La capella de Santa Magdalena és un edifici del nucli de Faia, a Gisclareny (Berguedà), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història Es documentada des del 1288 i probablement fou bastida pels senyors de Faia. Mai passà de ser una simple capella familiar i com a tal fou reformada el 1666, aprofitant part dels materials de l'anterior edifici romànic en mal estat.

Segons un document de l'arxiu parroquial de Bagà a l'any 1397 hi havia el castell de la Faia a la vall del Bastareny, on hi havia una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, a la que servia el donzell Guillem d'Espaseny.Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 208, ISBN 84-87200-03-6. Aquesta capella, a l'any 1288 era Sufragània de la parròquia de Sant Martí del Puig. Durant el aquest castell s'anomena "Faia" o "Fagia" indistintament i el nom podria derivar de la fageda que hi ha a la zona.

Durant l'època medieval la documentació enregistra llegats piadosos a favor de l'església per part dels senyors de Faia i dels mateixos barons de Pinós.

Descripció Es tracta d'una petita capella barroca formada per una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, amb un presbiteri quadrat i un petit campanar d'espadanya sobre el mur de llevant. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab i el parament, de carreus de pedra de diverses dimensions units amb morter. La porta d'accés és un arc escarser amb grans dovelles. A la zona superior hi ha un òcul que il·lumina la nau. L'interior és enguixat; conserva una imatge de la santa, aixoplugada per un retaule de guix.

miniatura|esquerra|La capella i els coberts de la masia el 1930

Coberts i pallisses de la masia de la Faia Es tracta de dos coberts i una pallissa situats a migdia de la capella i a ponent de la masia. Estan construïts amb murs de maçoneria i reble de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i fragments de teula i maó a trencajunt amb pilars de maçoneria que serveixen de suport a les bigues que sostenen les cobertes de teula ceràmica damunt de llates de fusta. Tenen una planta més aviat rectangular i defineixen un espai tancat o era, delimitat per les parets de la mateixa capella i també per murs de contenció. S'hi pot accedir mitjançant una porta oberta a la banda oest aixoplugada per una teulada a un sol vessant.

El segon cobert es troba en un nivell inferior i tan sols conserva els murs de contenció de la banda nord i alguns dels pilars interiors. La coberta ha estat esfondrada no fa massa temps. Finalment i pel que fa a la pallissa es situa a la part sud-oest del conjunt arquitectònic just a sota dels coberts que hi ha al voltant de la capella. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i composta de planta baixa i un pis amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i orientada en sentit sud. La porta s'obre a l'oest i es resol amb una simple obertura coronada amb llinda de maó ceràmic i els muntants de fusta. Aprofita com a mur de tancament part dels terrassaments que sostenen l'era i els coberts del voltant de la capella.

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Gisclareny Categoria:Edificis de Gisclareny Categoria:Esglésies romàniques del Berguedà