Un germurEl nom sistemàtic germanur designa un anió derivat del germà, GeH₃-. és un compost químic format per la combinació de l'element germani i un o més elements menys electronegatius que ell.
La composició de la majoria de germurs és anàloga a la dels siliciurs corresponents i no segueix les regles de valència formals: Els germurs de metalls alcalins formen fases de Zintl típiques. Així els monogermurs ,... contenen anions i es disposen en forma de tetraedres com el fòsfor blanc; els nonagermurs , contenen anions . Excepte l'argent i l'or, tota la resta de metalls de transició formen germurs estables, amb composicions , on representa un metall de transició.
Els germurs de metalls alcalins i metalls alcalinoterris es descomponen fàcilment per l'aigua i els àcids per donar hidrurs de germani; per contra la majoria de germurs dels metalls de transició es resisteixen a l'acció dels àcids i àlcalis. El principal mètode d'obtenció dels germurs és la fusió o sinterització dels components. Els germurs de metalls alcalins i alcalinoterris són semiconductors; els dels metalls de transició tenen propietats metàl·liques. Els germurs de niobi i vanadi i d'aliatges a base de vanadi, es converteixen en superconductors per sota de temperatures baixes: a 6,3 K; a 17,6-18 K; a 6,01 K. Els germurs ternaris presenten superconductivitat, com ara el per sota de 2,75 K.
La marathonita és el primer mineral germur descobert i aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional.
Aplicacions Els germurs de metalls de transició tenen alta estabilitat tèrmica i s'empren per a barreres Schottky i per contactes a dispositius electrònics. Els més emprats són els de titani, platí i niquel. Alguns germurs de liti (…) tenen aplicacions en bateries de liti. El , s'ha estudiat per emprar-lo com a elèctrode en bateries recarregables de liti.
Referències
Categoria:Compostos inorgànics