El conflicte de Cabinda és una insurrecció separatista armada protagonitzada pel Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda (FLEC), a la província de Cabinda, contra el govern estatal d'Angola. El conflicte va començar a la dècada dels 60, durant l'era colonial portuguesa. Entre les raons del conflicte armat hi ha el factor econòmic atès que Cabinda és un enclavament ric en petroli, magnesi, fosfats i posseeix boscos. A més, es pot afegir també el factor cultural, ja que el 90% de la població és francòfona.
Les arrels del conflicte remunten a l'era colonial portuguesa i a la posterior guerra civil, i té origen en l'exigència de la província ultramarina de Cabinda que hauria d'esdevenir una república independent. El FLEC inicialment va combatre entre els anys 1963 i 1974-1975 contra el govern colonial portuguès. Segons el FLEC, Cabinda mai ha format part integrant d'Angola i no hi posseeix lligams administratius, geogràfics o històrics. Així doncs, després de la Revolució dels Clavells a Portugal, Cabinda fou annexionada mitjançant el Tractat d'Alvor, signat a la regió de l'Algarve, al sud de Portugal, que va permetre la independència d'Angola. http://www1.ci.uc.pt/cd25a/wikka.php?wakka=descon21 http://www.globalsecurity.org/military/world/war/cabinda.htm
Context L'àrea de la moderna Cabinda fou explorada per primer cop per l'explorador Diogo Cão el 1483, caient més tard sota influència portuguesa. El 1853 una delegació de caps cabindesos va demanar sense èxit l'extensió de l'administració portuguesa de la colònia d'Angola a Cabinda. Els caps locals van continuar els seus intents a cooperar amb Portugal fins a la Conferència de Berlín de 1884 i el Tractat de Simulambuco de 1885, seguint el qual l'enclavament de Cabinda esdevenia un protectorat portuguès conegut com a Congo Portuguès, format per tres protectorats menors de Ngoyo, Loango i Kakongo (els tres regnes sotmesos a protecció). Malgrat el fet que Cabinda va aguantar un estatus semi independent, el nou govern portuguès de 1956 va transferir formalment l'administració de la regió a Angola sense un acord previ amb el lideratge local de Cabinda.
El primer moviment separatista fou l'Associaçao dos Indigenas do Enclave de Cabinda (AIEC), creat el 1956, AIEC va defensar la creació d'una unió entre Cabinda i el Congo Belga o el Congo Francès o Congo Mitjà. L'Associacao dos Residentes do Enclave de Cabinda (AREC) va ser fundada el 1959 com a organització humanitària, i fou rebatejada després com a Moviment de la Llibertat per l'Estat de Cabinda (MLEC), canviant la seva funció a un moviment polític que promovia l'autodeterminació. El Comitè d'Acció Nacional del Poble de Cabinda (CAUNC) i la Mayombé Aliança (ALLIAMA) es va unir la creixent escena política en el mateix any. El 1963, MLEC, ALLIAMA i CAUNC es van fusionar en el Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda (FLEC), el qual de llavors ençà ha estat el moviment d'autodeterminació més gran en la regió.
En el mateix any, l'Organització d'Unitat Africana va declarar que Cabinda era un estat governat de manera independent amb el seu moviment d'independència propi. El 10 de gener de 1967 el FLEC va formar un govern a l'exili basat a la ciutat de Tshela, Zaire. L'agost de 1974, FLEC va absorbir la Unió Democràtica dels Pobles de Cabinda i el Partit Democràtic de Cabinda, esdevenint l'organització política única en Cabinda.
El gener de 1975 sota pressió dels moviments d'alliberament angolesos, Portugal va acceptar Cabinda com a part d'Angola en l'acord d'Alvor amb els tres moviments independentistes d'Angola (MPLA, UNITA i FNLA), negant a Cabinda el dret a l'autodeterminació anteriorment concedida per la carta de les Nacions Unides i el Tractat de Simulambuco. L'1 d'agost de 1975, el president de FLEC Luis Ranque Franque va anunciar la formació de la República de Cabinda, un estat independent. Les tropes de MPLA que controlaven la regió, van ignorar la declaració. L'11 de novembre de 1975, Angola va obtenir la independència de Portugal, reclamant Cabinda com a part del seu territori. El govern provisional de Cabinda, dirigit pel FLEC, fou desqualificat. El 8 de novembre de 1975, el FLEC va respondre iniciant la lluita armada per crear un estat separat Cabindès.
Conflicte Durant el curs de la Guerra Civil Angolesa, el FLEC es va dividir en cinc faccions independents. FLEC-Posiçao Militaire (FLEC-PM) que fou més tard rebatejat com a FLEC-Renovada (FLEC-R), FLEC-N'Zita, FLEC-Lubota, Uniao Nacional de Libertaçao de Cabinda (UNLC) i el Comitè Comunista de Cabinda. Com que la guerra va continuar el MPLA i el govern d'Angola van intentar obtenir el suport d'alguna de les diverses faccions de FLEC i entrar en negociacions.D'altra banda els rebels de la UNITA col·laboraven directament amb el FLEC-FAC, mentre buscant ampliar la seva aliança amb el grup. Això no va parar UNITA d'ocasionalment col·laborar amb el MPLA en operacions contra el FLEC. El 2002, el govern angolès va signar un tractat de pau amb la UNITA acabant oficialment la guerra civil.
Cuba, Alemanya Oriental i la Unió soviètica van entrar a la guerra civil al costat del MPLA des de 1975, arribant aviat a Cabinda."Война на чужбине" . Вечерка. 15 February 2014. Segons els serveis d'intel·ligència dels EUA, França i Bèlgica presumptament van donar suport al FLEC per proporcionar formació i ajut financer.Malgrat això, Zaire fou el màxim suport del FLEC. Després el FLEC-Renovada va tenir suport dels Estats Units, Sud-àfrica i organitzacions japoneses d'extrema dreta així com de la Lliga Mundial per la Llibertat i Democràcia (World League for Freedom and Democracy).
El 1956 es va descobrir petroli a la regió; el 1966 la Gulf Oil Company va començar explotació comercial. Les quantitats importants d'ingressos generats per royaltys de petroli, van contribuir a l'augment de la importància geopolítica de Cabinda. El 1970 els ingressos del petroli pujaven a 16 milions de $, i s'esperava augmentar a 32–50 milions $ per l'any 1972. El petroli va continuar jugant una funció important, i el 2011 representava aproximadament 86% dels ingressos totals de l'estat angolès. La marginació de la població local a favor dels interessos portuguesos i després dels angolesos van jugar una funció important en l'augment de la militància separatista a la regió.
El 18 de juliol de 2006, el Cabinda Fòrum per Diàleg (FCD) i el FLEC-Renovada dirigit per António Bento Bembe van signar un definitiu alto el foc amb el govern angolès conegut com el Memoràndum d'Entesa per la Pau a Cabinda; l'esdeveniment va tenir lloc a Macabi, Cabinda. L'acord va assegurar l'estatus de Cabinda com a part d'Angola, va proporcionar un estatus econòmic especial i uns poders de govern locals a Cabinda, i condemnava posteriors actes d'insurgència i separatisme. El tractat fou rebut de manera crítica pels opositors a Bembe dins del moviment i en moviments rivals. L'acord de pau va marcar una disminució aguda en la intensitat del conflicte.
Segons la UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organization), Cabinda és sota ocupació militar, reforçada en temps recents per les forces angoleses.UNPO Resolution Concerning the Cabinda Enclave Unrepresented Nations and Peoples Organization, July 7, 2005 Això era especialment cert després que l'equip de futbol de Togo va ser atacat pel FLEC, quan Angola era amfitriona de la Copa africana de Nacions 2010. Forces rebels van assegurar que havia estat un error. El 2012 el FLEC-FAC va anunciar estar disposat a declarar un alto el foc i perseguir una resolució negociada al conflicte.AfricaReview – Angola's Cabinda rebels to 'lay down arms' , May 2, 2013.
La intervenció internacional en el conflicte ha estat limitada, amb Portugal oferint una mediació i deixant tenir al FLEC una delegació dins Lisboa.
Cronologia miniatura|Bandera del autoproclamada República de Cabinda.
1975–2006 8 de novembre de 1975, el FLEC va iniciar la seva lluita armada, apuntant a crear un estat separat de Cabinda. 9 de novembre de 1975, el FLEC xoca amb tropes del MPLA. Un total de 600 cabindesos del MPLA deserten al FLEC després de rumors d'una invasió congolesa a gran escala a la regió; els desertors portaven armament pesant d'origen soviètic. 11–14 de juny de 1977, intercanvi de foc entre lluitadors del FLEC i del govern amb diverses baixes. 27 de juliol de 1979, 7 militants van ser morts en tres incidents separats, mentre enfrontaments van tenir lloc a Pangamongo, Tando-Makuku, i Seva. 20 d'agost de 1979, els insurgents maten 2 alemanys orientals i 3 soldats cubans als defores de Inhuca i Buco-Zau. 22 de maig de 1981, un tribunal angolès va sentenciar 6 persones a mort per pertànyer a FLEC. 25 d'abril de 1990, militants del FLEC-Nzita van segrestar 4 francesos i 4 congolesos que treballaven per Elf Aquitaine; els ostatges foren alliberats després de negociacions amb oficials francesos. 20 de setembre de 1990, rebels del FLEC-Nzita van segrestar 2 empleats de la Portuguese Mota e Companhia Limitada, que foren alliberats dos mesos més tard. 21 d'abril de 1990, el FLEC perpetra un atac amb una granada en un mercat a la ciutat de Cabinda, ferint 24 persones. 7 de juny de 1991, el FLEC apel·la al govern angolès, demanant un referèndum per un estatut d'autonomia per a Cabinda. 29–30 de setembre de 1992, les eleccions generals d'Angola, van tenir una baixa participació a Cabinda d'entre el 7 i el 12% seguint una crida del FLEC al boicot. 29 de setembre de 1995, el FLEC-Renovada va signar un alto el foc de quatre mesos amb el govern angolès. 18–22 de novembre de 1995, el Front Democràtic de Cabinda i el govern angolès mantenen converses a Pointe Noire, Congo, sense poder assolir un acord. 23 de gener de 1996, guerrilles del FLEC van segrestar 3 treballadors miners. 11 de desembre de 1996, un enfrontament entre les Forces Armades d'Angola (FAA) i guerrillers del FLEC suposa la mort de 29 persones. 5 de març de 1997, 42 soldats van ser morts en una batalla amb guerrilers separatistes de Cabinda. 26 de març de 1997, 2 militants del FLEC-FAC i 27 soldats van morir en la lluita al nord-est de Cabinda. 10–20 de juny de 1997, per damunt de 100 persones van resultar mortes en els enfrontaments entre forces del govern i separatistes. 8 de gener de 1998, les FAA pateixen 24 baixes arran de lluites amb el FLEC. 28 de març de 1998, militants del FLEC-FAC van atacar dos vehicles civils, matant una persona sola. 4 d'octubre de 1998, una ofensiva de les FAA a Cabinda va derivar en la mort de 200 persones entre els dos bàndols. 11 de novembre de 1998, un exèrcit angolès que bombardejava, mata a 7 civils i en fereix 19 altres. 24 de novembre de 1998, 11 membres de les FAA van perdre les seves vides en un atac del FLEC. 14 de juny de 1999, el FLEC ataca el poble de Bulo, matant 4 civils i ferint a 6 altres. 18 d'abril de 2002, 12 soldats van morir en els enfrontaments amb el FLEC. 30 d'octubre de 2002, el FLEC-FAC captura la base militar més gran de Cabinda coneguda com a Kungo Shonzo, localitzada a 100 km al nord-est de la ciutat de Cabinda. 2 de gener de 2003, les tropes angoleses van capturar dos oficials del FLEC-Renovada i agafar un gran dipòsit d'armes i explosius. 8 de juny de 2003, set comandants del FLEC-FAC que inclouen el cap d'estat major Francisco Luemba es rendeixen a les autoritats angoleses. 17 de juny de 2003, les forces de seguretat angoleses van assassinar dos civils al districte de Buco Zau. 29 de novembre de 2003, un total d'uns 1,000 exmembres del FLEC i els seus parents foren oficialment integrats a l'exèrcit angolès, força policial i societat civil. 24 de desembre de 2003, el FLEC va fer una embuscada al districte de Buco Zau, assassinat 3 membres dels serveis de seguretat i 3 civils. 17 de novembre de 2004, cinquanta-tres guerrillers del FLEC-FAC abandonen la lluita armada i es rendeixen a les autoritats del districte de Buco-Zau.
2006–2015