miniatura|Una parella de punksEls moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta. Des d'aleshores l'han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i d'aquests n'han derivat formes d'intercanvi i de relacions socials pròpies. A vegades s'utilitza la paraula "punk" de forma genèrica per a referir-se a aquestes formes de cultura: el punk acull un ampli ventall de moviments musicals, artístics, juvenils, veïnals i sociopolítics, així com ambients, xarxes i mecanismes d'inspiració i intercanvi d'idees i informació.
El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l'honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral "políticament correcta" o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta raó, molts punks adopten ideologies polítiques com el comunisme o l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el moviment okupa, o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.
L'estil musical lligat al moviment punk és el punk rock, també anomenat simplement punk. Aquest, al llarg del temps, ha anat donant pas a diverses ramificacions, tant musicals com artístiques i culturals. Per exemple, el hardcore punk o el crust punk, l'oi!, tots amb unes certes temàtiques pròpies, i ha donat pas a nous estils i subcultures diferents, com el post punk o el rock gòtic.
Història Els orígens del moviment punk es troben a Nova York (EUA), on el grup musical The Ramones, a mitjans dels 70, està revolucionant el món de la música. El terme "punk rock" fou encunyat i popularitzat pels redactors de la revista Creem per descriure l'estil simplista i cru de les bandes de Rock de garatge de la dècada de 1960, influenciats pel seu afecte pels còmics i la música dels proto-punks The Stooges, New York Dolls i The Dictators, que practiquen un rock and roll simplificat, reduït a uns quants acords, accelerat i estrident, amb temàtiques com la vida al carrer, la droga, el sexe, l'atur, etc. Encara que la temàtica de la música de The Ramones és més aviat "rock'n'roll" i que el moviment floreix al Regne Unit, la seva música ja compta amb atributs que configuraran la subcultura. Quan els Ramones fan una gira pel Regne Unit, individus que després formaran els grups punk britànics més emblemàtics s'inspiren amb el grup nord-americà, i formen els Sex Pistols, The Clash o The Damned. La situació social i econòmica del Regne Unit a la dècada de 1970 es reflecteix en la temàtica d'aquests grups, expressant-ne els seus sentiments de ràbia, frustració, etc. cap a la societat dirigida aleshores pels conservadors de Margaret Thatcher durant la greu crisi econòmica provocada per l'encariment del preu del petroli. Als EUA, grups com els Dead Kennedys o The Misfits segueixen el camí dels Ramones.
El punk va aparèixer com a moviment musical, a Londres (Regne Unit) l'any 76. L'origen del punk se situa en una societat saturada de convencions i estereotips. Jóvens d'ambdós països, inspirats per les actituds transgressores del rock -i en especial pel so del garage rock-, van començar a mostrar les seues pròpies formes de rebel·lia contra aquests rols hipòcrites, expressant-ho a través de transgressions i provocacions estètiques, musicals i culturals. El punk va ser primerament un fenomen esteticomusical, que va anar prenent la forma d'un moviment estètic i filosòfic. Més tard s'hi sumarien reflexions i posicionaments ideològics i filosòfics propis.
Grups com els Sex Pistols adopten una temàtica transgressora, sarcàstica i fins i tot destructiva, d'altres com Dead Kennedys o Crass adopten una actitud més polititzada, mentre que d'altres com The Adicts basen la seva temàtica en la vida al carrer dels joves i adopten una imatge inspirada en la pel·lícula the Clockwork Orange.
No obstant això, a finals dels 70 el punk ha obtingut tant d'èxit comercial que ha perdut el seu significat. Però a començaments de la dècada de 1980 una nova onada de grups sorgeix i radicalitza el moviment amb una estètica més dura i provocadora, amb un nou estil de punk-rock igual de dur. Grups com GBH, The Exploited, Discharge i Amebix al Regne Unit, i Black Flag, Minor Threat i Bad Brains als EUA, representen un nou impuls al moviment. Dos nous estils musicals, el hardcore punk o hardcore i el crust apareixen. El hardcore es caracteritza per ser bàsicament punk bastant més accelerat i "cantat" a crits. D'altra banda, el crust és punk o hardcore amb un so més extrem, pesant, greu i brut, amb certa influència del metal. Noves temàtiques i moviments, com el DIY (Do It Yourself) sorgeixen i/o es consoliden, juntament amb noves estètiques, com la que avui es considera la clàssica: cresta, pantalons trencats, jaqueta de cuir amb insígnies, punxes, cadenes, etc.
El principi dels anys 80 també representa l'arribada del punk a l'Estat Espanyol. Grups com La Polla Records, Eskorbuto, Cicatriz, Siniestro Total, Skatalà i Decibelios són els pioners d'un moviment que ha arrelat tot prenent particularitats pròpies.
La primera meitat dels anys 90 veu sorgir grups als EUA que configuren el que es podria considerar com a Tercera onada: The Offspring, Green Day, Rancid i Blink-182 enriqueixen el punk-rock musicalment, amb un so més modern i variat. D'altra banda, aquests grups també fan que el punk-rock es torni més comercial, melòdicament més "pop" i amb unes lletres molt més digeribles per la indústria musical. Això fa que molts punks rebutgin alguns dels nous grups i estils. Certament, el que es podria considerar com pop-punk té poc a veure amb el missatge o l'actitud original del punk.
Filosofia i estètica punk miniatura|Un jove punk La forma originària del punk era expressar les classes socials deprimides, amb els seus propis mitjans i conceptes. Entre els primers grups musicals representants del punk hi ha els Ramones. El punk va afavorir un ambient d'intervenció estètica transgressora. Molts dels motius estètics del punk que seguixen vigents com a arquetips d'aquest, van aparèixer en aquella primera època, cabells de punta, tenyits de colors verds, blaus, roses, crestes, cardatges, etc., roba trencada o mal cosida, imperdibles o altres accessoris disposats per la roba. També es van utilitzar missatges i símbols en un principi sense representar corrents massius: per exemple els símbols anarquistes d'una banda, i els símbols nazis de l'altra. En ambdós casos es tractava sovint més d'una provocació que d'una ostentació de posició. Més tard l'anarquisme formaria part reconeguda de nombrosos moviments del punk.
Per un altre costat hi havia una forma de transgressió, buscant alliberar-se dels estigmes socials. Aquesta branca no donava explicacions i buscava incomodar lestablishment xocant, ofenent i molestant al "bon gust", la moral i la tradició. Es buscava bàsicament la provocació a través de demostracions de transgressió estètica o girs de llenguatge contradictoris, absurds o insolents. És l'estil que van popularitzar els Sex Pistols.
Més endavant, especialment amb l'aparició del hardcore punk, es va fer present tot un ventall de punts de vista de crítica social directa, posicionaments polítics, associacionisme i afinitat a campanyes de protesta. L'exemple musical més clàssic són Crass.
La filosofia punk pot resumir-se en "Fes-ho tu mateix", "Fes-ho a la teva manera". Rebutja els dogmes, i no busquis una única veritat. Qüestiona tot el que està establert socialment o el caricaturitza. Menysprea les modes i la manipulació mediàtica. També està en contra del consumisme i crida a la gent a no deixar-se enganyar i a pensar per si mateixos.
Corrents ideològiques del punk Straight Edge i Destroy Grups que advoquen pel no a les drogues i a favor del vegetarianisme. La tendència radicalment transgressora dels primers corrents del punk va provocar actituds autodestructives i irresponsables, un fenomen conegut com a estètica Destroy. Aquest fenomen és un dels arquetips del jove punk. No obstant això, existien també altres posicionaments, que no sols eren crítics amb la societat establerta, sinó també amb aquests comportaments. Com a contrapunt es va crear l'anomenat straight edge, associat originàriament al cercle hardcore punk de Washington DC, que es posicionava contra l'estereotip de drogues i nihilisme. D'alguna manera, aquesta resposta va significar una diferència amb la filosofia punk del "no future".
Normalment la temàtica del straight edge gira entorn de: enfocaments positius sobre les qualitats de la joventut, l'amistat, la satisfacció d'esforçar-se per un objectiu, o la participació en un projecte comú -especialment el que a vegades s'anomena escena hardcore, o la subcultura punk-. suggerir l'abandó de les drogues, el tabac i l'alcohol. formes d'ecologisme social com el vegetarianisme. Alguns sXe van optar per plantejaments molt més estrictes evitant també la cafeïna, el sexe promiscu, o posicionant-se a favor del vegetarianisme o el veganisme.
L'''straight edge va suposar, en certa manera, una de les consolidacions d'estètiques i plantejaments dins del punk directament enfocats cap a una vida sana, intentant proposar un enfocament positiu de la frustració juvenil.
Situacionisme i transgressió La manera en què els Sex Pistols van popularitzar la seua particular forma de punk rock té a veure amb l'afició del seu mànager, Malcolm McLaren, cap al situacionisme. Quan va començar a representar-los, McLaren ideava una forma d'estètica basada en el rock de Nova York (Ramones, Richard Hell, Patti Smith) i el so Garage, junt amb diverses i -encara hui- confuses actituds de provocació que arreplegava en diferents ambients creatius. McLaren és un artista i dissenyador influenciat pel situacionisme, i ja des d'abans dels Sex Pistols, buscava crear una estètica nova i destructora que dinamités l'estètica, el comportament i la música del moment, demostrant alhora que també pot convertir-se en negoci. La seua idea era aconseguir canviar el significat del que és normal, bonic i correcte, mitjançant la reiteració del costum i la publicitat. Generalment s'atribuïx a McLaren el portar a la banda cap a la desgràcia arran d'aqueix afany de negoci.
Influència política No sempre ha estat un moviment políticament posicionat, tot i que sí que ha tingut un component crític. El punk sempre s'ha mostrat com un corrent que discrepa dels estereotips d'estils de vida i expectatives juvenils del "establishment".
Quan es tracta del contingut polític del missatge, el punk vist com a moviment és un vessant més concreta i radical del punk rock, deixant enrere l'aparent decadència dels grups britànics com Sex Pistols. Apareixen missatges amb càrrega social, d'esquerra i anarquista. Aquesta línia de missatge s'esbossava a vegades en el punk original, tot i que més aviat com un recurs artístic o individual contra una societat considerada estreta.
El punk com a moviment social conforma una subcultura heterogènia que aglutina sobretot: Anarquisme i alguns corrents d'esquerra. Feminisme. Protestes contra grups feixistes o de dretes. Crítica i oposició al sistema capitalista i als rols socials que defineix ("pensament únic" i globalització neoliberal). Crítica de les institucions policials i militars. Ecologisme i Drets dels animals. Crítica a les institucions religioses i als rols que defineixen.
Com a subcultura juvenil, sovint s'ha autodefinit amb el lema "Do it yourself" (en anglès, "Fes-ho tu mateix"): aquesta expressió resumix tant els seus procediments estètics i de comunicació, com una línia de pensament més sociològica centrada en la idea d'autogestió i d'organització política i cultural "a escala humana".