Reiners (, en francès, Reynès) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord).
La població està repartida en diversos veïnats: La Cabanassa, La Farga, El Pont de Reiners, Sant Pau, Vallera i el Vilar.
Etimologia Tot i que hom ha postulat l'origen de Reiners en riu negre, a partir de la variant popular ner del llatí nigru, Joan Coromines explicaCoromines 1996. la procedència del nom del poble a partir de l'antropònim germànic Raginharis, que passa per les formes Rainairs i Reineirs abans d'esdevenir Reiners.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Reiners en el Vallespir El terme comunal de Reiners, de 275.600 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal de Reiners en els ortofotomapes de l'IGN.Reiners a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. a la zona oriental de la comarca del Vallespir, però a prop d'una posició central. És, de fet, el darrer punt de la vall del Tec més estreta i tortuosa, abans de l'eixamplament que es dona a Ceret. El terme s'estén a banda i banda del Tec, en un terme estret, d'est a oest, i allargassat, de nord a sud. Pel sud, assoleix, encara que en un breu tram, la carena pirinenca, on arriba als 1.421 metres d'altitud en el Roc de Fraussa; pel nord, la carena que tanca pel costat septentrional la vall de la Ribera Ampla assoleix com a molt els 400.
El terme té una forma irregular, fruit de la unió de dues parròquies en el moment de creació de les comunes a ran de les reformes administratives fruit de la Revolució Francesa. Així, s'uniren en un sol territori administratiu les antigues parròquies de Sant Vicenç de Reiners, a la dreta del Tec, i de Santa Maria del Vilar, a l'esquerra del riu.
El poble de Reiners miniatura|esquerra|El poble dispers de Reiners El poble de Reiners, d'hàbitat dispers, es trobaEl poble de Reiners en els ortofotomapes dfe l'IGN. cap al centre de la meitat septentrional del terme de Reiners, en una vall dels contraforts pirinencs. Situat a la dreta de la Ribera de Reiners, no arriba a formar nucli urbà, atès que l'església parroquial de Sant Vicenç té el veïnatge del cementiri parroquial i de poques masies en el seu entorn immediat: Can Guisset, Can Xela, el Mas Oliu, Can Madern, el Roc, la Creu, el Mas Cristòfol, Can Nie, Can Guillet, el Mas de l'Abella, el Mas del Collet, Can Pau Escolà, el Mas d'en Vila-seca i el Mas Casals, en un radi d'un quilòmetre.
miniatura|Reiners en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) Coronant el turó situat damunt del petit poble, al nord seu, hi havia el Castell de Reiners, documentat des del 1027, del qual actualment queden tot just alguns fonaments de les parets principals; com en molts altres indrets, les pedres del vell castell serviren per a construir cases en el poble, sobretot a ran de la fi de l'Antic Règim. Reiners compta amb un dels dos cementiris del terme comunal, annex a l'església parroquial de Sant Vicenç (l'altre és al Vilar de Reiners, ran de la seva església de Santa Maria).
Reiners era el centre històric de la comuna i un dels dos pobles amb parròquia pròpia que hi havia. Des del , però, començà a perdre el seu paper de centre neuràlgic, possiblement pel seu caràcter rural i l'allunyament dels mitjans de comunicació, mentre que l'anava guanyant el veïnat del Pont de Reiners, a peu de carretera, que s'estava formant aleshores i és ara, de fet, el cap de la comuna. És on es troben l'edifici de correus i les escoles. La Casa de la Vila, en canvi, ha romàs al poble de Reiners, actualment a l'antic edifici de les escoles.
La Cabanassa miniatura|esquerra|La Cabanassa en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|La Cabanassa, des de Sant Pau d'Envistadors El veïnat o barri de la Cabanassa és a la dreta del TecLa Cabanassa en els ortofotomapes de l'IGN. i al peu de la carretera general D115 a l'extrem oriental del terme de Reiners, just al límit d'aquesta comuna amb la de Ceret, fins al punt que el veïnat de la Cabanassa és compartit entre els dos termes veïns.
A partir d'uns antics hostals de camí ral, les cabanasses que dona nom al veïnat, i del Molí de Lloret, durant la segona meitat del , sobretot, es va anar creant el barri, a peu de la carretera general que forma el principal eix de comunicacions del Vallespir. La major part de la Cabanassa és dins del terme de Ceret, però una part prou significativa pertany a Reiners.
La Farga miniatura|esquerra|El veïnat de la Farga de Reiners miniatura|La Farga en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Com la Cabanassa, la Farga de Reiners, antigament Farga de l'Azemar, es formà a l'extrem occidental del terme reinetenc, a la dreta del TetLa Farga de Reiners en els ortofotomapes de l'IGN. i al peu de la carretera general.
Té els seus orígens en una farga existent en aquell lloc, que aprofitava el material extret de les mines del vessant sud-est del Canigó. Aquesta farga és l'única construcció que hi apareix en el Cadastre napoleònic del 1812.
El Pont de Reiners miniatura|esquerra|El Pont de Reiners en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|El Pont de Reiners, en primer terme Al costat de ponent de l'extrem sud del pont que travessa el TecEl Pont de Reiners en els ortofotomapes de l'IGN. i al nord del poble de Reiners es formà el barri del Pont de Reiners, a la dreta del Tec, però que té continuïtat a l'esquerra a través de la moderna urbanització del Mas de Sant Pau, nascuda entre l'ermita de Sant Pau d'Envistadors, el Vilar de Reiners i el pont esmentat, situat al costat d'un dels ponts més bells de l'antiga línia de ferrocarril.
Aquest veïnat, tot i ser ara de fet pràcticament el cap de la comuna, és dels més moderns de Reiners, atès que en el Cadastre napoleònic del 1812, hi apareix el topònim, però sense cap construcció en el lloc on es dreça ara el veïnat. Cal dir que, com es veu en aquell mapa, el pont no es refereix al que travessa el Tec, sinó al de la carretera damunt de la Ribera de Reiners.
El Vilar de Reiners miniatura|esquerra|El Vilar de Reiners miniatura|El Vilar de Reiners en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Situat a l'esquerra del Tet, a prop de la llera del riu i a prop a llevant de la confluència de la Ribera Ampla, es trobaEl Vilar de Reiners en els ortofotomapes de l'IGN. el Vilar de Reiners, format a l'entorn de l'antiga església parroquial, més tard sufragània de Sant Vicenç de Reiners, de Santa Maria del Vilar. És el segon nucli de població més antic del terme, després de Reiners, i durant diversos segles fou de fet l'únic nucli de població amb un cert caràcter urbà, atès el caràcter rural del poble de Reiners. El nom mateix del veïnat explica aquesta circumstància.
A causa de la seva antiguitat i el seu antic caràcter parroquial, al costat de l'església de Santa Maria hi ha el cementiri del Vilar de Reiners, un dels dos del terme.
Sant Pau El veïnat de Sant Pau pren el nom de la propera ermita de Sant Pau d'Envistadors, popularment de les Botifarres. És un barri d'hàbitat dispers, situatEl veïnat de Sant Pau en els ortofotomapes de l'IGN. a l'esquerra del Tec.
Vallera miniatura|esquerra|Vallera en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) De vegades erròniament escrit Ballera, aquest veïnat pren el nom de la vall on es troba, que, alhora, dona nom a la Ribera de Vallera, el riu que presideix la vall. ÉsVallera en els ortofotomapes de l'IGN. al límit oriental del terme de Reiners, molt a prop del termenal amb Ceret, al sud de Can Jaume Patllari i a l'est de Reiners. El poble és en un meandre de la Ribera de Vallera, en un punt on la vall és molt marcada, tot i que les serres que l'envolten són a penes una seixantena de metres més elevades que el veïnat.
Canadells miniatura|Canadells en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El petit veïnat de Canadells ésCanadells en els ortofotomapes de l'IGN a prop al sud-oest de Reiners, amb les masies de Canadells, Can Blai i Can Guillet, entre d'altres, situades en el coster solei de l'esquerra del Còrrec de Can Guillet, un dels que formen la Ribera de Reiners, a l'altra banda de la vall del poble de Reiners. En el Cadastre napoleònic del 1812 apareix com a hameauLlogaret, en francès. en el mapa.
Can Borrell, abans Veïnat dels Borrell miniatura|esquerra|El veïnat dels Borrells, o de Can Borrell, en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Al nord de Reiners i al sud del Pont de Reiners, més a prop d'aquest darrer nucli de població, hi haCan Borrell en els ortofotomapes de l'IGN l'antic Veïnat dels Borrell, ara Can Borrell; és just a migdia d'on es troben la Ribera de Reiners i la Ribera de Vallera. En el Cadastre napoleònic del 1812 apareix també com a hameau.
El Veïnat de Dalt, o el Vilar de Dalt Al damunt, al nord del Vilar de Reinés, i al costat de llevant de la urbanització anomenada Claire Fontaine, hi haEl Vilar de Dalt en els ortofotomapes de l'IGN el petit veïnat denominat el Veïnat de Dalt o el Vilar de Dalt. És un veïnat recent; no apareix en el Cadastre napoleònic del 1812.
El Castell El veïnat del Castell era un petit veïnat situat,El Castell en els ortofotomapes de l'IGN entre l'església de Sant Vicenç de Reiners i el lloc on hi havia hagut el castell del lloc, ara del tot desaparegut (ja no apateix en el Cadastre napoleònic del 1812).
Bussac Bussac és un veïnat desaparegut situatLloc on era Baussac en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra del Tet, a la vall de la Ribera Ampla, al lloc que hi ha entre les masies del Mas de n'Hialguer, el Mas Talleda, Can Pei i el Mas Mirló. Hi havia hagut la capella de Sant Julià de Bussac, ara desapareguda. En el Cadastre napoleònic del 1812 apareix el topònim, així com els masos esmentats més amunt, però sense rastres de l'església ni de cap nucli agrupat de cases.
Les urbanitzacions El creixement contemporani, dels darrers quaranta anys, de Reiners s'ha donat d'una banda reforçant els veïnats tradicionals, ja esmentats anteriorment, i de l'altra banda, amb la creació de modernes urbanitzacions, com ara Claire Fontaine, el Mas de Sant Pau i le Vert Vallon.
Els masos del terme