La masia o castell de la Bleda és un edifici del veïnat del mateix nom, al municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), declarat bé cultural d'interès nacional.
Història Al Liber feudorum (1121) són esmentats el castell i el molí de la Bleda, i al llarg del apareixen diversos membres d'aquest llinatge. El 1334 hi era senyor Ramon de Spilles, el 3 d'octubre del 1381, Joan I el va vendre a Pere Febrer.
A finals del , la baronia de la Bleda, que incloïa la jurisdicció del territori a l'entorn del castell i de l'església, pertanyia a Frederic d'Avinyó (1559-1601), que la deixà en herència a la seva filla Jerònima. Del seu matrimoni amb Lluís de Vilafranca i de Boixadors només va sobreviure una filla, Anna de Vilafranca i d'Avinyó, que es va casar amb Francesc de Grimau i de Llupià, natural de Perpinyà. El 1632, el seu fill Aleix de Grimau i de Vilafranca es va casar amb Marina de Llupià i de Pagès i morí el 1641, presumiblement a causa de les ferides rebudes durant el setge de Tarragona. El seu pare va morir el 1644, i la seva mare el 1646, i l'hereu fou Lluís de Grimau i de Llupià, segon fill mascle d'Aleix i Marina, que morí el 1567, deixant com a hereva la seva mare. A la mort d'aquesta, la propietat passaria a mans de la seva filla Marianna de Grimau i de Llupià (Barcelona, 1634-Jaén, 1690), que el 1657 es va casar amb Francisco Fernández de Córdoba-Mendoza, segon comte de Torralba, i la parella residia a Jaén.
A finals del , l'hereu José Francisco Ildefonso Fernández de Córdoba-Mendoza y Grimau (Jaén, 1668-Olías del Rey, 1738), tercer comte de Torralba i vescomte de las Torres, va vendre la baronia a Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona, 1649-1730). D'aquest passaria successivament al seu fill Josep Salvador i Riera (Barcelona, 1690-1761), al seu net Jaume Salvador i Salvador (†1805), i al seu besnet Joaquim Salvador i Burgès.
La baronia s'extingí el 1837 amb l'abolició dels senyorius, i després de la mort prematura del seu fill Joaquim Salvador i Soler (1804-1855), casat amb Dolors Collaso i Gil, l'hereu fou el seu net Silvi Salvador i Collaso, últim membre de la nissaga.
Descripció Situada a l'esquerra del riu Foix i al costat de la capella de la Bleda, la seva fesomia respon a les obres realitzades el . És un edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants. La distribució interna de la masia és organitzada al voltant d'un pati interior, antigament descobert. La façana principal presenta una composició pràcticament simètrica amb porta d'accés d'arc de mig punt adovellada, balcó centrat al primer pis i golfes amb cinc obertures, d'arc de mig punt la central i d'arc rebaixat les laterals.
Referències
Vegeu també Palau Dalmases Can Pau Torrents Can Maluquer Família Salvador Gabinet Salvador
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics de l'Alt Penedès Categoria:Patrimoni monumental de Santa Margarida i els Monjos Categoria:Edificis de Santa Margarida i els Monjos Categoria:Família Salvador Categoria:Botànics barcelonins