José Garrigós Pérez fou un comerciant i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Va nàixer el 22 de maig de 1891 a Real, on son pare fou un destacat comerciant d’oli i un dels caps del partit conservador, on va arribar a ser Alcalde uns quants anys.
Cal afirmar el seu caire d’home d’empresa, més bé de comerciant. Juntament amb son pare i els seus germans, partint del comerç de l’oli van alçar un imperi comercial, la firma Garrigós, una de les poques empreses valencianes que en les primeres dècades del , ja estava activa en l’exportació de vi pel port de València, junt a les de Mompó, Gandía, Algarra, Mendoza, o el Marqués de Caro.
Fou elegit diputat pel districte de Xiva a les eleccions generals espanyoles de 1920. No es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1920.Fitxa de les Corts Valencianes
A més del magatzem en el carrer Serrería de València per la proximitat al port, l’empresa va comptar amb cellers en Real, Utiel, Minglanilla i Villarrobledo, magatzem en Alginet, companyia d’autobusos La Requenense, molí en Montroi, subministrament d’electricitat a Real, Montroi i Montserrat, masies de Paridera Roja i el Collado en Dos Aguas, i Arráez en Godelleta. Si això no fora prou, comptaven amb un vaixell comercial propi el «Banana» i dos més fletats, que es van mantenir actius en els anys de la primera guerra mundial i que miraculosament es salvaren dels torpedes dels submarins alemanys. La casa Garrigós va tenir representació pròpia en Marsella i Cette, també en Amberes.
Eixa activitat comercial i empresarial era possible pel repartiment de rols entre els germans: Alfredo, el control dels personal, encarregats i colles d’obrers; Honorato la qualitat del producte, amb les anàlisis del vi i la graduació de compres i vendes; el cunyat Vicente González, l’explotació rústica, forestal i pecuària; i, el propi José amb el protagonisme en les operacions comercials. A més a més José va participar activament en la vida política de la capital, principalment com a soci de la Reial Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País (RSEVASP).
La RSEVAP, fou la promotora i impulsora de moltes de les millores que en l’etapa de la Restauració, i des de l’Assemblea en el paranimf de la Universitat es portaren a cap en València: el ferrocarril per Cuenca, la Caixa d’Estalvis, el Conservatori de Música, l’ampliació del port i altres. L’èxit de la RSEVAP, vindrà donat pel seu caràcter obert i il·lustrat, on en la seua llista de socis trobem des de conservadors com José Garrigós, Navarro Reverter, el Marqués de Càceres, Tomás Trénor; possibilistes com Francisco de Paula Gras; de la Lliga Catòlica com Rafael Rodríguez de Cepeda; republicans com Luis Morote, Vicente Dualde; liberals com Calvo Acacio, José Iranzo, Enrique Villarroya, Juan Busutil i carlistes com Manuel Simó.
Un esperit de consens sobre la política agrària, fou el que va portar a la convocatòria del Congrés Agrícola Valencià i en el que participaren a més dels sindicats agraris, el catòlic i el republicà, Alcaldes, la Diputació, la Cambra Agrària, etc. . Garrigós també va participar en l’Assemblea d’Algemesí en 1919 sobre el cupo de l’arròs, la de Turís en 1920 sobre els aranzels de la garrofa, i les de Valdepeñas y Alcázar de San Juan sobre els preus del vi.
La influència política de Garrigós en Real, es va continuar durant la Segona República, doncs el 12 d’abril de 1931, la candidatura encapçalada pel seu cunyat Amador Vicent Ferrer es va proclamar guanyadora i Vicent fou Alcalde de Real des d’abril de 1931 fins a febrer de 1936.
A l’esclatar la guerra el seu domicili en el carrer de la Pau en València va patir els escorcolls revolucionaris, però Garrigós va arribar a un acord amb el cap dels revolucionaris, que li oferiren un carnet de la CNT i un salva-conducte per arribar al port de Barcelona, facilitant-li allí un contacte que el pujaria a un vaixell que el va conduir a Marsella. Va tornar a Espanya per Irún entrant en contacte en la zona dels sublevats.
Com a conseqüència del pla d'estabilització instaurat a Espanya en els anys 1960, l'imperi de Garrigos va sucumbir a la crisi del moment i va entrar en fallida, perdent tots els seus negocis el 1961.
José Garrigós Pérez va faltar en València el 3 de març de 1969 i està soterrat en el cementeri de Real.
Referències
Categoria:Diputats pel districte de Xiva