Svetlana Aleksàndrovna Aleksiévitx (en rus, Светлана Александровна Алексиевич; en belarús, Святлана Аляксандраўна Алексіевіч, Sviatlana Aliaksàndrauna Aleksièvitx; Stanislav, 31 de maig de 1948) és una periodista d'investigació i escriptora belarussa en llengua russa. El 2015 va guanyar el Premi Nobel de Literatura per «la seva escriptura polifònica, un monument al patiment i al valor en els nostres temps».Blissett, Chelly. "Author Svetlana Aleksievich nominated for 2014 Nobel Prize ". Yekaterinburg News. gener 28, 2014. Consultat gener 28, 2014.Svetlana Alexievich wins Nobel Literature prize, BBC News (8 octubre 2015) Aleksiévitx va ser la primera periodista i escriptora belarussa a obtenir el premi.

Biografia Svetlana Aleksiévitx va néixer a la ciutat ucraïnesa de Stanislav, llavors a la Unió Soviètica, on el seu pare estava destinat com a militar. De mare ucraïnesa i pare belarús, va créixer a Belarús. El 1972 es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. A la mateixa ciutat va exercir de corresponsal de la revista literària Neman.

Aleksiévitx va forjar la seva carrera periodística entrevistant testimonis de la majoria d'esdeveniments dramàtics del país, com la Segona Guerra Mundial, la Guerra afganosoviètica, la caiguda de la Unió Soviètica i l'accident de Txernòbil. Perseguida pel règim de Lukaixenko, va abandonar Belarús el 2000. La Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi va oferir-li asil i durant la dècada següent va viure a París, Göteborg i Berlín. El 2011 Aleksiévitx va tornar a Minsk.

Obra Els seus llibres es consideren una crònica literària de la història emocional de l'era soviètica i postsoviètica. Entre les seves obres, destaquen Els nois del zinc, un testimoni en primera persona de la Guerra de l'Afganistan, i Pregària de Txernòbil, una història oral molt elogiada sobre la catàstrofe. Així descriu l'autora la temàtica de les seves obres:

Aleksiévitx ha creat del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb el qual explica els fets més transcendentals de la Unió Soviètica vistos amb els ulls de la gent comuna per revelar un nou món de sensacions en la literatura. El seu primer llibre, U voiní ne jénskoie litsó ['La guerra no té rostre de dona'], es va publicar el 1985. Es va reeditar repetidament i se'n van vendre més de dos milions de còpies. La novel·la es compon de monòlegs de dones que han viscut la guerra parlant sobre aspectes de la Segona Guerra mundial que no s'havien relatat abans. Un altre llibre, Els últims testimonis, descriu els records personals dels nens durant el temps de guerra.

El 1993, va publicar Zatxaróvannie smértiu ['Encisats per la mort'], un llibre sobre els suïcidis arran de la caiguda de la Unió Soviètica. Moltes persones es van sentir inseparables de la ideologia comunista i no van poder acceptar el nou ordre i la història recentment interpretada. En el llibre Temps de segona mà. La fi de l'home roig (2013), parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat persones que creien fermament que aquest règim era l'única forma ètica de vida.

Els llibres d'Aleksiévitx s'han publicat en dinou estats, inclosos Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Japó, Suècia, França, Xina, Vietnam, Bulgària i l'Índia. És autora de vint-i-un guions de documentals i tres obres de teatre, interpretades a França, Alemanya i Bulgària.

Obres publicades La guerra no té cara de dona (U voiní ne jénskoie litsó, 1985) traduïda el català el 2018 per Miquel Cabal amb Raig Verd Últims testimonis (1985), traduïda al català el 2016 per Marta Rebón amb Raig Verd Els nois del zinc (1989), traduïda al català el 2016 per Marta Rebón amb Raig Verd Zatxaróvannie smértiu [«Encisats per la mort»] (1993) La pregària de Txernòbil (1997), traduïda al català el 2016 per Marta Rebón amb Raig Verd Temps de segona mà. La fi de l'home roig (2013), traduïda al català el 2015 per Marta Rebón amb Raig Verd

Premis i reconeixements miniatura|Aleksiévitx, el 2013 en una conferència a Colònia Aleksiévitx ha rebut diversos premis internacionals, incloent-hi: 1984 — Orde de la Insígnia d'HonorСергей Чупринин: Русская литература сегодня: Зарубежье. М.: Время, 2008 г. (condecoració civil de la URSS). 1996 — Premi Tucholsky (Tucholskypriset), atorgat pel PEN Suec 1997 — Premi Andrei Siniavski 1998 — Premi Leipziger al Llibre per la Convivència Europea 1998 — Premi Fundació Friedrich Ebert 1999 — Premi Herder 2002 — Premi Sandro Onofri d'autor estranger 2005 — Premi del Cercle de Crítics Nacional del Llibre de no-ficció per a Pregària de Txernòbil 2007 — Premi Oxfam Novib/PEN 2011 — Premi Ryszard Kapuściński de reportatge literari per a U voiní ne jénskoie litsó [«La guerra no té rostre femení»] 2013 — Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany 2013 — Premi Médicis d'assaig per a la traducció francesa de Temps de segona mà. La fi de l'home roig 2015 — Premi Ryszard Kapuściński de reportatge literari per a Temps de segona mà. La fi de l'home roig 2015 — Premi Nobel de Literatura 2022 — Premi Internacional Catalunya

Aleksiévitx és membre del comitè assessor del Premi Lettre Ulysses.

Llengua En relació amb la seva llengua, Aleksiévitx va afirmar que considerava el belarús la seva llengua materna:

Referències

Enllaços externs

Categoria:Escriptors belarussos Categoria:Dramaturgs en rus Categoria:Assagistes europeus Categoria:Periodistes belarussos Categoria:Corresponsals de guerra Categoria:Premis Nobel de Literatura Categoria:Persones relacionades amb l'accident de Txornòbil Categoria:Persones d'Ivano-Frankivsk Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Doctors honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel Categoria:Periodistes ucraïnesos Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Ginebra Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Dramaturgs del segle XXI Categoria:Assagistes del segle XXI Categoria:Assagistes del segle XX Categoria:Dramaturgs del segle XX Categoria:Dramaturgs europeus Categoria:Periodistes soviètics Categoria:Assagistes en rus Categoria:Guionistes ucraïnesos Categoria:Escriptors soviètics en rus Categoria:Premis Internacional Catalunya Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1948