca Harriet Beecher Stowe el 1852, un bon nombre d'autors blancs del Sud partidaris de l'esclavisme van escriure novel·les conegudes com a "Anti-Tom", on defensaven les condicions del treball esclau segons el seu punt de vista i on representaven els obrers lliures del Nord com persones que havien de patir crueltats molt pitjors. Alguns exemples són Aunt Phillis's Cabin (1852) de Mary Henderson Eastman o The Sword and the Distaff (1853) de William Gilmore Simms.
Quant a les narratives d'esclaus, formen part d'un gènere propi i essencial de la literatura afroamericana. Prop de 6.000 ex-esclaus de Nord-amèrica i el Carib van escriure la història de les seves vides, de les quals unes 150 van ser publicades en forma de llibres autònoms o pamflets. Aquestes narracions poden ser classificades aproximadament en tres categories: les històries que condueixen a la redempció religiosa; les que tenen una voluntat política i donen representació al moviment abolicionista; i en tercer lloc, les es poden categoritzar com Bildungsroman o històries de progrés personal. Les més famoses històricament han estat les més polititzades per la seva fusió de voluntat anti-esclavista i l'empatia generada pel seu motlle autobiogràfic. Moltes d'aquestes avui en dia són reconegudes com les mostres més "literàries" entre els escrits afroamericans del , sent els dos més famosos l'autobiografia de Frederick Douglass i Incidents in the Life of a Slave Girl de Harriet Jacobs (1861).