L’aragonès gistaví o simplement gistaví (chistabín en aragonès) és la varietat dialectal de l'aragonès que es parla al poble de Gistaín a la vall de Gistau a Osca, als pobles de: Gistaín, San Chuan de Plan, Plan, Saraviello i La Comuna (Sin, Senyès i Serveto). És una de les varietats de l'aragonès més arcaïtzada i menys castellanitzades. Marca la separació dels dialectes orientals amb els dialectes centrals. Fa de transició entre el belsetà i el benasquès. Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa nº 3.
Sintaxi Fa concordança amb el participi o complement directe: Brian Mott: El Habla de Gistain. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1989, pp 40-41 Las vacas las han comidas. Es he vistos.
Morfologia A una part del dialecte: a Plan, Sant Juan de Plan i Gistau es fa servir el passat perifràstic com en ribagorçà de la següent manera: yo voi fer(e) tu vas fer(e) el va fer(e) nusatros vom* fer(e) vusatros voz fer(e) els van fer(e)
*la m de la primera persona del plural s'ha anat tornant n progressivament.
La resta del dialecte fan servir el passat simple, com en belsetan: yo fayé tu fayés el fayó nusatros fayem vusatros fayez els fayon
Referències
Enllaços externs Paral·lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?, Brian Mott
Gistavi Gistavi