Nyer ( o , en francès i oficialment en la mateixa forma, escrit sovint Anyer sobretot en època moderna) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
El terme comprèn, a més del poble de Nyer, l'antic poble d'En, ara quasi del tot despoblat i en ruïnes, el balneari i veïnat dels Banys de Toès i la capella de la Mare de Déu de la Roca. Dins del terme hi ha també la Reserva Natural de Nyer.
Etimologia Joan Coromines explica en el seu Onomasticom CataloniaeCoromines, 1996. l'origen basc del topònim Nyer: angio erri (el poble de la devesa) (per tant, el mateix ètim de la segona meitat del topònim Soanyes.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Nyer en el Conflent El terme comunal de Nyer, de 370.000 hectàrees d'extensió (el tercer de més extensió de la comarca) és situat bàsicament a la vall de la Ribera, o Rec, de Mentet. ÉsNyer en els ortofotomapes de l'IGNNyer a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la zona sud-oest de la comarca. La major part del terme forma part del Parc Natural Regional del Pirineu Català.
El terme de Nyer inclou tres territoris diferents. La major part és vall mitjana i baixa de la Ribera de Mentet, amb els seus afluents. Al nord-oest del terme hi ha també l'antic terme d'En, format d'una banda, a migdia, la vall del Còrrec de la Vall, afluent directe de la Tet just al davant, sud-est, dels Banys de Canavelles, i de l'altra del coster, on es troba el poble d'En, de la dreta de la Tet al nord-est dels Banys de Canavelles i al sud del Molí del Pont Nou. Finalment, a l'extrem sud-oest del terme hi ha la meitat oriental de la vall del Torrent de Carançà, amb els afluents que hi arriben per aquest costat.
És un terme molt escarpat, amb alçàries importants al sud, carenes importants en diferents punts del terme, i una vall, la de la Ribera de Mentet, amb passos molt estrets, com les Gorges de Nyer, molt difícils de seguir fins i tot a peu. El punt més elevat del terme és el Pic de Serra Gallinera, de 2.663 m alt, situat a l'extrem sud del terme, des d'on arrenquen dues carenes: la nord-oest marca el termenal entre Nyer i Toès i Entrevalls, que va davallant fins a atènyer el Torrent de Carançà a 1.900 m alt; la carena que arrenca cap al nord-est és la que marca el termenal entre Nyer i Mentet, i des del Pic de Serra Gallinera davalla cap al Coll del Pal, a 2.295 m alt, on el límit amb Mentet deixa de seguir la carena, ja que baixa cap al vessant de llevant de la carena principal.
Del Coll del Pal continua cap al nord una carena interior del terme de Nyer que duu al Puig de Ribes Blanques, de 2.445 m alt, d'on continua cap al nord-est primer i cap al nord després, passant pel Puig de la Costa Llisa, de 2.326 m alt, i arribat al Roc dels Cimbells, de 2.272. Aquesta carena és la que separa les valls de la Ribera de Mentet, a orient, de la del Torrent de Carançà, a occident. Al Roc dels Cimbells aquesta carena deixa de ser interior del terme de Nyer, i esdevé el termenal entre Nyer i Toès i Entrevalls; davalla cap al nord-est i després cap al nord, i passa pel Collet de la Rabadana, a 2.141,5 m alt, pel Roc dels Traspassats, de 2.936,3, pel Serrat de Faget, ja decantada cap al nord-oest, de 1.350,4 m alt, davallant ja cap a la Tet, a la qual arriba a 747 m alt.
Al Coll del Pal, el termenal amb Mentet, com ja s'ha dit abans, no segueix un límit natural clar, atès que segueix de primer la Ribera del Querer, afluent de la de Mentet, i el vessant oriental de la carena que limita les valls de Mentet i de Nyer, fins al punt on torna a pujar cap a la carena, que assoleix al Planell de l'Orri, a 2.032,2 m alt, després va a buscar el Puig de l'Orri, de 2.031,5. Des d'aquest puig baixa cap a l'est i sud-est per la Serra de Poca-roba, fins a assolir el fons de la vall de la Ribera de Mentet a prop de la Farga Vella de Mentet. Al nord-est d'aquest riu, el termenal puja cap al Puig del Senyor, de 1.959,3 m alt, termenal entre Mentet, Nyer i Pi de Conflent, des d'on va cap al Serrat de la Menta, de 2.133, i el Pic de Tres Estelles, de 2.094,7, que és termenal entre Nyer, Pi de Conflent, Saorra i Escaró. El termenal amb Escaró, que s'inicia en el Pic de Tres Estelles, s'adreça al nord-oest passant pel Puig de la Segalissa, de 1.795,4 i va davallant prograssivament cap al Serrat de la Tallada, de 1.580,3, el Coll de la Llosa, de 1.192, per on passa el Rec de Nyer. Després, a l'angle nord-est del terme de Nyer, el límit deixa de seguir referències geogràfiques naturals, en el moment que travessa el sector de les mines de ferro d'Escaró, Nyer i Soanyes, al capdamunt de la vall del Còrrec de Sant Culgat.
Tot seguit, el termenal va a buscar la Serra, límit amb Soanyes, que va davallant dels 1.094 m alt, a l'extrem oriental, fins als 681, just abans d'atènyer la Tet a llevant del Molí del Pont Nou, just al nord de l'Estació de Nyer. El punt més baix del terme de Nyer és a la llera de la Tet quan aquest riu abandona el terme de Nyer, a 641,4 m alt. El poble de Nyer és a 723,5 m alt, En a 949, i els Banys de Toès, a 737,8.
El terme comunal de Nyer està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Nyer miniatura|esquerra|Nyer en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble de Nyer es trobaEl poble de Nyer en els ortofotomapes de l'IGN al centre de la part septentrional de la comuna, a prop del límit amb Soanyes i a llevant d'En. És al nord i a l'est de la Ribera de Mentet, que just al seu pas pel poble de Nyer marca un angle recte de llevant a ponent primer, i de sud a nord després. El poble queda lleugerament enlairat respecte del riu.
El poble és en un lleuger coster, amb l'església parroquial de Sant Jaume de Nyer, romànica, en el seu punt més baix, a ponent, el Castell de Nyer en el punt més alt, a llevant de l'església, i la capella de Sant Jaume al mig del petit nucli de població, de carrers estrets.
En miniatura|En en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble d'En, actualment quasi del tot despoblat i en ruïnes, ésEl poble d'En en els ortofotomapes de l'IGN en el sector nord-oest del terme de Nyer, a prop i a ponent del poble cap de la comuna.
Era un petit nucli de cases agrupades a una certa distància al sud-est de l'església de Sant Just i Sant Pastor d'En, romànica.
Eixalada El desaparegut monestir de Sant Andreu d'Eixalada eraLloc on era Sant Andreu d'Eixalada a l'extrem nord-oest del terme de Nyer, a llevant dels Banys de Toès i al sud dels Banys de Canavelles, a prop al sud-est de la Torre de Nyòvols. A Eixalada hi ha les fonts termals que modernament han estat utilitzades pels Banys de Toès.
Els Banys de Toès Els Banys de Toès, o dels Graus de Canavelles, foren creats com a Banys Bouis pel farmacèutic perpinyanenc Dominique Bouis l'any 1862 (en el Cadastre napoleònic del 1812 no hi apareix absolutament res, a l'espai que ocupen encara avui dia). Estan situatsEls Banys de Toès en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord-oest del terme, a llevant dels pobles de Toès i Entrevalls i a prop al sud-oest dels Banys de Canavelles, a tocar del límit de tres comunes: Canavelles, Nyer i Toès i Entrevalls. En el complex del balneari hi ha les capelles de la Mare de Déu de la Salut dels Banys de Toès i de la Mare de Déu de Lurdes dels Banys de Toès, la primera pertanyent a l'antic centre de rehabilitació, i la segona situada en els jardins del balneari.
Castell de la Roca i Capella de Nostra Senyora El Castell de la Roca i la capella de Nostra Senyora de la Roca sónLa Roca de Nyer en els ortofotomapes de l'IGN en un esperó rocós de la dreta de la Ribera de Mentet, a prop al nord del Pas d'en Pi, al sud-est del poble de Nyer i a ponent de la Grevolosa, en un indret feréstec de la vall de la Ribera de Mentet. El castell es remunta, almenys, al , però està molt desfet. La capella és fruit d'una refecció del 1722.
Porcinyans Actualment reduït a una única masia, el Mas d'en Porcinyans, havia estat un lloc del terme de Nyer, amb església parroquial pròpia, dedicada a Sant Iscle. D'aquesta església depenien les de Santa Maria de la Roca de Nyer i Santa Eugènia de Soanyes. ÉsPorcinyans en els ortofotomapes de l'IGN al sector nord-est del terme, a llevant del poble de Nyer i a prop. a migdia, de la zona de mines dels Cóms.
Els meners dels Cóms Els menersMines. dels Cóms són a la zona nord-orientalIndret on es troben els Meners dels Cóms en els ortofotomapes de l'IGN del terme, a prop del límit amb Escaró. Eren, de fet, una part de la gran explotació minera d'Escaró. Va cessar les activitats l'any 1962, com aquelles mines veïnes.
Els masos del terme De masos, pròpiament, en el terme de Nyer hi ha només el Mas de Llangorina, el de Pomerol, el del Mallol, o de l'Aviram, el d'en Porcinyans i el de Prunedós, o Cortal d'en Ricard. El que sí que hi ha és una munió de construccions aïllades, sobretot dedicades al pastoreig de muntanya. Hi destaquen algunes barraques, com la Barraca dels Guardaboscos, la dels Italians, la d'en Potes, o la de la Font d'en Faura, i les Barraques de la Descàrrega. També hi ha algunes cabanes, com la d'en Jaume Batlle, la de la Jaça dels Anyells de Borgunyà, la de la Jaça dels Clots, la de la Jaça de Ribes Blanques, la de la Pregonella, la de la Resclosa, la del Formiguer, la de l'Orri, la del Puig, la del Puig de Costa Llisa, la dels Colits, la dels Corralets, la dels Traspassats, la de Milhomes, la de Querroig, la del Coll del Pal i la de la Jaça Vella. També hi ha alguns corrals, com el d'en Casanova, o Cabana de Calf, el d'en Domènec, o de la Solana; són noms antics, ja en desús, el Corral d'en Brial, el d'en Grau i el d'en Respaut. Completen aquesta relació els cortals, com els Cortals dels Colits, mentre que són ja noms antics els cortals de Cortines, del Brial, del Lladet, o d'en Respaut, del Reinald, o d'en Malard (dos amb el mateix nom), del Rigola, o d'en Mercer, de l'Untat, o d'en Vidal, d'en Bolet, d'en Bouer, d'en Calbet, d'en Fillols (també dos), d'en Galderic Prats, d'en Labrossa, d'en Laporta, d'en Llagona, d'en Llibort, d'en Mercer, d'en Moliner, d'en Monner, d'en Pagès (tres del mateix nom), d'en Pi (també tres), d'en Pacull, d'en Prats, d'en Rafel Prats, d'en Sirvant (dos), i els Cortals de Fillols (dos grups de cortals diferents).
Hi ha algunes cases de construcció moderna, com la Casa de la Reserva i la Casa Roja de la Usina, a més de les ruïnes de la Plana, o Casa de la Plana, i de la Central Elèctrica. També hi ha, aïllades de nuclis de població, les dues gares (estacions de tren) del terme: la de Nyer i la dels Banys de Toès.
Entre les obres d'enginyeria del terme de Nyer motivades per la complexa orografia del lloc, cal destacar alguns ponts, com el Pont de Pedra i el Pont Nou, a més de la desapareguda Palanca de Queret, les dues estacions de ferrocarril ja esmentades, i els túnels: el dels Banys, el del Martinet i el de la Ruta dels Annamites. Esment a part mereix la Torre de Nyòvols.
Hidrònims Cursos d'aigua La Tet, com a quasi totes les comunes conflentines, és l'element hídric de referència indubtable. A més de la Tet, els altres dos cursos d'aigua importants són la Ribera de Mentet, a la part central i oriental del terme, i el Torrent de Carançà a l'extrem oriental del terme.