Ivan Ivànovitx Sol·lertinski (en rus Иван Иванович Соллертинский) (3 de desembre de 1902, Vítebsk - 11 de febrer de 1944, Novossibirsk) fou un polímata rus de la Unió Soviètica. El seu pare, Ivan Ivànovitx Sol·lertinski, provenia d'una família de sacerdots de l'església ortodoxa russa i serví com a jutge, com a conseller i com a senador.Alexander Pushkanski Sollertinsky Phenomenon (in Belarusian) La seva mare era Ekaterina Iosifovna Bobaxinskaia, la família de la qual pertanyia a una branca de la noblesa szlachta de la Casa d'Armes Sas.All Russia Family Tree
Sol·lertinski fou un expert en teatre en llengua romanç, però fou més conegut per la seva carrera musical. Fou professor del Conservatori de Leningrad, així com director artístic de la Filharmònica de Leningrad, un destacat crític musical i conferenciant. Amb aquestes capacitats va ser un actiu promotor de la música de Mahler a la Unió Soviètica. Sol·lertinski també s'interessà pel ballet i n'escrigué molt durant la dècada de 1930. Segons els seus contemporanis - sobretot el famós Irakli Andrónikov - tenia una memòria fenomenal, parlava 26 llengües i 100 dialectes.Irakly Andronikov (1971). First Time on a Stage (en rus)
Ben aviat conegué Mikhaïl Bakhtín i participà en les seves reunions filosòfiques. El 1927 esdevingué gran amic de Dmitri Xostakóvitx. I el 1936, arran de la primera denúncia que patí Xostakóvitx, Sol·lertinski s'anomenà "el trobador del formalisme" per Pravda.Glikman, p. 220 Xostakóvitx dedicà la seva obra Segon trio per a piano op. 67 (començada el 1943) a la memòria de Sol·lertinski que morí pocs mesos després a Novossibirsk durant una evacuació d'emergència.
En els seus viatges a l'Europa occidental Sol·lertinski obtingué partitures dels compositors de l'Europa occidental, inclosos Ernst Krenek i Kurt Weill. Segons explicà, rebé una còpia de la Desena Simfonia de Gustav Mahler, de part de l'Alma Mahler, vídua del compositor, que Xostakóvitx considerà completa. Així, no és estrany que el primer ús que feu Xostakóvitx de la música klezmer la trobem en el tràgic final del Trio per a piano op. 67.
Referències
Bibliografia Xostakóvitx, Dmitri i Glikman, Isaak, Story of a Friendship: The Letters of Dmitry Shostakovich to Isaak Glikman (Cornell University Press, 2001) Mikheeva, Ludmila (1988) I.I. Sollertinsky. Life and Legacy. Leningrad: Sovetsky kompozitor ISBN Б-85285-043-8
Categoria:Musicòlegs russos Categoria:Crítics teatrals Categoria:Crítics musicals russos Categoria:Persones de Vítsiebsk Categoria:Morts a Novossibirsk Categoria:Professors del Conservatori de Sant Petersburg Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg Categoria:Músics soviètics Categoria:Escriptors belarussos Categoria:Escriptors soviètics Categoria:Morts el 1944 Categoria:Assagistes russos del segle XX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1902