Norbert Barthelmess, en esperanto Norberto Bartelmes (Düsseldorf, 19 de febrer de 1897 - Bry-sur-Marne, 30 de novembre de 1987) va ser un periodista, pacifista i esperantista anacionalista d'origen alemany, actiu membre de SAT.
Biografia Norbert Barthelmess va néixer a una familia d'artistes. Va aprendre la llengua auxiliar esperanto el 1911 i també en aquesta època es va afiliar al partit socialdemòcrata. El 1912 va publicar els seus primers articles en esperanto. Va ensenyar la llengua a un grup obrer a Düsseldorf. Durant la primera guerra mundial va refusar participar-hi com a soldat i va treballar a un hospital militar de Lieja. Després de 12 dies va haver de tornar a Düsseldorf, perquè no podia suportar la visió dels ferits i els morts de la guerra. Tanmateix, el setembre de 1916 va tornar a ser cridat a files. Influït per la revolució d'octubre es fa afiliar a les joventuts comunistes. En acabar la guerra, va participar en la creació del SAT, sent-ne el primer responsable, juntament amb H. Remers, de la seva editorial. L'octubre de 1924 es va traslladar a Leipzig i es va convertir en el redactor del semanari Sennaciulo, feina que va mantenir durant un any. Posteriorment es va considerar que la publicació estava massa esbiaixada cap a les idees comunistes. Després seria també el redactor de La Nova Epoko i de La Lernanto. Va escriure la primera edició (juntament amb Richard Lerchner) del llibre per aprendre esperanto Petro. Va participar en el congrés de Leningrad de 1926, com a hoste de Nekrasov. Des de febrer de 1928 va tornar a ser el redactor de Sennaciulo. Barthelmess vivia llavors a casa de Lanti. Fins al 1934 també va ser monitor del lleure per a infants a la cooperativa La Bellevilloise, tema freqüent als seus llibres i destacat també a la seva autobiografia.
El setembre de 1939, tres dies després del començament de la Segona Guerra Mundial, la policia francesa el va detenir. Primer el van enviar a París, després a Normandia i més tard a Liborna, a prop de Burdeus. Quan les tropes alemanyes van arribar a França, el juny de 1940 va ser enviat a Alemanya on va treballar de nou com a empleat de banca. A començament de 1942, la Gestapo el va enviar a un camp de concentració al Nord de França i després a un altre a Alemanya. Els darrers anys de la guerra va ser mobilitzat per treballar a una ambulància i finalment va ser capturat per l'exèrcit estatunidenc.
Des de 1948 al 1982 va tornar a treballar per SAT com a secretari general i redactor de Sennaciulo. També en aquests anys va treballar com a pianista al cabaret dels Tri koboldoj.
Obres Originals Diablidoj: conte per joves (1928). Aventures dels "pioners vermells" durant les excursions. Juneca ardo (novel·la), SAT, 1936 Vartejoj (novel·la), SAT, 1938 Ne plu ludo.. i altres contes (1927-1947), SAT, 1973 Mia vivo, 1975 (tercera edició en 2005) Poemaro, 1983, SAT Petro la brunmontano, inèdit
Traduccions Faŭsto I (traducció de l'original alemany de Goethe, SAT, 1923
Participació en obres col·lectives Proletaria Kantaro, SAT, 1924 (compilador) Petro (amb Richard Lerchner), SAT, 1925 Unua Legolibro SAT, 1932, 101 p.(compilador) Historio de SAT (1921-1952), 1953, 151 p.
Referències
Enllaços externs Per la lingvo por la revolucio, a Sennacieca Revuo, 1923 Sur nia vojo, a Sennacieca Revuo, 1924 Ne plu ludo (fragment), 1947
Categoria:Esperantistes alemanys Categoria:Pacifistes alemanys Categoria:Traductors de l'alemany Categoria:Traductors a l'esperanto Categoria:Traductors alemanys Categoria:Escriptors de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Artistes de Düsseldorf Categoria:Morts a la Vall del Marne Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1897