Un fonèvol és una arma de setge medieval, com un trabuquet, però més petit,DCVB-fonèvol:"... La pera del trabuquet per raó de son pes dona major colp que la pera del fonèvol, Llull Cont. 273, 27..." emprada per a destruir muralles o per a llançar projectils sobre els murs i derruir-los.
Funcionament miniatura|Diagrama d'un fonèvol Un fonèvol està format per una biga o barra de fusta subjecta a una armadura que la manté elevada del sòl. El punt de suport de la biga (usualment un eix) està col·locat a la part superior de la carcassa. Del braç curt de la barra, hi ha suspès un contrapès i del braç llarg una fona. La fona té un extrem lligat a la biga i un extrem lliure amb un llaç on s'enganxa la bossa del projectil.
Història Amb el nom de fundibulum apareixen en les cròniques emprats per Abd-al-Màlik ibn Mughith el 793, en la seva campanya que assetjà Girona i Narbona,Ibn Idhari, Al-Bayan al-Mughrib i pels francs en la conquesta de Barcelona i els setges de Tortosa del 808 i el Tortosa del 809. Joseph F. O'Callaghan, Donald J. Kagay, i Theresa M. Vann, the social origins of medieval institutions, p.185
Els fonèvols construïts a Osca van ajudar Jaume el Conqueridor en la conquesta de València i en la conquesta de Mallorca, i anys més tard, Ferran d'Antequera els va usar en el setge de Balaguer durant la revolta del comte d'Urgell.
Referències
Categoria:Armes de projectil Categoria:Armes de setge