La pampa de pi,Caçadors de Bolets - TV3 candela de pi o pampa grossa, (Clitopaxillus alexandri)) és una espècie de bolet agarical de la família de les pseudoclitocibàcies (Pseudoclitocybaceae).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És uns fong comestible relativament comú, per bé què que en algunes zones dels Països Catalans no tingui tradició culinària.Antonio Belda Antolí, 2015. Bolets del País Valencià. Alacant: Publicacions de la Universitat d'Alacant. . Pàg. 95-95.

Descripció La forma del barret va canviant amb el desenvolupament del bolet: quan és jove, és una mica convex, mentre que en madurar presenta una forma més aplanada, de manera que al centre dels exemplars adults es forma un característic umbó. El marge del barret és cargolat (involut), però no és estriat. Pot arribar a assolir una mida de 20 cm de diàmetre, encara que normalment pren valors de 10 a 15 cm. La superfície és llisa i un xic lluent, de color bru grisós. Les làmines són força denses, s'estenen una mica per la cama i són de color més pàl·lid que el barret, amb tonalitats grogues. La cama, de cilíndrica a claviforme, mesura 4-8 x 2-4 cm i és d'un color força més clar que el barret. Si s'olora es pot notar una lleugera olor ciànica. La carn és espessa i ferma, blanquinosa o d'un groc pàl·lid. Té una olor i un sabor agradables, com d'ametlles amargues, i sempre està neta (encara que es trobi en un indret brut). El color de l'esporada va del blanc al crema pàl·lid. Les espores són el·lipsoïdals, llises i mesuren 5,5-6,5 x 3-4,5 µm. El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. . Pàg. 163.Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea Conté l'antibiòtic clitocibina, el qual deixa rogles d'herba cremada.

Hàbitat i distribució geogràfica Creix en boscos de pins entre l'estiu i l'hivern (des del juny fins al gener) i a 100-1.800 m d'altitud. En àrees de clima mediterrani fructifica sota pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), i en àrees d'alta muntanya ho fa sota pi roig (Pinus sylvestris) i pi negre (Pinus uncinata). Es troba a la Gran Bretanya, França, els Països Baixos,Flora Agaricina Neerlandica Turquia,Solak, M. H., Kalmis, E., Saglam, H. i Kalyoncu, F., 2006. Antimicrobial activity of two wild mushrooms Clitocybe alexandri (Gill.) Konr. and Rhizopogon roseolus (Corda) T. M. Fries collected from Turkey. Phytother. Res., 20: 1085–1087. Palència,Setas de la Montaña Palentina Granada,Granada Natural el País Valencià (les serres de Mariola, d'Espadà i els Ports), CatalunyaMaire, R., 1933. Fungi Catalaunici. Contributions á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. Junta Cienc. Nat. Barcelona 15 (2): 120 pp. (el Garraf, el Barcelonès -el Puig d'Ossa i altres indrets de la serra de CollserolaSanclemente, M. S., 1991. Aportaciones florísticas y corológicas sobre tricolomatáceas. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15, pàg. 13-20. Barcelona. Tabarés, M. i Rocabruna, A., 1987. Aportación al conocimiento de los hongos de la Serra de Collserola (Catalunya). Butll. Soc. Catalana Micol. 11: 83-98.-, el Vallès Oriental,Rovira, Miquel, 2005. Avaluació del contingut de metalls pesants en alguns bolets comestibles de l'àrea metropolitana de Barcelona. A. M. FONT i QUER (2005), 3: 46-66. l'Alt Urgell,Germain i Otzet, J. (ed.), 2004. Els sistemes naturals de la vall d'Alinyà. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Pàg. 182 i 192. el Parc Natural del Cadí-MoixeróEls fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró i el massís del Montseny)Rocabruna, A. & Tabarés, M., 1988. Aportación al conocimiento de los hongos del macizo montañoso del Montseny (Cataluña). Butll. Soc. Catalana Micol. 12: 25-53. i Mallorca (la serra de Tramuntana).Bolets de Mallorca

Confusió amb altres espècies Es pot confondre fàcilment amb Clitocybe geotropa, però aquesta darrera té el barret deprimit i és de color molt més pàl·lid. La pampa grossa és considerada un comestible mediocre; amb tot, cal ésser molt curós en la seua recol·lecció, ja que dins del gènere Clitocybe hi ha diverses espècies no comestibles i, fins i tot, tòxiques i verinoses com ara Clitocybe dealbata.

Ús culinari Convé agafar els exemplars joves, però cal rebutjar-ne el peu, el qual resulta massa fibrós. Es pot cuinar rostit a la brasa, fregit, acompanyant altres bolets o carns. Es conserva en sal, deshidratat o polvoritzat. Presenta l'avantatge que no és atacat pels cucs.

Referències

Bibliografia Bastardo del Val, José; Garcia Blanco, Aurelio i Sanz Carrasco, Miguel, 2001. Hongos en Castilla-León. Grafica A. Martín. Valladolid. Bon, M., 1987. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega S. A. Barcelona. Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona. Lange, J. E.; Lange, D. M. & Llimona, X., 1976. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. Pascual, R., 2003. Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Enllaços externs

Fungipedia YouTube Asociación Micológica El Royo Red Naturaleza

Categoria:Agaricals