Mateo Kovačić (Linz, Àustria, 6 de maig de 1994) és un futbolista professional croat que juga com a migcampista pel Manchester City FC i la selecció de Croàcia.
Kovačić va jugar habitualment com a interior o migcampista destructiu a l'Inter, tot i que és considerat un migcampista versàtil, que ha jugat en diferents posicions, i que es pot adaptar a jugar a l'esquerra, o bé com a migcampista atacant en cas que calgui.
Trajectòria esportiva Començaments És austríac de naixement, ja que va néixer a la ciutat de Linz. Fill de pares bosniocroates procedents de Kotor Encalloš (Bòsnia i Hercegovina). Va començar a jugar a les categories inferiors del LASK Linz quan residia a Àustria. L'any 2007, quan tenia 13 anys, va despertar l'interès de diversos clubs europeus com la Juventus, el VfB Stuttgart o l'Ajax entre d'altres. No obstant això, els seus pares van optar per traslladar-se a Zagreb i va entrar en l'acadèmia del GNK Dinamo de Zagreb.
Kovačić va patir una greu lesió el 2009, quan es va trencar la cama, però retornà als camps després de recuperar-se el 31 de maig de 2010, jugant el darrer partit de la lliga Sub-17 de Croàciaj, en una victòria per 5–0 contra l'RNK Split Sub-17.
GNK Dinamo Zagreb Va començar a entrenar amb el primer equip a les ordres de l'entrenador Vahid Halilhodzic, quatre mesos més tard, el 6 d'octubre de 2010, però va continuar jugant amb l'equip filial durant un mes. A finals del mes, el diari esportiu local, Sportske novosti, va afirmar que un agent de l'Arsenal FC estava observant al jugador.
El 20 de novembre, va debutar en lliga davant del Hrvatski Dragovoljac, marcant el quart gol del Dinamo en una victòria per 6-0. Que marqués un gol va fer que es convertís en el jugador més jove eb narcar un gol a la lliga croata, amb 16 anys i 198 dies, aconseguint batre el rècord de Dino Spehar, que va marcar amb 16 anys i 278 dies davant l'NK Osijek una setmana abans. En la seva primera temporada amb el primer equip, va jugar 7 partits, contribuint a la consecució del campionat de lliga.
La temporada 2011-12, ràpidament es va tornar habitual en l'equip. Habitualment, jugava com a migcampista esquerre en un sistema de formació 4-2-3-1. En els començaments de la temporada, va ajudar l'equip a classificar-se a la fase de grups de la Lliga de Campions de la UEFA després de 12 anys sense aconseguir-ho. Amb només 17 anys, va jugar de titular contra el Reial Madrid en el primer partit de la fase de grups. Va finalitzar la seva primera temporada europea marcant un gol davant l'Olympique de Lió en l'últim partit de la fase de grups, convertint-se en el segon jugador més jove a marcar en una fase de grups de la competició. En la lliga, va esdevenir un jugador titular habitual, jugant 25 partits i marcant 5 gols. En el partit davant l'NK Lucko, va esdevenir el jugador més jove de la història de l'equip en ser capità, prenent la capitania de Leandro Cufré. Va ser una altra bona temporada, ja que va jugar 32 partits entre lliga i copa i va ajudar l'equip a aconseguir el seu setè campionat de lliga consecutiu. Va marcar en la final de copa davant l'NK Ojisek al Maksimir Stadium. El desembre de 2011, va ser elegit jugador revelació a Croàcia.
Inter de Milà El 31 de gener de 2013, es va fer oficial el seu traspàs a l'Inter de Milà. El preu va ser de 15.000.000 €, pagant 11.000.000 € i els 4.000.000 € restants si l'Inter es classificava per a la Lliga de Campions. Se li va adjudicar el dorsal número 10, portat prèviament per Wesley Sneijder.
Temporada 2012/13 miniatura|Amb l'Inter de Milà, el febrer de 2013.
Va fer el seu debut tres dies després, el 3 de febrer, entrant com a substitut en el descans en un partit davant l'Siena de la Serie A. El 14 de febrer, va fer el seu debut europeu davant el CFR Cluj en un partit de la Lliga Europea a San Siro. Va assistir a Rodrigo Palau perquè anotés el 2-0 a favor de l'Inter, impressionant a l'afició i rebent una ovació en ser substituït en el minut 89. Va jugar el partit de tornada complet, guanyant per 3-0 i classificant l'equip a la següent ronda de la Lliga Europea.
Va jugar el seu primer partit de lliga com a titular davant l'ACF Fiorentina, perdent per 1-4. A la ronda de setzens de la Lliga Europea, van haver d'enfrontar-se al Tottenham Hotspur FC. Després de perdre per 3-0 al White Hart Lane, l'Inter necessitava guanyar 4-0 a San Siro per passar a la següent ronda. El partit va acabar 4-1, després que es jugués la pròrroga amb Kovacic de titular. Va impressionar a l'afició amb el seu compostura i la seva visió de joc, pel que va rebre una altra ovació. L'entrenador de l'Inter, Andrea Stramaccioni, va destacar les seves habilitats diverses vegades i va afirmar que és "una estrella per al futur".
El 30 de març, va jugar com a titular el derbi d'Itàlia davant la Juventus de Torí a San Siro. La Juve va aconseguir la victòria per 1-2, amb Kovacic començant l'acció que va donar origen al gol de Rodrigo Palacios que posava el 1-1. També va ser titular en el següent partit davant la UC Sampdoria, el qual van guanyar per 0-2. En la sorprenent derrota contra l'Atalanta per 3-4, va donar una assistència a Ricky Álvarez. A la fi de la segona part de la temporada, va jugar tots els partits com a titular i l'Inter va aconseguir una decebedora novena plaça. Al maig, va rebre el premi "Gentleman Revelation of the Year" lliurat per l'afició.
Temporada 2013/14 Es va perdre gran part dels entrenaments de pretemporada de l'equip a causa d'unes petites lesions, tornant uns dies abans del primer partit oficial de la temporada de la Coppa Italia davant el Cittadella. Durant les entrevistes de pretemporada, el nou entrenador, Walter Mazzarri, va al·ludir que Kovacic anava a tenir un nou rol en el terreny de joc, similar al de Marek Hamšík al Nàpols. Durant la primera part de la temporada, va jugar ajustant-se a la seva nova posició. Va donar la seva primera assistència a Yuto Nagatomo davant l'Livorno. A diferència de la temporada anterior, no va ser un titular habitual. En els 32 partits de lliga jugats per l'Inter, va ser titular en no més de 14 partits, jugant el partit complet en 8 ocasions. El 10 de maig, en l'últim partit competitiu de Javier Zanetti, va donar tres assistències en una victòria per 4-1 davant la SS Lazio.
Temporada 2014/15 Després de diversos rumors sobre la seva sortida de l'equip, renova fins al 2019. Va començar la temporada en una gran forma física, marcant un hattrick davant el Stjarnan en un partit de la Lliga Europea el 28 d'agost. Va marcar el seu primer gol en lliga en un partit davant el Sassuolo que va acabar amb victòria per 7-0 l'Inter el 14 de setembre. Va marcar l'únic gol del partit en un empat 1-1 davant el Palermo. Va marcar el primer gol en una victòria per 2-0 davant el Chievo Verona i va marcar un gol de volea en un empat 2-2 davant la Lazio. El 6 de gener de 2015, va ser expulsat, en un empat 1–1 amb la Juventus FC per una falta sobre Stephan Lichtsteiner. Tres dies després, Kovačić va renovar el contracte amb l'Inter fins al juny de 2019.
Reial Madrid CF miniatura|Kovačić jugant pel Reial Madrid en un partit de Champions contra el Shakhtar Donetsk el 2015. El 16 d'agost de 2015, l'entrenador de l'Inter de Milà, Roberto Mancini, va afirmar que es van veure obligats a vendre alguns dels seus jugadors per complir amb el Fair Play financer de la UEFA, de manera que dos dies després es va oficialitzar el seu fitxatge pel Reial Madrid CF per a les pròximes sis temporades. Real Madrid also confirmed the transfer two days later, announcing that Kovačić had signed a six-year deal with the club. El preu del traspàs es va estimar en 32 milions d'euros, segons el diari britànic The Guardian. Va ser presentat el 19 d'agost a l'Estadi Santiago Bernabéu, quan es va desvelar que duria el dorsal número 16.
Va debutar en la primera jornada de la primera divisió davant el Real Sporting de Gijón, que havia ascendit la temporada anterior, entrant com a substitut en la segona part d'un partit que va finalitzar en empat 0-0.
Chelsea El 8 d'agost de 2018, Kovačić es va incorporar al club de la Premier League, el Chelsea FC, cedit per a la temporada 2018–19. Va debutar en una victòria a casa per 3–2 contra l'Arsenal FC el 18 d'agost, entrant com a substitut a la segona meitat. El 29 de maig de 2019, va ser titular a la final de la Lliga Europa 2019 a Bakú, jugant fins al minut 78, quan fou substituït per Ross Barkley, mentre el Chelsea derrotava l'Arsenal per 4–1.
miniatura|upright|Kovačić jugant amb el Chelsea FC el 2019 L'1 de juliol de 2019, Kovačić va completar el seu traspàs permanent al Chelsea FC, signant un contracte de cinc anys.
Manchester City miniatura|Kovačić (dreta) en un partit amistós contra els Yokohama F. Marinos el 2023 El 27 de juny de 2023, el club de la Premier League Manchester City FC va anunciar el fitxatge de Kovačić per quatre anys. Es va convertir en el tercer croat a fitxar pel club, després de Vedran Ćorluka i Ante Palaversa. El 6 d'agost va debutar oficialment amb el club contra l'Arsenal FC a la FA Community Shield, que el City va perdre per 4–1 als penals després d'un empat 1–1. Kovačić va guanyar el seu primer trofeu amb el City el 16 d'agost, quan l'equip mancunià va derrotar el Sevilla FC per 5–4 als penals després d'un empat 1–1 a la 2023 UEFA Super Cup, amb Kovačić marcant en la tanda. El 19 de desembre de 2023, Kovačić va marcar el seu primer gol amb el Manchester City en una victòria per 3–0 a la semifinal de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA contra els Urawa Red Diamonds.
En el partit inaugural del Manchester City de la 2024–25 Premier League Kovačić va marcar el seu segon gol a la lliga amb el Manchester City en una victòria per 0–2 contra el seu antic club, el Chelsea, a Stamford Bridge.
Palmarès Dinamo de Zagreb 2 Prva HNL: 2010–11, 2011–12 2 Copes croates: 2010–11, 2011–12
Reial Madrid CF 3 Lligues de Campions: 2015–16, 2016–17, 2017-18 2 Supercopes d'Europa: 2016, 2017 2 Campionats del món de clubs de la FIFA: 2016, 2017 1 Lliga espanyola: 2016-17 1 Supercopa d'Espanya: 2017
Chelsea FC 1 Campionat del Món de Clubs: 2021 1 Lliga de Campions de la UEFA: 2020-21 1 Lliga Europa de la UEFA: 2018-19 1 Supercopa d'Europa: 2021
Manchester City FC 1 Campionat del Món de Clubs: 2023 1 Supercopa d'Europa: 2023 1 Premier League: 2023-24
Referències
Enllaços externs
Fitxa al Reial Madrid
Categoria:Esportistes de Linz Categoria:Futbolistes austríacs Categoria:Futbolistes internacionals amb Croàcia de la dècada de 2010 Categoria:Futbolistes al Campionat d'Europa de futbol 2016 Categoria:Futbolistes de la Copa del Món de Futbol de 2018 Categoria:Futbolistes internacionals amb Croàcia de la dècada de 2020 Categoria:Futbolistes de la Copa del Món de Futbol de 2022 Categoria:Futbolistes al Campionat d'Europa de futbol 2024 Categoria:Futbolistes de Croàcia a la Copa del Món de Futbol de 2026 Categoria:Futbolistes de l'Inter de Milà Categoria:Futbolistes del Reial Madrid CF de la dècada de 2010 Categoria:Futbolistes del Chelsea FC Categoria:Nascuts el 1994