El Castell de Cēsis (en letó Cēsu pils, en alemany Burg Wenden) és el castell de l'orde Teutònic més ben conservat de Letònia i un dels monuments més importants a escala arquitectònica de l'època medieval. El seu aspecte continua sent el del segle XV després de la seva remodelació en un castell quadrangular. Va ser parcialment destruït durant la Gran Guerra del Nord. Està situat a la localitat de Cēsis (anteriorment anomenada Wenden, tant en alemany, livonià i en rus fins al 1918, oficialment rebatejada com a Cēsis després de la independència de Letònia i durant l'era soviètica).
Història Fundació i expansió A la tardor de 1206, durant la Croada Livoniana, els wends es van convertir al cristianisme i es van aliar dels croats. El 1208, els Germans de la Milícia de Crist, també coneguts com els Germans Livonians de l'Espasa, van establir la seva residència entre els wends. Van fortificar l'antiga fortificació amb una muralla de pedra, substituint en gran part les defenses de fusta anteriors. Tot i que la Crònica d'Enric de Livònia descriu el fort com "el més petit de Livònia", aquest va resistir repetits setges per part d'estonians i russos.
El 1213 o 1214, els Germans Livonians de l'Espasa van començar la construcció d'un nou castell de pedra just al costat de l'antiga fortificació dels wends. El disseny d'aquest castell del segle XIII és desconegut, ja que totes les seves estructures, excepte la capella, han estat enderrocades durant les fases de construcció posteriors.
El 1237, el castell de Cēsis va ser pres per la branca livoniana de l'Orde Teutònic. Sota el nou governador, el castell va ser sotmès a una reconstrucció a gran escala. Les antigues fortificacions van ser substituïdes gradualment per un monumental castell quadrat, que constava de quatre torres construïdes al voltant d'un pati. Aquesta forma de castell de l'Orde Teutònic es va importar de Prússia i va sorgir en gran part de la necessitat de "convents fortificats" que fossin fàcils de defensar i on el domicili dels germans fos el més compacte possible. Per proporcionar més seguretat i allotjar diversos edificis de servei, es van construir patis exteriors com a part del complex del castell. Com a resultat de la grandiosa reconstrucció, Cēsis es va convertir en un dels castells més grans i poderosos de l'Orde Teutònic. center|miniatura|upright=3||El castell de Cēsis era el Malbork de la branca livoniana de l'orde Teutònic, i les seves magnífiques ruïnes encara donen testimoni de la seva importància.
Època de major esplendor miniatura|Reconstrucció estructural del castell de Cēsis tal com podria haver estat a mitjans del segle XVI. El convent del castell de Cēsis estava sota el càrrec d'un cavaller teutónic d'alt rang: el Komtur. Aquest era responsable del subministrament dels aliments i armament, de l'ordre i la disciplina al castell i de la recaptació de les quotes dins del districte del castell, anomenat Komturei. A principis del segle XV, el castell de Cēsis i el Komturei van quedar sota el domini directe del comandant suprem de l'Orde Livonià, passant a formar part de l'anomenat districte del Mestre Livonià. No obstant això, durant la major part del seu temps els mestres de Livònia van residir al castell de Riga, però en períodes de perill i inestabilitat es van traslladar a Cēsis. Finalment, a finals del segle XV, la seu administrativa de l'Orde es va traslladar de Riga a Cēsis, i el castell de Cēsis es va convertir en la residència permanent dels Mestres.
Com a residència del Mestre Livonià i lloc de reunió dels més alts funcionaris de l'Orde a Livònia, el castell de Cēsis va ser testimoni de molts esdeveniments de gran importància per a la història de Livònia. Aquí es rebien els enviats, es decidien qüestions de guerra i pau i era aquí on les tropes de l'Orde es reunien per a l'acció militar quan sorgia la necessitat. El castell també albergava els arxius i la biblioteca de l'Orde, així com una cancelleria amb un scriptorium.
El període comprès entre el 1494 i el 1535, quan la branca livoniana de l'Orde estava dirigida per Wolter von Plettenberg, un dels polítics i comandants militars més importants de la història de Livònia, es considera tradicionalment com l'època de major floriment del castell de Cēsis. Sota el mandat de von Plettenberg, el castell va ser sotmès a una reconstrucció a gran escala. Les fortificacionses van reforçar amb tres torres d'artilleria, mentre que alguns dels espais interiors (per exemple, la Sala Capitular i la Cambra del Mestre) van ser sotmesos a importants remodelacions. La resplendent volta de maó de la Cambra del Mestre de cap al 1500 es pot contemplar avui dia.
Setge i explosió El desenvolupament continu del castell de Cēsis va ser interromput per la dissolució de la branca livoniana de l'Orde Teutònic el 1561 i pels setges devastadors que van tenir lloc durant la Guerra de Livònia o Primera Guerra del Nord. El 1577, quan el castell va ser assetjat i bombardejat durant cinc dies per l'exèrcit d'Ivan el Terrible, 300 persones que es trobaven dins del castell, adonant-se que seria impossible defensar-se durant més temps, van prendre la decisió de cometre un suïcidi massiu fent-se explotar amb quatre barrils de pólvora. El 1974, els arqueòlegs van desenterrar dues habitacions del soterrani, que havien quedat de la part occidental del castell, la part del castell que es va ensorrar com a resultat de l'explosió. Al soterrani, sota les bigues del sostre esfondrades, es van descobrir diverses restes humanes d'adults i nens, totes datades amb seguretat per monedes del 1577. El cronista Salomon Henning informa que «tots van ser destruïts pels aires, a part dels que s'amagaven en altres llocs del castell».
Abandonament i decadència graduals Després de la guerra poloneso-sueca de 1621, el castell de Cēsis va passar a ser domini de l'Imperi Suec i es va lliurar al Lord Canceller Axel Oxenstierna. El castell va ser propietat dels Oxenstierna fins al 1681, quan va passar a ser propietat directa del rei de Suècia. Poc després que Cēsis es convertís en propietat de la corona, hi van ser estacionats soldats d'una unitat muntada. Es diu que van demolir el castell tan greument que "semblava que hagués estat saquejat: les portes, els armaris i les finestres estaven trencats, les peces de ferro havien estat retirades, totes les frontisses i els panys de les portes havien desaparegut i les estufes havien estat parcialment enderrocades". Un altre document esmenta que els soldats van trencar les portes i els terres per obtenir llenya i fins i tot van agafar les cambres de plom de les finestres per fondre-les per fer bales de mosquet.
En els primers anys de la Gran Guerra del Nord, les tropes del Tsarat Rus van continuar enderrocant el castell de Cēsis. La pluja i les gelades van afeblir encara més l'antiga fortalesa, provocant el col·lapse gradual i inevitable de les seves parets i teulades. Les voltes i els sostres de pedra, aixafats per la pluja constant durant les temporades fredes, es van esfondrar, mentre que les gelades van danyar irreparablement les parts supervivents. El castell va ser gradualment "enterrat" sota les seves pròpies runes.
L'única part del castell que va ser renovada de manera efectiva va ser l'antiga porta davant d'un dels bastions exteriors. El 1760, aquesta va ser reconstruïda i es va convertir en una residència noble coneguda com el Castell nou.
Les ruïnes com a obra d'art miniatura|Reproducció del castell del 1842. El 1830, el propietari de la finca propera al castell de Cēsis, el comte Karl Gustav von Sievers, va ordenar que "la zona humida de les ruïnes" (és a dir, la secció devorada per la natura) es transformés en un gran parc paisatgístic. La imponent silueta del castell en ruïnes feia que el parc fos encara més interessant estèticament: a més, el reflex del que quedava al mirall de l'estany creat contribuïa a l'atmosfera altament suggestiva. A la propietat de von Sievers era possible passejar i relaxar-se: el 1841, el noble també va convidar els pacients a venir-hi, a causa de la construcció d'un balneari. Això va permetre iniciar algunes obres de renovació.
El 1903, membres de la Societat per a la Història i les Antiguitats de Riga (nom original en alemany Gesellschaft für Geschichte und Altertumskunde zu Riga, més tard Gesellschaft für Geschichte und Altertumskunde der Ostseeprovinzen Rußlands) van iniciar una campanya per salvar la Torre occidental del castell per a les generacions futures. Sota l'impacte de la pluja i les gelades, la volta de maó del pis superior de la torre estava en perill d'esfondrament i, per tant, podria enderrocar la volta excepcional de 500 anys d'antiguitat de la Cambra del Mestre. El 1904 es va instal·lar una coberta temporal, però 10 anys més tard, just abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la torre va ser coronada per una sòlida teulada cònica.
Després de la guerra, el nou estat de Letònia va expropiar la major part de la mansió del castell de Cēsis a la família del comte von Sievers. La casa pairal va ser posada a disposició de l'exèrcit letó, però les ruïnes del castell van ser cedits en arrendament a l'Ajuntament de Cēsis. El 1925, l'Autoritat de Monuments de Letònia va catalogar el castell com a edifici històric d'importància nacional. Tanmateix, a partir de la dècada del 1930 es van dur a terme importants obres de conservació i remodelació del lloc, quan va esdevenir popular com a atracció turística.
Testimoni d'un trist passat Durant el règim de Kārlis Ulmanis, en el cànon dels valors nacionals no hi havia lloc per als castells medievals, que es consideraven un símbol del domini alemany. Tanmateix, malgrat les crides a "eliminar les velles piles de pedra dels turons de la nostra pàtria", l'ajuntament de Cēsis no va deixar de tenir cura del castell centenari. Es diu que l'alcalde de la ciutat, Rūdolfs Kaucis, va dir en públic: "Algunes persones recomanen enderrocar tot allò que ens recorda l'època dels cavallers. M'agradaria objectar insistint que no podem escapar de la nostra pròpia història. Els que van viure en aquest castell fa temps que han mort, però els letons, els avantpassats dels quals van construir aquest castell, ara són una nació lliure. Les muralles del castell ens recorden que unit el poble letó és invencible".
L'actitud oficial del règim d'ocupació soviètic envers el patrimoni medieval va ser completament negativa. N'hi ha prou amb esmentar la voladura del castell de Königsberg el 1968 amb l'objectiu d'"esborrar el símbol del militarisme i el feixisme prussians de la memòria dels ciutadans soviètics". Tanmateix, a Cēsis, les ruïnes del castell van sobreviure amb èxit a aquest període políticament desfavorable i van seguir sent una destinació turística popular. A la dècada de 1950 es van dur a terme obres de reparació a gran escala, mentre que l'antic pati exterior del castell va adquirir una funció peculiar: servia com a camp d'esports de l'escola de comerç local. Els antics alumnes encara recorden que contenia pistes d'atletisme, pistes de bàsquet i voleibol, així com seccions de salt de longitud i llançament de pes. A més, l'administració de l'escola de comerç va planejar una renovació a gran escala del camp d'esports que va implicar la construcció de graderies amb 600 seients per a espectadors, una pista de tennis, una piscina i un camp de tir. El castell de Cēsis es va salvar d'aquest projecte mal jutjat per la manca de finançament i les objeccions per part del Ministeri de Cultura.
Arqueologia