Dolors Canals i Farriols (Barcelona, 1913 - 2010) va ser una de les pioneres del projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil. Després d'estudiar medicina, psicologia i biologia, es va dedicar a la recerca científica sobre la primera infància. A l'inici de la Guerra Civil va ser nomenada cap de les guarderies de guerra de Catalunya, que s'emmarcaven en el moviment pedagògic avançat i renovador de la II República. L'exili la va portar de França a la República Dominicana, a Cuba, i durant 34 anys a Nova York, on va seguir investigant i aplicant els seus coneixements sobre el desenvolupament infantil en l'etapa dels 0 a 6 anys. Amb la mort de Franco, retorna a Catalunya el 1976 i crea el Centre 0-3 de Barcelona de documentació, recerca i formació professional de la Diputació de Barcelona.
Biografia Infantesa i formació Dolors Canals i Farriols, va néixer a Barcelona el 1913. Era la primogènita d'una família benestant, típic exponent de la burgesia catalana de l'època, resident a la dreta de l'Eixample. El pare era enginyer i s'ocupava de la fàbrica tèxtil lAlgodonera Oriol Canals (també coneguda com a «Can Mestres») a La Sagrera. Als cinc anys Dolors Canals va quedar òrfena de pare a causa de l'epidèmia de grip que va assolar Europa l'any 1918. Entre la rigidesa de costums, la religiositat i l'afició a l'esport dels Canals i l'obertura i liberalitat dels Farriols, va forjar un caràcter lluitador i una gran voluntat d'escollir un camí propi en la vida personal i professional, tot defugint les convencions de classe i gènere que li venien predeterminades. Va rebre gran influència de l'avi matern metge, a qui va acompanyar per fer-li d'intèrpret amb només 12 anys, en un viatge a París per a un congrés. La va premiar amb el seu primer microscopi. L'educació que va rebre a Les Dames du Sacré Coeur, juntament amb un ambient familiar culte, li van permetre accedir a un ampli coneixement científic i humanístic. Amb 18 anys va viure la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià l'abril de 1931, i els nous aires de canvi que van suposar el gir cap a la democràcia i una economia més social, cabdals per un país tant retardat com era aleshores Espanya. A contracorrent i sense el consentiment familiar, va decidir estudiar medicina i especialitzar-se en puericultura per satisfer la curiositat pel desenvolupament humà que ja es configurava en el seu eix vocacional.
República i Guerra Civil En l'inici de la Guerra Civil, al juliol del 1936, va començar a Catalunya una etapa revolucionària que en l'àmbit de l'ensenyament va produir canvis radicals. Tant els sindicats com la iniciativa privada, el Ministeri d'Instrucció Pública o la Generalitat van haver d'afrontar i respondre als desequilibris que causava la guerra i en especial en l'atenció de la infància. A Catalunya, la CNT i la Generalitat van crear el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) que amb l'elaboració del Pla General d'Ensenyament, sota el concepte descola unificada va reestructurar tot el sistema educatiu i en especial les institucions de l'escola bressol i l'escola maternal.
Dolors Canals va veure truncada la seva carrera acadèmicaÉs confusa la titulació acadèmica de Dolors Canals com mostra l'article de Carles Hervàs i Puyal (Nota superior al marge, p. 72): «Malgrat que en algun lloc figura com a metgessa, en el seu expedient acadèmic consta que l'any 1936 només havia acabat els estudis d'infermeria (Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona)» i es va oferir a la Generalitat de Catalunya per col·laborar en la defensa dels nous ideals i avenços que prefigurava la II República. Se li va encarregar de cobrir el servei de guarderia a la fàbrica Manufactures Bofarull de Sants i després a la Industrial Montalfita de Badalona. Les guarderies donaven servei a les dones substitutes a les fàbriques dels homes que anaven a lluitar al front. També van ser molt valuoses en l'acolliment dels nens refugiats que arribaven de tot Espanya. Els dos centres pilots eren «institucions actives, dedicades a una conjunció sanitària-educativa-social-investigadora» amb una nova concepció en l'educació dels nadons i de les pràctiques i procediments, que va despertar l'interès internacional.
En una entrevista Dolors Canals recordava:«...com que feien falta auxiliars, a mesura que la guerra anava fent estralls amb la matèria primera i deixava les dones de les fàbriques sense feina, nosaltres les recollíem per formar-les».També va suposar per a molts infants una important millora de la salut a l'introduir-los els hàbits d'higiene, els banys de sol i l'adequada socialització en compartir activitats amb els companys. Aquella experiència va ser per Dolors Canals un camp d'investigació i d'experimentació on poder contrastar i aplicar tot el coneixement acadèmic adquirit i posar en pràctica les innovacions dels nous corrents pedagògics.
Molt aviat, va ser delegada del Ministerio de Trabajo per organitzar les guarderies de guerra a tot Catalunya, durant els anys 1936 i 1939. Aquestes escoles bressol transformaren les guarderies tradicionals en centres on col·laboraven especialistes de diverses disciplines –pediatria, psicologia, higiene, pedagogia– per tal de contribuir al desenvolupament de les potencialitats de cada criatura. Una concepció pedagògica d'aquest tipus apel·lava a la interdisciplinarietat i requeria un professorat format en una carrera científica i a la vegada aplicada. El projecte de les guarderies de guerra ha estat valorat en la història de la pedagogia catalana com l'únic intent d'educació global, coherent i modern, dels 0 als 6 anys.
A l'inici de la guerra, l'estiu del 1936, en una exposició d'art gòtic a Barcelona coneix el pintor Joan Junyer i Pascual-Fibla, que ja gaudia d'un cert reconeixement internacional i s'hi casa civilment el desembre del 1938.
Exili A la fi del conflicte bèl·lic Dolors Canals s'exilia amb el seu marit, primer a París on s'instal·len a l'estudi de pintor que aquest hi posseïa. Dolors Canals hi publica el seu primer article científic que va tenir ressò internacional, «Els efectes de l'estimulació sensorial sobre l'activitat muscular dels infants d'un any», fruit de l'experiència a les guarderies de la República. Amb l'amenaça del nazisme sobre Europa van marxar, primer cap a Santo Domingo on van arribar el 7 de novembre de 1939. Va col·laborar amb la Escuela de enfermería de la Cruz Roja Dominicana per dirigir-hi una àrea de capacitació i a la II Reunió Interamericana del Carib, celebrada a Santo Domingo al juny de 1940, va ser l'encarregada de defensar la ponència dominicana de constituir una Junta Puericultora del Caribe, que hi va ser aprovada. També va impartir la conferència «Sentido práctico de la puericultura» en un cicle a l'''Ateneo Dominicano en el que van col·laborar nombrosos altres refugiats espanyols arribats a l'illa. El gener de 1940 va escriure un article sobre educació preescolar a la revista La Nación.
L'any següent va anar a l'Havana, a Cuba, on va reprendre les investigacions amb nounats a lHospital Calixto García, que compaginava amb la docència a la facultat de medicina i de pedagogia, on va exercir de professora de Puericultura i Pediatria. Hi va publicar el seu primer llibre, La infancia del Caribe en la obra de J.J.Rousseau. En aquesta obra hi recollia les investigacions i filmacions realitzades durant els mesos d'estada a Cuba. El 28 de febrer de 1941 va oferir a la Institución Hispanocubana de Cultura la conferència, «Origen, historia y futuro de la sociedad organizada para los tres primeros años de vida». Va col·laborar en el butlletí de la Sociedad Cubana de Pediatria. El 1942 va marxar als Estats Units on es va establir, però va tornar a Cuba en diverses ocasions. En una d'elles, al setembre de 1953, va participar en el Congrés de Pediatria de l'Havana per impartir conferències al Lyceum i Lawn Tennis Club de la Universitat de l'Havana.
En arribar als Estats Units, Dolors Canals va presentar-se al Children's Bureau del govern federal de Washington que la recomanà al Departament de Salut i Educació de Nova York. Ja immersos en la 2a Guerra Mundial, la van fer cap de la primera guarderia de guerra que hi va haver a la ciutat, seguint el mateix model posat en pràctica a Catalunya, en el que va treballar del 1942 al 1944. També va ser responsable i locutora d'un programa radiofònic de divulgació sobre pediatria a la CBS (o a La Voz de los Estados Unidos de America o Voice of America, VOA), emès internacionalment cada setmana des de l'any 1944 al 1953. Parlant del programa en una entrevista mostra el seu sentit pràctic:«Si esperàvem que les revistes científiques de cada país publiquessin els nostres estudis —que en molts casos implicaven una dràstica reducció de la mortalitat infantil—, haguéssim tardat anys. En canvi, a través de retransmissions locals vam poder arribar a tots els racons. Es va crear una xarxa internacional sobre el desenvolupament humà» El mateix departament de Nova York li va encarregar la direcció de lInwood Child Center de la ciutat. Posteriorment va treballar a la companyia Editor International Publications i va dirigir el departament mèdic del Manager Medical Literature Control, secció editorial d'una empresa de productes farmacèutics, des de 1963 fins a 1972.
Retorn a Catalunya 1976 - Amb la mort del dictador, el General Franco, el matrimoni Junyer i Canals va decidir tornar a Catalunya i va crear el Centre 0-3 de Barcelona dedicat a la documentació, recerca i formació de professorat.
1983 - Suggereix de posar en marxa a Catalunya un programa d'antropometria infantil per a millorar i unificar el control del desenvolupament infantil de 0 a 5 anys, per a evitar retardaments i detencions en el creixement.
1986 - En el marc de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat es va celebrar la commemoració del cinquantenari de les Guarderies de Guerra (1936-1939) amb una exposició i conferència de la seva responsable, Dolors Canals.
1992 - A vint dies de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'Associació de Mestres Rosa Sensat va publicar el dossier sobre l'exposició «L'educació física, del naixement als tres anys» que va dirigir Dolors Canals. 1994 - Mort del seu marit, Joan Junyer i Pascual-Fibla. Dolors Canals va morir el 31 de març de 2010, a Barcelona.En la seva memòria es va posar el seu nom a una escola municipal del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona, l'Escola Bressol Municipal Dolors Canals
Ideari i llegat Dolors Canals sobretot va ser una dona d'acció amb una obra teòrica més aviat escassa, tot i que va escriure diversos articles i llibres vinculats a les seves investigacions, va destacar pel seu ideari més pràctic que especulatiu, que va divulgar en nombroses entrevistes en premsa, radio i televisió.Jaume Barberà (presentador) Entrevista televisiva a Dolors Canals. (Educación infantil d 0 a 3) RTVE «Cosas que importan», nº 1. 05-10-1999.