Els laks o qaziqumuks o khazi kumukhs (de l'àrab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econòmic, polític i social del seu territori), són una ètnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafïta.
Viuen al Daguestan, entre els rius Sulak i Qara Qussü. Ells mateixos s'anomenaven lakuchu i els àvars els assenyalaven com a tumaw (en plural tumal), els lesguians com a yakholshu, els dargins com a vuluguni o vulechuni i els russos com a laktsi. En armeni s'anomenen lek-i (plural lek-ebi) i en georgià lezgi o legzi, però pronunciat lägzi.aquest nom es va donar primner als que vivien a les muntanyes de Kürä a les fonts del Samur però després es va estendre a tots els habitants del Daguestan; una teoria diu que el seu nom lägzi deriva de l'àrab al-lakz, format per lek o lak i el sufix persa "zi" que vol dir "habitant de Lak" (Sag-zi, habitant del Sistan) El 1926 eren 40.380, el 1959 eren 63.529, el 1970 eren 85.822, i el 1989 eren 118.386; el 1970 els de Daguestan eren 72.240 i la resta vivia a altres regions de l'URSS.
Territori Habiten la regió muntanyosa del centre del Daguestan. Residien essencialment a les conques de l'Alt Kazikumukh, del Tleuserakh, del Khatar Koysu (districtes de Lak i Kuli) i dins algunes localitats dels districtse de Tsudakhar, Akusha, Rutul, Kurakh, Čaroda i Dakhadajev. El 1944 molts laks foren reinstal·lats a les estepes i peus de les muntanyes del nord, a la cadena d'Andi, on des d'aleshores es constituí el districte de Novo Lakskij. El 1970, segons el cens soviètic eren 85.822 individus (40.380 el 1926 i 63.529 el 1929). Bé que es diu que són els més russificats dels daguestanesos, segons el cens del 1970 el 95,8% tenien el lak com a llengua materna, i només el 3,7% el rus.
Religió Són musulmans sunnites xafiïtes, i segons la llegenda conquerits i convertits per Abu-Múslim el 777, qui va fer d'ells el primer poble daguestanès islamitzat. Tanmateix, és més versemblant que llur conversió final no es produís fins al final del . Les tradicions jueves i cristianes hi foren perpetuades fins al .
Història Vegeu: Shamkhalat dels Kazi Kumuk
El shamkalat sembla derivar dels governadors àrabs (Sham = Síria). La capital de la regió era Kumukh i els sobirans van adoptar el títol de shamkal al , governant sobre els Kazi Kumukhs (laks) els Kumukhs (kumyks) i els dargins. Als segles XV i XVI governaven sobre gran part del Daguestan central i la costa. Llavors va sorgir una segona capital, Tarku, al territori dels kumyks (kumuks) El 1640 els laks o kazi kumukhs van trencar amb el shamkalat i van formar un estat propi, dirigit pels khakhlawais (de l'àrab khalk, poble, i lak (lawai), suprem), que tenien funcions principalment militars. A la mort del darrer khakhlawai, Agaler,en data desconeguda, cal especular que fou a començament del XIX ja que gran part del Daguestan no fou formalment cedit a Rússia fins al 1813 el seu territori fou incorporat al oblast del Daguestan. El 1842 el seu territori amb l'Avaristan va passar a mans de l'imam Xamil. El 1877 durant la guerra russo-turca, els begs laks i altres senyors feudals del Daguestan, es van revoltar contra els russos, sent derrotats.
Societat feudal Estaven dividits en classes: els kans, els bagtals o begs (que eren la família dels kans i els nobles), els čankris (fills de begs i de dones de classe social inferior), uzdentals o uzden (camperols lliures, la classe més nombrosa), rayats (serfs) i lagarts (esclaus). Els clans patriarcals o tukhum eren formats per diverses famílies en un poble dirigit per un adat; aquestos clans tendien a l'endogàmia.
Economia L'economia tradicional dels laks es fonamentava en la ramaderia de cabres i xais i en trashumància i l'artesanat a domicili (cuir, terrissa, teixit, orfebreria, ferro forjat, etc.). Aquestes activitats encara juguen un gran rol a l'economia de les viles. Pel fet que mancaven terres fèrtils a les regions muntanyenques, l'agricultura no ocupa més que una petita part, l'emigració és corrent i compten amb la taxa més alta de tots els pobles del Daguestan. A les estepes i piemonts dels nous territoris laks del Nord del Daguestan, l'horticultura, la vinya, l'agricultura i la producció de soja són les activitats més importants. A les viles s'hi constata una elevació del nivell d'industrialització (molins, impremtes, etc.).
Notes
Referències
Laksy al Dagestán (en rus)
Categoria:Grups humans del Daguestan