LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387). Escrit en català, no està signat ni datat, però se sap que la data aproximada de la seva producció és el 1375 pel registre que figura al calendari que l'acompanya.
Tot i que s'anomena «atles», de fet és un mapamundi o carta portolana dibuixat en sis fulls dobles de pergamí enganxats en panells plegables. Els dos primers consten d'una descripció cosmogràfica i d'un calendari lunisolar, mentre que els altres quatre comprenen una representació del món, molt realista de l'àrea mediterrània i, en canvi, força especulativa pel que fa al continent asiàtic.
Des del punt de vista cartogràfic lAtles català no es pot considerar una innovació, sinó que reprodueix un model arquetípic de la cartografia mediterrània del seu temps. La seva excepcionalitat es deu a la gran riquesa informativa que conté combinada amb l'exuberància formal que li proporciona l'abundància d'or i de miniatures que l'adornen. Després del seu pas per les col·leccions reials franceses, actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de França.
Els autors No es pot assegurar amb certitud que Cresques Abraham sigui l'autor de l'''Atles català, però s'ha documentat que en aquella mateixa època va elaborar diversos mapes del mateix tipus i que els reis de la Corona d'Aragó els oferien com a presents. Se sap que el novembre de 1381, l'infant Joan, duc de Girona i primogènit de Pere el Cerimoniós, va voler fer un present al nou rei de França i cosí germà de la seva muller Violant de Bar, el jove Carles VI, i decidí d'enviar-li un mapamundi seu dipositat a l'arxiu de Barcelona. Va fer buscar l'autor de la carta, Cresques el Jueu («Cresques lo juheu qui lo dit mapamundi ha fet») i el seu fill Jafudà, perquè donessin més informació a l'emissari del rei de França. Els Cresques van rebre 150 florins d'or d'Aragó el pare i 60 lliures mallorquines el fill.
== LAtles == Atles Català|miniatura|center|600x600px LAtles català es compon de sis fulls dobles de pergamí vitel·la, cadascun enganxat sobre una taula de fusta plegable (o dues taules articulades), excepte la primera meitat del primer full i la segona meitat de l'últim full, que estan encolades sobre les contraportades, de fusta amb cuir, del relligat de l'atles. Cada full té unes dimensions de 65 × 50 cm, la qual cosa fa una envergadura total de 65 × 300 cm.
El primer full inclou un diagrama per al càlcul de les marees, un altre per a la determinació de les festes mòbils i una anatomia mèdica astrològica, a més d'un recull de textos cosmogràfics. En el segon full hi ha un calendari lunisolar per al càlcul de les fases de la Lluna al llarg de l'any. Els fulls del tercer al sisè contenen quatre mapes que posats un a continuació de l'altre —la coincidència no és exacta, ja que hi ha superposicions— representen el món conegut al , des dels 10° als 60° de latitud nord i entre els 20° oest i 120° est de longitud.
Una de les característiques de l'escola cartogràfica mallorquina és la presència de moltes banderes i llegendes amb dades de geografia física, econòmica i humana. Tanmateix, en els mapes també hi ha anotades tradicions literàries, com és el cas de les faules sobre les riqueses naturals de les Illes Afortunades (Canàries), o a l'Àsia central, els dibuixos que representen la lluita dels pigmeus amb les grues de la seva mateixa mida o les estratègies desplegades per aconseguir diamants dins precipicis inabordables.
Les ciutats cristianes estan marcades amb una creu mentre que les musulmanes ho estan amb una cúpula; l'única excepció és Granada, que conté la creu però presenta una senyera amb inscripcions aràbigues en possible al·lusió al vassallatge de la dinastia nassarita a la Corona de Castella. Els regnes europeus i les seves possessions són simbolitzats amb banderes, mentre que els regnes africans i asiàtics ho són, a més, amb les imatges dels seus sobirans. També hi ha banderes amb l'estrella de David onejant a diverses ciutats, com per exemple a Satallea (Antalya).
Els noms geogràfics hi són escrits perpendicularment amb relació a la costa, amb els principals ports en vermell i la resta en negre, mentre que fora del litoral els rètols estan en sentits contraris per tal que els mapes es puguin llegir d'un costat i de l'altre. Cadascun dels quatre mapes està traçat segons un sistema de 32 rumbs que parteixen de 16 punts principals i equidistants situats sobre un cercle invisible. D'aquesta manera, de tots els punts surten 15 rumbs cap a la resta i 17 cap a fora del mapa, tot cobrint així la totalitat de la superfície.
La xarxa de rumbs està, a més, superposada a un sistema de coordenades rectangulars sense graduar. La distància entre els paral·lels es redueix com més es va cap al pol nord i cap a l'equador, cosa que fa pensar en una projecció de Lambert (posteriorment, la projecció de Mercator va fer augmentar les distàncies entre els paral·lels cap als pols). El primer rumb N-S creua l'illa de Ferro tot avançant-se a la recuperació de la tradició ptolemaica. Cal recordar que l'any 1634, els matemàtics més eminents d'Europa, reunits a París, van adoptar com a meridià original precisament el de l'illa d'El Hierro.
Primer full miniatura|El primer full Aquest full comença amb una llista de dies fastos i nefastos corresponents als 30 dies lunars. Per exemple, el primer dia de la Lluna diu que «fou creat Adam i és un bon dia per començar qualsevol activitat, casar-se, vendre i comprar, anar de viatge —per mar o per terra— i construir cases». En canvi, el setè dia de la Lluna diu que «Caín matà Abel; és dia dolent per a qualsevol activitat, el malalt morirà i el qui naixerà també; si trona serà senyal de mort». El diagrama de les marees Aquest diagrama circular serveix per calcular les hores de les marees a diferents llocs del canal de la Mànega a partir dels dies de la Lluna. Consisteix en un disc amb una sèrie d'anells concèntrics subdividits en 16 sectors, cadascun dels quals correspon a una hora i mitja, de manera que el cercle sencer representa les 24 hores. Un únic sector retolat enumera de fora cap a dins 14 topònims del canal de la Mànega, com ara lÍnsula de Bas (Île de Batz, Bretanya) o Porlam (Illa de Portland, Dorset). A la resta de sectors hi ha situades, a intervals de sis hores i per a cada localització, els dos parells d'inicials P (plenamar) i B (baixamar). Per calcular la marea per a qualsevol dia de la Lluna, cal tenir en compte que el dia lunar té 24 hores i 50 minuts. Sabent que la Lluna nova passa pel meridià a les 12 h, llavors 5 dies més tard la Lluna passarà pel meridià 4 hores i 10 minuts més tard (50 minuts × 5). Aquest decalatge cal sumar-lo a les hores indicades al diagrama per a la plenamar i la baixamar. Per exemple, per a l'Île de Batz la plenamar (P) està marcada a les 6 h i a les 18 h i la baixamar (B) a les 0 h i a les 12 h. Per tant, el cinquè dia de la Lluna la plenamar hi tindrà lloc a les 10 h 10 min i a les 22 h 10 min i la baixamar a les 16 h 10 min i a les 4 h 10 min. El diagrama de les festes mòbils Aquest diagrama circular permetia calcular les dates de les festes mòbils, és a dir, la Pasqua, la Pentecosta i el nombre de setmanes del Carnaval, és a dir, el període comprès entre l'Epifania i el Dimecres de Cendra.
Es tracta d'un disc amb una sèrie d'anells concèntrics de 19 sectors. Està basat en el fet que els anys julians compleixen el cicle metònic en què 19 anys julians (365,25 dies) coincideixen amb un nombre quasi exacte de mesos lunars (29,53 dies) i, per tant, la Lluna plena torna a escaure's en les mateixes dates. Els anys d'un cicle metònic estan numerats amb l'anomenat nombre auri, que va de l1 al 19, i que el text indica que a l'any 1375 li correspon el 8 i al 1376 el 9. En el diagrama, l'anell que conté els nombres auris està associat a l'anell que conté les 19 dates possibles de la primera Lluna plena de primavera del calendari julià a partir de la qual es calcula la data de la Pasqua, que és el primer diumenge després d'aquesta Lluna plena.
Els altres anells del diagrama inclouen algunes possibles dates per a la Pentecosta (segona Pasqua o Pasqua Granada) i els nombres (del 6 al 10) de les setmanes del carnaval, així com un anell que indica, amb cinc lletres B, que els anys 1372, 1376, 1380, 1384 i 1388 són anys bixests. També hi ha un anell, aquest de 28 sectors, amb les lletres dominicals (de la a a la g) per calcular quin dia de la setmana s'escau la Lluna plena, ja que a cada any li correspon una lletra que indica quin dia és el primer diumenge de l'any (si l'1 de gener és diumenge la lletra dominical és la a, si ho és el 2 de gener la b, etcètera).
Segons el text una figura, que ha desaparegut, servia d'índex: representava un personatge que calia fer girar de manera que la seva mà esquerra assenyalés el nombre auri de l'any. Aleshores la mà dreta indicava el nombre de setmanes del carnaval, la guaspa de l'espasa assenyalava la Pasqua i la capulla del cap la Pentecosta. Per calcular exactament les festes mòbils, per exemple de l'any 1376, cal prendre del diagrama el nombre auri d'aquest any (9) i, dels sectors alineats, la lletra dominical (f) i la data de la primera Lluna plena de primavera (5 d'abril). Com que la lletra f indica que el primer diumenge d'aquest any és el 6 de gener i que la lletra B diu que és un any bixest, s'arriba al fet que el dia 5 d'abril cau en dissabte i, per tant, la Pasqua és el 6 d'abril. Aleshores la Pentecosta (50 dies més tard) és el dilluns 26 de maig, i el dimecres de Cendra (46 dies abans de la Pasqua) el 20 de febrer, amb 7 setmanes del carnaval. L'home zodiacal Es tracta d'un conjunt que consisteix en el dibuix d'un home nu, un text amb les instruccions i una taula. L'home porta escrits al damunt els signes del zodíac per a cada part del cos, com ara els Bessons als braços. La taula té la funció de determinar, de manera una mica rudimentària, en quin signe es troba la Lluna cada dia del mes. A la primera columna hi ha els trenta dies de la Lluna i a la primera filera els dotze mesos de l'any, mentre que a la resta de caselles hi ha els signes zodiacals escrits en diagonal; això sí, amb la hipòtesi que el començament de cada mes coincideix amb l'entrada del Sol en un signe diferent (l'1 de març a Àries, etcètera). El text que acompanya la taula es refereix a Ptolemeu i diu que «guarda't de no ferir-te el cos amb cap ferro ni et sagnis mentre la Lluna estigui en aquell signe que és damunt d'aquell membre». Segons la taula, per exemple, el signe del setè dia de la Lluna del mes de febrer és Taure, que l'home zodiacal porta escrit al coll; per tant, aquest dia no s'ha de fer sagnar el coll.
A la segona meitat d'aquest primer full hi ha un extens text sobre la Terra, el seu origen, forma i dimensions, la major part del qual és una traducció de fragments de l'obra Imago mundi d'Honori de Ratisbona (). Per exemple, diu que la Terra és rodona com una pilota i semblant a un ou per la seva composició, en què la closca seria el cel i el rovell la Terra. També explica la creació del món de cinc maneres i enumera els quatre elements que el componen: la terra, l'aigua, l'aire i el foc. Finalment, descriu les dimensions de la Terra, a la qual li atribueix una circumferència de 180.000 estadis o 20.052 milles. Si es fa el càlcul a raó de 185 metres per estadi s'obté un resultat d'uns 33.300 km, 6.770 per sota de la xifra real de 40.070 km.
Segon full esquerra|miniatura|El segon full