és un guionista, actor i director de cinema estatunidenc. Amb una carrera que abasta més de set dècades, és conegut com a escriptor i director d'una varietat de farses i paròdies d'èxit. Receptor de nombrosos reconeixements, és un dels 27 artistes que han guanyat l'EGOT, que inclou un Emmy, un Grammy, un Oscar i un Tony . Va rebre un Kennedy Center Honor el 2009, una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood el 2010, el Premi AFI Life Achievement el 2013, una beca del British Film Institute el 2015, una Medalla Nacional de les Arts el 2016, una beca BAFTA el 2017 i el Premi Honorífic de l'Acadèmia el 2024.
Brooks va guanyar el premi de l'Acadèmia al millor guió original per The Producers (1967). Després va saltar a la fama dirigint una sèrie de pel·lícules de comèdia d'èxit com ara The Twelve Chairs (1970), Blazing Saddles (1974), Young Frankenstein (1974), Silent Movie (1976) i High Anxiety (1977). Més tard, Brooks va fer History of the World, Part I (1981), Spaceballs (1987), Life Stinks (1991), Robin Hood: Men in Tights (1993) i Dracula: Dead and Loving It (1995). Una adaptació musical de la seva primera pel·lícula, The Producers, es va representar a Broadway del 2001 al 2007 i va fer guanyar a Brooks tres premis Tony . El projecte es va convertir en una pel·lícula musical el 2005. Va escriure i produir la sèrie de Hulu History of the World, Part II (2023).
Biografia Brooks va néixer Melvin James Kaminsky () sobre una taula de cuina d'un edifici d'apartaments el 28 de juny de 1926 a Brownsville, Brooklyn, fill de Kate (nascuda Brookman; ) i Max Kaminsky (), i va créixer a Williamsburg. La família del seu pare eren jueus alemanys de Danzig (actualment Gdańsk, Polònia). La seva mare era una immigrant jueva ucraïnesa de Kíev, a la Zona d'Assentament de l'Imperi Rus (actualment Ucraïna). Tenia tres germans grans: Irving, Lenny i Bernie. El seu pare va morir de tuberculosi renal a trenta-quatre anys quan Brooks tenia dos anys. Ha dit sobre la mort del seu pare: "Hi ha una indignació. Potser estic enfadat amb Déu, o amb el món, per això. I estic segur que gran part de la meva comèdia es basa en la ira i l'hostilitat. En créixer a Williamsburg, vaig aprendre a vestir-la de comèdia per estalviar-me problemes, com un cop de puny a la cara".
Brooks era un noi petit i malaltís que sovint era assetjat i es burlava dels seus companys de classe a causa de la seva mida. Als nou anys, va veure Anything Goes amb William Gaxton, Ethel Merman i Victor Moore al Teatre Alvin. Després de l'espectacle, va dir al seu oncle que no treballaria al districte tèxtil com tothom, sinó que volia entrar al món de l'espectacle.
1944–1946: Servei a la Segona Guerra Mundial A principis de 1944, durant el seu últim any a l'institut, Brooks va ser reclutat per fer el Test de Classificació General de l'Exèrcit, un test de coeficient intel·lectual tipus Stanford-Binet. Va obtenir puntuacions altes i va ser enviat al Programa d'Entrenament Especialitzat de l'Exèrcit a l'Institut Militar de Virgínia per aprendre enginyeria elèctrica, equitació i combat de sabres. El 1944, Brooks va ser reclutat per l'exèrcit. Dotze setmanes més tard, quan va fer 18 anys, es va unir oficialment a l'exèrcit dels Estats Units al centre d'inducció de Fort Dix, Nova Jersey, i va ser enviat al Centre d'Entrenament de Substitució d'Artilleria de Camp a Fort Sill, Oklahoma, per a l'entrenament bàsic i l'entrenament d'operador de ràdio.
Brooks va ser enviat de tornada a Fort Dix per a una missió a l'estranger. Brooks diu que va embarcar SS Sea Owl a la drassana naval de Brooklyn al voltant del 15 de febrer de 1945. Un reporter del Departament de Defensa dels Estats Units escriu que Brooks va arribar a França el novembre de 1944 i més tard a Bèlgica, servint amb el 78è. Divisió d'Infanteria com a observador d'artilleria avançada. El desembre de 1944, poc després, Brooks va ser transferit al 1104è Batalló d'Enginyers de Combat com a enginyer de combat, participant a la Batalla de les Ardenes. De la seva experiència allà, Brooks va assenyalar:
Estacionat a Saarbrücken i Baumholder, el batalló era responsable de netejar edificis amb trampes i desactivar mines terrestres mentre els aliats avançaven cap a l'Alemanya nazi. Brooks va ser encarregat de localitzar les mines terrestres; la desactivació la feia un especialista. Brooks ha declarat que quan va sentir alemanys cantant pels altaveus, va respondre cantant l'èxit del cantant jueu-americà Al Jolson "Toot, Toot, Tootsie (Goo' Bye!)" en un megàfon. Brooks va passar un temps a la presó militar després de treure-li el casc a un interlocutor antisemita i esclafar-li al cap amb el seu kit de menjar. La seva unitat va construir el primer pont Bailey sobre el riu Rur, i més tard va construir ponts sobre el riu Rin. L'abril de 1945, la unitat de Brooks va dur a terme les seves últimes missions de reconeixement a les muntanyes Harz, Alemanya. miniatura|Brooks, aleshores conegut com a Melvin Kaminsky, a l'anuari de l'escola secundària del districte est de 1944. Amb el final de la guerra a Europa, Brooks es va unir als Serveis Especials com a còmic que recorria les bases de l'exèrcit i va ser nomenat caporal interí, encarregat de l'entreteniment a Wiesbaden, i va actuar a Fort Dix. El juny de 1946, Brooks va ser donat de baixa honorablement de l'exèrcit com a caporal.
De tornada als Estats Units, va treballar per a la televisió escrivint guions per a sèries o xous còmics. La seva entrada en el món del cinema va tenir lloc el 1968 amb Els productors, cinta de la qual fou director i guionista. Dona vida a un productor de musicals estafador i a un comptable tímid i nerviós que preparen una gran estafa: produir un musical el fracàs del qual sigui assegurat per fer més diners que amb un musical reeixit. Va guanyar l'Oscar al millor guió el 1969. La pel·lícula més recordada i de més èxit és El jove Frankenstein, amb Gene Wilder (guionista junt a Mel Brooks), Teri Garr, Marty Feldman, Cloris Leachman, Madeline Kahn, Kenneth Mars, Peter Boyle. Una altra obra important en la seva filmografia fou Ser o no ser (1983, nova versió del clàssic d'Ernst Lubitsch), en la qual interpreta un actor de teatre polonès durant la Segona Guerra mundial que ha d'actuar per salvar la seva vida i la de diversos companys en una divertida comèdia.
Carrera professional 1949–1959: Primers treballs Després de la guerra, la mare de Brooks li havia aconseguit una feina com a empleat a la drassana naval de Brooklyn, però Brooks "va pujar a un taxi i va ordenar al conductor que el portés a les Catskills", on va començar a treballar en diversos complexos turístics i discoteques del Borscht Belt a les muntanyes Catskill com a bateria i pianista. Quan un còmic habitual d'un dels clubs estava massa malalt per actuar, Brooks va començar a treballar com a monòleg còmic, explicant acudits i fent imitacions d'estrelles de cinema. També va començar a actuar en estrenes d'estiu a Red Bank, Nova Jersey, i va fer alguns treballs a la ràdio. Finalment va ascendir fins a la feina còmicament agressiva de tummler a Grossinger's, un dels complexos turístics més famosos del Borscht Belt. miniatura|Brooks va escriure per a Your Show of Shows protagonitzada per Imogene Coca i Sid CaesarEn els anys posteriors a la guerra, l'heroi de Brooks va ser el còmic Sid Caesar. De tornada a Nova York, Brooks s'esmunyia intentant enxampar a Caesar entre reunions per proposar-li idees d'acudits. Finalment, Caesar va aconseguir fer-se el favor i va pagar a Brooks uns diners perquè li fes bromes... Als 24 anys, Brooks va tenir el seu moment com a escriptor a temps complet.
Brooks va trobar feina més gratificant entre bastidors, convertint-se en guionista de comèdia per a la televisió. El 1949, el seu amic Sid Caesar el va contractar per escriure acudits per a la sèrie de DuMont/NBC The Admiral Broadway Revue, pagant-li, extraoficialment, 50 dòlars a la setmana. El 1950, Caesar va crear la innovadora sèrie de comèdia de varietats Your Show of Shows i va contractar Brooks com a guionista juntament amb Carl Reiner, Neil Simon, Danny Simon i el guionista principal Mel Tolkin. L'equip de guionistes va resultar ser molt influent. Reiner, com a creador de The Dick Van Dyke Show, va basar el personatge de Morey Amsterdam, Buddy Sorell, en Brooks. De la mateixa manera, la pel·lícula My Favorite Year (1982) es basa lliurement en les experiències de Brooks com a guionista de la sèrie, inclosa una trobada amb l'actor Errol Flynn. L'obra de teatre Laughter on the 23rd Floor (1993) de Neil Simon també es basa lliurement en la producció de l'espectacle, i el personatge Ira Stone està basat en Brooks. Your Show of Shows va acabar el 1954 quan l'artista Imogene Coca va marxar per presentar el seu propi espectacle.
Caesar va crear llavors Caesar's Hour amb la majoria del mateix repartiment i guionistes, incloent-hi Brooks i afegint-hi Woody Allen i Larry Gelbart. Es va emetre des del 1954 fins al 1957. Brooks va dir a The New York Times:
1958–1969: Ascens a la prominència miniatura|Brooks va col·laborar amb Carl Reiner en els àlbums de "The 2000 Year Old Man" Brooks i el coguionista Reiner s'havien fet amics íntims i van començar a improvisar casualment rutines de comèdia quan no treballaven. L'octubre de 1959, per a la presentació del llibre de Random House de l'autobiografia , primer Acte, a Mamma Leone's, van actuar Mel Tolkin (substituint Carl Reiner) i Mel Brooks, i més tard va ser recordada per Kenneth Tynan. Reiner va interpretar l'entrevistador heterosexual i va presentar Brooks com qualsevol cosa, des d'un monjo tibetà fins a un astronauta. Com va explicar Reiner: "Al vespre, anàvem a una festa i jo escollia un personatge perquè l'interpretés. Mai li vaig dir quin seria".
En una d'aquestes ocasions, el suggeriment de Reiner es referia a un home de 2000 anys que havia presenciat la crucifixió de Jesucrist (que "va entrar a la botiga però mai va comprar res"), s'havia casat diversos centenars de vegades i havia tingut "més de quaranta-dos mil fills, i cap no ve a visitar-me". Al principi, Brooks i Reiner només van interpretar la rutina per a amics, però, a finals de la dècada de 1950, es va guanyar una reputació a la ciutat de Nova York. Kenneth Tynan va veure el duet còmic actuar en una festa el 1959 i va escriure que Brooks "era l'improvisador còmic més original que havia vist mai".
El 1960, Brooks, sense la seva família, es va traslladar de Nova York a Hollywood, i hi va tornar el 1961. Ell i Reiner van començar a fer l'actor de "2000 Year Old Man" al programa The Steve Allen Show. Les seves actuacions van conduir al llançament de l'àlbum de comèdia 2000 Years amb Carl Reiner i Mel Brooks, que va vendre més d'un milió de còpies el 1961. Finalment van ampliar la seva rutina amb dos àlbums més el 1961 i el 1962, un revival el 1973, un especial de televisió animat el 1975 i un àlbum de reunió el 1998.
En un moment donat, quan Brooks va tenir problemes financers i professionals, les vendes rècord de l'Home de 2000 Anys van ser la seva principal font d'ingressos. Brooks va adaptar el personatge de l'Home de 2000 Anys per crear el Mestre Cerveser de 2500 Anys per a Ballantine Beer a la dècada de 1960. Entrevistat per Dick Cavett en una sèrie d'anuncis, el Mestre Cerveser (amb accent alemany, en contraposició a l'accent jiddisch de l'Home de 2000 Anys) va dir que estava dins del cavall de Troia original i que "li hauria anat bé una mica d'aire fresc".