José Rodríguez Carballeira, conegut com a Pepito Arriola (Betanzos, 14 de desembre de 1895 – Barcelona, 24 d'octubre de 1954) va ser un músic gallec, destacat fonamentalment com a pianista, però també com a compositor i violinista.
Trajectòria Fill de soltera de Josefa Rodríguez Carballeira, va ser inscrit en el registre de Betanzos amb els cognoms de la mare per no tenir pare conegut, de tal manera que sempre va ser conegut pel segon cognom de l'avi matern, d'origen basc. Quan la mare es va traslladar a Madrid, es va quedar a càrrec de la seva tia, Aurora Rodríguez Carballeira, que va ser qui el va educar. Després de descobrir-ne les habilitats, la mare el va reclamar i se'l va emportar a Madrid al començament de novembre de 1899, on començà una fulgurant carrera com a pianista.
Va celebrar el primer concert el 4 de desembre de 1899 a la casa dels senyors Montano, al quan assistiren unes 300 persones, i va incloure al programa la Marxa Reial i l'Alborada de Pascual Veiga Iglesias. Va tocar a l'Ateneo de Madrid el 2 de febrer de 1900 i va oferir un concert amb sis obres pròpies aquell mateix any en el Palau Reial. La reina regent, Maria Cristina, el va apadrinar i li pagà els estudis musicals. La mare i el fill es van traslladar a Alemanya en 1902. Va estudiar en el conservatori de Berlín amb Richard Strauss i va tocar amb la Filharmònica de Berlín sota la direcció d'Arthur Nikisch, i fou escollit pianista de la cort de Guillem II. Va fer gires arreu del món amb enorme èxit, incloent els Estats Units (Metropolitan i Carnegie Hall entre altres) i una extensa gira per Cuba en 1910. Va ser una de les figures de la música alemanya de l'època, fins que en 1946 va haver de tornar a Espanya, on no va tornar a tenir el mateix èxit d'antany i sempre seria «Pepito, el nen prodigi».
Obres Aurora, havanera (piano), 1898 Impresiones argentinas (piano), publicades a Mundial Música, año I, núm. 8-9 (agost-setembre de 1916), 1916 Hommage à Manuel de Falla (piano), 1942
Pòstumament es van descobrir onze obres escrites a Barcelona després de la seva tornada:
Divertimento concertante para dos pianos y orquesta de cuerdas con flauta, 1946 Tres textos cervantinos para voces y orquesta (: 2333-4231-Tp.-cuerdas), 1946 I: «Aquí lloró Don Quijote», per a soprano, contralt, baríton i baix II: «Mal me guardaréis», per a soprano III: «Marinero soy de amor», per a baríton Tres textos cervantinos, reducción para dos pianos, 1947 Concierto para corno (trompa) y orquesta (: 2022-0000-Tp.-Cuerdas), 1948 Schlichte Weise para violín y piano, 1948 Song para soprano y piano (text de Christina Georgina Rossetti), 1948 Don Quixote in DM, 1949 Seis poesías de Antonio Machado para barítono y orquesta (: 2222-4231-Tp., perc.-cuerdas), 1949 Cuarteto en do mayor para cuerdas, 1949 Pequeña serenata para cello y piano, 1951 Concertino para piano y orquesta (: 2332-4131-Tp.-cuerdas), 1953.
Enllaços externs «Pepito Arriola, el Mozart brigantino », 25 d'octubre de 2009 - Xornal de Betanzos. «Pepito Arriola, en primera persona», Beatriz Antón, 12 de gener de 2010 - La Voz de Galicia.
Categoria:Pianistes espanyols Categoria:Persones de Betanzos Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Compositors gallecs Categoria:Artistes de la província de la Corunya Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Compositors espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1895