LAlta Comissaria d'Espanya al Marroc era el màxim òrgan de l'administració espanyola en el Protectorat espanyol al Marroc, l'existència del qual va ser de 1913 a 1956. L'Alt Comissari era el càrrec al capdavant d'aquest organisme i al seu torn constituïa la màxima autoritat espanyola del Protectorat.
Història El càrrec va ser creat en 1913 amb el nomenament del general de divisió Felipe Alfau Mendoza com a Alt Comissari de la zona d'influència espanyola al Marroc.Gaceta de Madrid núm. 95, pág. 54 (1913) Originalment el càrrec combinava tant les funcions militars com les civils, per la qual cosa l'Alt Comissari era també el Cap superior de les forces militars al Marroc espanyol. La situació va canviar quan en 1923 es va suprimir aquesta bicefàlia i es van crear dues agrupacions militars a les zones occidental (Ceuta-Tetuan) i oriental (Melilla).Gaceta de Madrid núm. 18, pág. 249 (1923) Poc més tard es va tornar a recuperar el lloc de Comandant militar de totes les forces militars, encara que va continuar separat del lloc d'Alt Comissari. Amb la proclamació de la Segona República l'administració colonial va sofrir pocs canvis respecte a l'època anterior, encara que va reforçar la posició dels càrrecs ocupats per civils enfront de la tradicional presència de militars en l'administració colonial del Protectorat.Gaceta de Madrid núm. 168, p. 1431-1432 (1932)
De fet, es va reforçar la seva posició de l'Alt Comissari enfront de la resta de càrrecs inferiors o subordinats a la seva autoritat i la coordinació entre l'Alt Comissari i el Comandant en cap de les forces militars. En 1934 a l'Alta Comissaria també se li concedí l'atribució de governador general als territoris d'Ifni, Sàhara Espanyol i Río de Oro.Gaceta de Madrid: Diario Oficial de la República núm. 242, p. 1867-1868 (1934)
Va haver-hi un total de 24 Alts comissaris en les més de quatre dècades que va existir el Protectorat, en la seva immensa majoria militars, encara que també va haver-hi alguns civils nomenats: Miguel Villanueva i Luis Silvela (1923), Luciano López Ferrer (1931), Joan Moles i Ormella (1933; 1936) i Manuel Rico Avello (1934). Durant el cop d'estat de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil, el Coronel Eduardo Sáenz de Buruaga es va fer càrrec del càrrec per uns dies fins que es va traslladar a Còrdova, però mai se li va donar caràcter oficial. Fins a octubre no es va cobrir el lloc, quan els revoltats nomenaren oficialment al general Luis Orgaz Yoldi.Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España núm. 33, pág. 7 (1936)
L'últim Alt Comissari va ser el Tinent general Rafael García Valiño, que va cessar en les seves funcions el 8 d'agost de 1956 després de la independència del Marroc i la desaparició del Protectorat espanyol.Boletín Oficial del Estado núm. 219, pág. 5144 (1956)
Funcions L'administració espanyola al Protectorat del Marroc estava dirigida per un Alt Comissari, una figura desenvolupada a imatge i semblança dels alts comissionats anglesos, i formalment acreditada davant el khalifa (com a representant del sultà), però de fet la màxima autoritat al Protectorat. L'Alta Comissaria dirigia l'acció política d'Espanya en el Protectorat, i d'ella emanaven les ordres i instruccions. L'alt comissari estava assistit per diversos departaments (Afers Indígenes, Foment i Hisenda). Existia un interventor territorial en cadascuna de les regions, representat directament a la Delegació d'Afers Indígenes. Subordinat hi existia un següent graó, amb interventors comarcals i, finalment, interventors locals. El manteniment de l'ordre estava a càrrec dels Regulars (forces de l'exèrcit espanyol amb "indígenes" rifenys) i de la Policia Indígena. En l'aspecte militar, l'alt comissari estava assistit per tres comandants amb seu a Ceuta, Melilla i Larraix.
Llista d'Alts Comissaris Titular Fotografia Inici Final Context històricFelipe Alfau Mendoza 90px 5 d'abril de 1913 17 d'agost de 1913 Creación del cargo José Marina Vega 90px 17 d'agost de 1913 10 de juliol de 1915 Primera Guerra MundialFrancisco Gómez Jordana 90px 10 de juliol de 1915 26 de gener de 1919 Primera Guerra MundialDámaso BerenguerGaceta de Madrid núm. 26, pág. 353 (1919) 90px 26 de gener de 1919 14 de juliol de 1922 Desastre d'Annual (1921)Ricardo Burguete y Lana 90px 16 de juliol de 1922 3 de gener de 1923 Miguel Villanueva y Gómez 90px 3 de gener de 1923 18 de febrer de 1923 Luis Silvela Casado 90px 18 de febrer de 1923 16 de setembre de 1923 Cop d'Estat de Primo de Rivera. Luis Aizpuru y Mondéjar 90px 16 d'abril de 1923 17 d'octubre de 1924 Miguel Primo de RiveraGaceta de Madrid núm. 291, pág. 290-291 (1924) 90px 17 d'octubre de 1924 3 de novembre de 1925 Desembarcament d'AlhucemasJosé Sanjurjo (1.ª) 90px 3 de novembre de 1925 4 de novembre de 1928 Acaba la Guerra del RifFrancisco Gómez-Jordana Sousa 90px 4 de novembre de 1928 23 d'abril de 1931 Dictablanda de Dámaso Berenguer Proclamació de la Segona República EspanyolaJosé Sanjurjo (2a) 90px 23 d'abril de 1931 6 de juny de 1931 Luciano López Ferrer 10 de juny de 1931 23 de gener de 1933 Joan Moles i OrmellaGaceta de Madrid núm. 23, pág. 537 (1933) (1a) 23 de gener de 1933 23 de gener de 1934 Agustín Gómez MoratoGaceta de Madrid núm. 20, página 514. (1934) (Interí) 23 de gener de 1934 24 de gener de 1934 Manuel Rico AvelloGaceta de Madrid núm. 24, pág. 613 (1934) 24 de gener de 1934 6 de gener de 1936 Joan Moles i Ormella (2a) 4 de març de 1936 13 de maig de 1936 Govern del Front Popular Manuel Azaña elegit President de la República.Arturo Álvarez-Buylla Godino 13 de maig de 1936 18 de juliol de 1936 L'Exèrcit d'Àfrica es revolta contra la Segona República.Eduardo Sáenz de Buruaga 18 de juliol de 1936 2 d'octubre de 1936 La srevolta triomfa en el Marroc espanyol Comença la Guerra Civil espanyolaLuis Orgaz Yoldi 2 d'octubre de 1936 16 de març de 1937 Juan Luis Beigbeder Atienza 16 d'abril de 1937 12 d'agost de 1939 Victòria de Francisco Franco en la Guerra CivilCarlos Asensio Cabanillas 12 d'agost de 1939 12 de maig de 1941 Comença la Segona Guerra Mundial Ocupació de la Zona internacional de TàngerLuis Orgaz Yoldi (2a) 12 de maig de 1941 6 de març de 1945 Desembarcament Aliat al Nord d'ÀfricaJosé Enrique Varela Iglesias 6 de març de 1945 24 de març de 1951 Rafael García Valiño 31 de març de 1951 6 d'agost de 1956 Independència del Marroc
Notes
Referències
Enllaços externs Organització territorial del Protectorat espanyol al Marroc
Categoria:Colonialisme Categoria:Protectorat espanyol al Marroc