Alejandro Jodorowsky Prullansky (Tocopilla, 7 de febrer de 1929) és un artista xilè d'origen jueu-ucraïnès, nacionalitzat francès el 1980. Entre les seves moltes facetes destaquen les d'escriptor (novel·lista, dramaturg, poeta i assagista), director teatral i de cinema, guionista, actor, manyaga, marionetista, compositor de bandes sonores, escultor, pintor i escenògraf en cinema, historietista, dibuixant, instructor del tarot, psicoterapeuta i sanador psicomàgic. Acostuma a escriure els seus llibres en castellà i els seus còmics i assajos en francès, per la qual cosa, seguint el concepte de George Steiner, es pot considerar un escriptor extraterritorial.
Va fundar, al costat de Roland Topor i Fernando Arrabal, el Grup Pànic. La seva aportació més divulgada i controvertida és la psicomàgia, una tècnica que conjuga els ritus xamànics, el teatre i la psicoanàlisi, els pretesos efectes de la qual són provocar en el pacient una catarsi de curació.
A l'edat de vint-i-quatre anys va cremar les seves fotografies i se'n va anar de Xile, recalant a París el 1953. Va viure uns quinze anys a Mèxic, entre 1960 i 1974 (si bé entre 1972 i 1974 va residir a Nova York) i des de finals del 1974 resideix a França, país del qual va adquirir la ciutadania. Té, per tant, doble nacionalitat, xilena i francesa.
Jodorowsky viu actualment a París, on fa classes de tarot i conferències sobre les seves tècniques (la psicomàgia i la psicogenealogia) al cafè Le Téméraire. Està casat amb la pintora i dissenyadora francesa Pascale Montandon.Página oficial de Pascale Montandon, s/f; acceso 02.09.2013 D'entre els seus cinc fills (un d'ells mort, Teo) han destacat l'actor i director teatral Brontis (El Talp, La dansa de la realitat), Cristóbal (Axel) psicoxamà i actor (Santa Sang, Quàntum Men), i el músic Adan Jodorowsky (el menor, conegut amb el nom artístic d'Adanowsky). També té una filla, Eugenia.
Orígens genealògics Jodorowsky és fill del matrimoni d'emigrants jueus ucraïnesos Jaime Jodorowsky Groismann i Sara Felicitat Prullansky Arcavi. La parella de comerciants regentava una botiga anomenada Casa Ukrania a Tocopilla (ciutat situada a la regió d'Antofagasta).Alejandro Jodorowsky.Rodrigo Cánovas Emhart y Jorge Scherman Filer. Va tenir una germana gran, la poeta Raquel Jodorowsky (Tocopilla, 1927-Llima, 2011), qui va viure al Perú des de la dècada de 1950.
Aleksandr Levi (c.1873-1914), avi patern de Jodorowsky, era un jueu de Iekaterinoslav (actualment Dniprò) qui, el 1900 es casà amb Teresa Groismann (n.1879) a Yelisabetgrad (actualment Kropívnitski). L'any següent va néixer Jaime (Jacob), el segon de cinc germans (el primogènit moriria ofegat) i l'únic que tindria descendència. El 1909 l'avi va comprar el cognom Jodorowsky a un noble polonès i es va canviar legalment el cognom original jueu, Levi, per l'adquirit, amb el qual va ser inscrit pel notari Grigoriévich Shevchenko, del carrer Uspénskaya número 27 de Yelisabetgrad. El motiu podrien haver estat els pogroms, encara que segons l'autor ho va fer per evitar ser allistat a l'exèrcit.Alejandro Jodorowsky.
Poc abans de finalitzar la I Guerra Mundial, el matrimoni Jodorowsky (Levi) i Teresa Groismann (els avis paterns d'Alejandro) va fugir dels pogroms rumb a França. Un cop a París van ser ajudats per un joier anomenat Moishe Rosenthal, membre del Comitè de Bienfaisance Israélite. Poc després viatjaren a Marsella i, com molts d'altres emigrants jueus de les diàspores, partiren amb els seus fills cap a Sud-amèrica per acabar a Xile i no tornar mai més a Europa.
Una mica més inusual va ser la migració de la seva mare, Sara Felicitat Prullansky, nascuda a Buenos Aires. Així ho relata Jodorowsky: la seva àvia Jashe Arcavi es va casar, a Argentina, amb un empresari jueu, Moisés, amb el qual va tenir dos fills més. La família es va traslladar a Iquique, port pròsper per on s'embarcava el salitre. La seva mare Sara va mantenir relacions amb un goy (no jueu) i la família la va obligar a casar-se amb Jaime Jodorowsky, traslladant-se tots dos a la propera Tocopilla per escapar de les enreonies de la comunitat jueva d'Iquique.
Per tant, en el seu arbre genealògic, a més d'ucraïnesos, per línia materna també hi ha jueus polonesos (cognomenats Prullansky), lituans (Trumper), russos d'origen germànic (Groismann) i sefardís (Arcavi). No obstant això, Jodorowsky mai no va rebre educació religiosa jueva (ni de cap altre tipus) durant la seva infància, entre altres coses perquè el seu pare, comunista militant, era profundament antireligiós. Jodorowsky ha explicat innombrables vegades que d'aquesta prohibició al culte religiós va sorgir precisament el seu interès per l'estudi de nombroses religions i els seus símbols.
Gairebé tots els seus familiars es caracteritzen per haver tingut una extrema longevitat, en molts de casos centenària, com el seu progenitor, nascut el 1901 i mort el 2001.
Inicis i biografia Després de viure els seus primers deu anys a Tocopilla la família es traslladà, el 1939, a Cinquena Normal, a Santiago. Jodorowsky va cursar els seus estudis secundaris al Liceu d'Aplicació. Va començar les seves activitats artístiques a una edat molt primerenca, inspirat principalment per la literatura i el cinema. Va publicar les seves primeres poesies cap allà el 1945. Pocs anys després va treballar al costat de poetes com ara Nicanor Parra i Enrique Lihn, al mateix temps que desenvolupava el seu interès per les marionetes i la pantomima.
Als 17 anys va debutar com a actor, i un any després va crear la tropa de pantomima Teatre Mímic al costat de Lihn, el seu fidel amic. Es va matricular, el 1947, als cursos de Filosofia i Psicologia de la Universitat de Xile, però als dos anys els va abandonar.
El 1948 va escriure el seu primer text dramàtic, la peça per a titelles La fantasma cosquillosa. Entre 1949 i 1953 va realitzar a Santiago alguns actes improvisats –clars precedents del happening (avançant-se als seus precursors dels EUA, que no comencen fins a 1952)– de caràcter surrealista, que després qualificà d'efímers (a Mèxic) i, a partir de 1962, efímers pànics a França.
L'any 1950 fundà el Teatre de Titelles del Teatre Experimental de la Universitat de Xile (TEUCH) i dos anys després, al costat de Lihn i Parra, creen el collage Quebrantahuesos, poesia mural amb retallades de periòdics.
Jodorowsky abandonà Xile el 1953 i viatjà a París per estudiar pantomima amb Étienne Decroux, el professor de Marcel Marceau. L'any següent es va unir a la companyia de teatre de Marceau, amb qui va realitzar gires per tot el món. Acudia com a alumne lliure als cursos que impartia el filòsof Gaston Bachelard a La Sorbona. Jodorowsky va debutar al cinema l'any 1957 amb el curtmetratge acarono La Cravate, lloat per Jean Cocteau, qui va escriure un pròleg per a aquest film (la còpia en cel·luloide d'aquest curt va estar perduda durant mig segle, fins que va aparèixer en 2006, per atzar, en una golfa a Alemanya).
Després de presentar-se a Mèxic el1958, Jodorowsky va decidir perllongar-hi la seva estada amb la finalitat de conèixer nous ambients teatrals. Va romandre, encara que amb intervals, fins al 1974 a aquest país, on es va interessar per temes psicològics i místics –el que li portaria a iniciar-se en la psicoteràpia al costat del prestigiós Erich Fromm a Cuernavaca i en la meditació zen amb el mestre Ejo Takata– i va dirigir més d'un centenar d'obres d'avantguarda. Durant les següents dues dècades, Jodorowsky va crear més de cent peces de teatre.
Entre 1960 i 1962 va acudir amb Fernando Arrabal i Roland Topor al cafè La Promenade de Venus, a París, on se celebraven les sessions del grup surrealista i en el qual conegué André Breton. Finalment el grup se separà i els tres autors –Arrabal, Jodorowsky i Topor– fundaren, l'any 1962, el Moviment Pànic, altament influït per Alfred Korzybski, el dadaisme, el surrealisme i la filosofia de Ludwig Wittgenstein.
Encara que posseeix dues nacionalitats, la xilena i la francesa, es considera ell mateix ciutadà del món, i no sent especial simpatia per França tot i residir-hi des de 1953 i estar-hi nacionalitzat des de 1980.
Guionista de còmics El seu primer còmic, Aníbal 5, va crear-lo a Mèxic el 1966 amb il·lustracions de Manuel Moro, i va tenir la seva pròpia tira setmanal en l'Herald de Mèxic: Fábulas pánicas (1967-1973). Des de la meitat de la dècada de 1970 va formar part del grup Les Humanoïdes associés, juntament amb altres guionistes i dibuixants especialitzats en el gènere fantàstic i de ciència-ficció, vinculats a la revista Métal Hurlant.
Després de la seva quarta pel·lícula, Tusk, va començar L'Incal, en col·laboració amb Jean Giraud. En aquesta historieta aprofunditza en les seves arrels en el tarot i els seus símbols; per exemple, el protagonista, John Difool, està vinculat a la carta del boig. LIncal seria el primer d'una sèrie de diversos còmics ambientats en el particular univers de ciència-ficció de Jodorowsky. El seu èxit va ser internacional, amb més d'un milió d'exemplars venuts en trenta anys i traduccions a més de vint idiomes, inclòs el japonès. En 1992 es va publicar a Santiago de Xile Un Cómic, llibre que va tenir un tiratge de 500 exemplars i que comptava amb un còmic inèdit inacabat i pòstum, escrit i dibuixat per Enrique Lihn, titulat Roma la loba, en el pròleg del qual s'inclou l'entrevista més llarga i completa que ha fet mai Jodorowsky, amic íntim de Lihn, sobre l'art de la historieta i la seva faceta com a guionista i inspirador de nombrosos dibuixants. Jodorowsky sempre ha indicat que, durant gairebé mig segle, el còmic va ser el seu principal mitjà de vida, el seu suport econòmic, ja que ni el seu cinema ni el seu teatre li han aportat mai beneficis econòmics.
Els seus còmics han estat traduïts a les principals llengües occidentals i distribuïts en gairebé tots els països d'Europa, Amèrica i Japó. Considerat el més important guionista d'historietes d'Europa durant trenta-cinc anys (en el període 1978-2012), és autor de més de quaranta historietes i més de cent àlbums (sumant títols d'un sol tom i sèries).Entrevista de Jesús Jiménez a Jodorowsky, Radiotelevisión Española, video, 31.01.2012; acceso 02.09.2013
Carrera cinematogràfica miniatura|Alejandro Jodorowsky a Sitges 2006. El seu cinema crida especialment l'atenció per ser impactant, transgressor, sobrecarregat, estrany, amb elements esotèrics i amb una atmosfera plena de simbolismes i surrealisme. Moltes vegades titllades d'incomprensibles, les pel·lícules de Jodorowsky tenen un lloc a l'anomenat cinema de culte.
El 1967, el pare del seu secretari particular li va oferir finançament per realitzar una de les seves obres teatrals i rodà amb ell la seva primera pel·lícula, Fando y Lis, adaptació de l'obra homònima de Fernando Arrabal. Protagonitzada per Diana Mariscal, Sergio Kleiner, la seva esposa Valerie i Juan José Arreola, es va projectar en el festival d'Acapulco a Mèxic i Jodorowsky va haver de sortir fugint per evitar ser linxat. L'indi Fernández, indignat per les imatges de la pel·lícula, va arribar fins i tot a treure la seva pistola. Atacada per la premsa, la cinta va ser defensada davant els periodistes per Roman Polanski, qui havia acudit convidat pel festival en companyia de la seva esposa Sharon Tate.