Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978. Aquestes estan formades per: l'Exèrcit de Terra, l'Armada, l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, la Guàrdia Reial i la Unitat Militar d'Emergències, així com els denominats Cossos Comuns.
Espanya és un dels estats de la Força de la Unió Europea (EUFOR) i de l'Eurocos. Així mateix, ocupa una posició destacada en l'estructura de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), en la qual va ingressar en 1982. A més, el cos d'Infanteria de Marina més antic del món i les dues unitats militars permanents més antigues del món: el Regiment d'Infanteria Immemorial del Rei n. 1 i el Regiment d'Infanteria Lleugera «Soria» n. 9.
A data d'1 de gener de 2015 les Forces Armades Espanyoles compten amb un total de 132.798 efectius, comptant personal en actiu i en reserva.
El comandament suprem correspon al rei d'Espanya, que exerceix com capità general. Si bé és cert que el comandament operatiu de les Forces Armades recau en el cap d'Estat Major de la Defensa, que dirigeix l'Estat Major de la Defensa, i que ostenta el càrrec de General de l'Exèrcit, General de l'Aire o Almirall general, depenent de la branca de l'exèrcit al qual pertanyi. La resta de la cúpula militar està formada per Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra,el Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai i el Cap d'Estat Major de l'Armada. El nomenament de tots, el fa el president del Govern a proposta del ministre de Defensa, que actualment és Margarita Robles. Els tres Exèrcits depenen de el Ministeri de Defensa
Una notícia de 2018 va mostrar com els soldats rasos de l'exèrcit cobren salaris al voltant de mil euros mensuals.
El febrer de 2019, es va barrar l'accés a la Guàrdia Civil i a les Forces Armades d'Espanya a les persones amb disgenèsia, hipogenèsia i agenèsia gonadal i genital, criteri que ginecòlegs consideren absurd.
Organització L'organització està establida a grans trets per l'art. 8 de la Constitució espanyola de 1978. L'estructura bàsica dels exèrcits està establida en el Reial Decret 1207/1989, de 6 d'octubre.
Exèrcit de Terra: Té la missió de garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional. El seu començament data del i és considerat un dels exèrcits més importants a nivell europeu, contribuint en diferents missions fent-li guanyar un reconeixement internacional. En l'actualitat compta amb prop de 80 000 efectius. Armada Espanyola: Té l'obligació de garantir la sobirania i independència d'Espanya, l'ordenament constitucional, defensar la seva integritat territorial amb cura especial en el àmbit marí. la seua actuació no està limitada geogràficament. És una de les forces navals en activitat més antigues del món, el seu començament data del . Avui dia l' Armada Espanyola és una de les més importants del món, la tercera a nivell europeu i la sisena a nivell mundial, i una de les vuit úniques forces navals del globus capaços de projectar un nivell important de força en el seu propi hemisferi. Compta amb prop de 22 000 efectius. Exèrcit de l'Aire i de l'Espai: Té l'obligació de garantir la sobirania i independència d'Espanya, l'ordenament constitucional, defensar la seva integritat territorial amb cura especial en el seu espai aeri i mantenir la seguretat internacional, en operacions de pau i ajuda humanitària. Avui dia compta amb 22 000 efectius. En els últims anys ha assumit els rols de vigilància espacial i d'altres relacionades amb l'espai exterior. Guàrdia Reial: Aquesta força constitueix la representació de les Forces Armades Espanyoles al servei de el rei, en estar formada per membres de el Exèrcit de Terra, la Armada, Exèrcit de l'Aire i de l'Espai i els cossos comuns. Data del 1504 i compta amb 1600 efectius. La Guàrdia Reial, al costat de la Guàrdia Suïssa Pontifícia i els Yeomen de la Guàrdia britànics, són considerades les unitats militars més especialitzades en escorta i protecció del món. Tenen la missió de proporcionar el servei de guàrdia militar, rendir honors i donar escortes al Rei i als membres de la seva família que es determinin, prestant anàlegs serveis als caps d'Estat estrangers quan s'ordeni. Unitat Militar d'Emergències: Té el compliment d'intervenir en cas de greu risc, catàstrofe, calamitat pública o altres situacions greus. En l'actualitat, la formen 3.600 efectius. Cossos Comuns de les Forces Armades Espanyoles: Cossos militars que conformen quatre àmbits: el Jurídic Militar, el d'Intervenció, el de Sanitat i el de Músiques Militars. Actualment, 2.991 efectius que conformen aquest cos militar.
El comandament suprem de les Forces Armades correspon al rei (segons mana la Constitució) i la direcció és assumida pel President del Govern (segons estableix l'article 8 de la Llei Orgànica 1/1984, de 5 de gener).
L'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai estan constituïts pel Quarter General, la Força i el Suport a la Força.
Cada Quarter General està format per l'Estat Major, la Direcció d'Assumptes Econòmics i la Direcció de Serveis Tècnics, que són el nucli, i els òrgans d'assessorament i inspecció, l'assessoria jurídica, la Intervenció Delegada Central i altres òrgans determinats pel Cap de l'Estat Major.
La Força no segueix un esquema preestablert.
El Suport a la Força està articulat en dos direccions: personal i suport logístic. El Cap de Personal cobreix aspectes de recursos humans i està format per les Direccions de Gestió de Personal, Assistència al Personal i Ensenyament i Sanitat. El cap de Suport Logísitic s'encarrega de l'adquisició, abastir, manteniment, transport, infraestructura i sistemes (que en l'Armada s'anomena Construccions Navals).
El Cap de l'Estat Major de la Defensa proposa la creació i composició dels Comandaments Operatius, Unificats o Especificats que considere necessaris per a executar el Pla Estratègic Conjunt. Ell mateix mana o delega en el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit.
El Comandament Operatiu de les Forces Armades està format pels Comandaments Operatius Principals: Comandament Operatiu Terrestre, Comandament Operatiu Naval i Comandament Unificat Operatiu Aeri.
El govern espanyol i el seu president compten amb la Junta de Defensa Nacional, un òrgan assessor i consultiu presidit pel rei d'Espanya i format pel Cap de l'Executiu, els vicepresidents, els ministres de defensa, exterior, interior, economia i hisenda, indústria i energia i foment, el Cap de l'Estat Major de la Defensa i els Caps d'Estat Major de cada exèrcit. La Junta de Defensa Nacional proposa iniciativees relatives amb la Defensa Nacional.
Organització territorial L'organització territorial militar espanyola inclou l'espai marítim i aeri i s'estructura en regions o zones en funció de la valoració fonamentada en: potencials amenaces, zona geogràfica natural, necessitat operativa i logística de l'exèrcit, la garantia de la sobirania nacional en els espais, la responsabilitat de cada exèrcit, els recursos humans, econòmics i materials que hi ha en cada territori que requeririen de defensa nacional en cas de mobilització general.
L'Ordre Ministerial 151/1997 de 31 de juliol estableix les zones per a l'Exèrcit de Terra en quatre regions militars i quatre zones militars.
Regions militars: Primera Regió - Regió Militar Centre: Comandament i Quarter General a Madrid Comprén: Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Albacete, Alacant, València, Castelló, Cáceres i Badajoz. Segona Regió - Regió Militar Sud: Comandament i Quarter General a Sevilla Comprén: Sevilla, Huelva, Cádiz, Málaga, Córdoba, Jaén, Granada, Almeria i Múrcia. Tercera Regió - Regió Militar Pirenàica: Comandament i Quarter General a Barcelona Comprén: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Saragossa, Osca, Terol i Pamplona. Quarta Regió - Regió Militar Nord-oest: Comandament i Quarter General a Corunya Comprén: Corunya, Lugo, Orense, Pontevedra, Astúries, Santander, Lleó, Zamora, Salamanca, Província d'Àvila, Segòvia, Valladolid, Palència, Sòria, Burgos, Logronyo, Vitòria, Àlaba i Guipúscoa.
Les zones militar són: Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.
L'Armada s'organitza en Zones Marítimes. Són: la del Cantàbric, de l'Estret, del Mediterrani i de Canàries. La jurisdicció central es troba a Madrid. El litoral de cada zona es divideix en províncies marítimes i aquestes en districtes marítims, on tenen l'autoritat els comandaments militars de la Marina.
L'Exèrict de l'Aire i de l'Espai s'organitza en tres Regions Aèries, amb els seus respectius centres de comandament a Madrid, Sevilla i Saragossa, i una Zona Aèria, a les Canàries, amb el comandament a Las Palmas.
La primera regió abarca Madrid, Salamanca, Valladolid i Lleó; la segona Sevilla, Badajoz, Cádiz, Málaga, Granada, Múrcia i Albacete; la terera Saragossa, Barcelona, València i Palma.
Funcionament El govern espanyol té la potestat executiva i reglamentària sobre el règim del personal militar professional. Aprova les necessitats del personal militar a curt i mitjà termini, la provisió de places anual i desenvolupa criteris generals de promoció i ascens.
El govern formula la Política de Defensa i aquesta és controlada legislativament i debatuda a les Corts Generals. El President dirigeix la política de defensa i dirigeix l'actuació de les Forces Armades.
El Ministre de Defensa dirigeix, coordina i controla la política de personal i ensenyament de l'administració militar. Proposa aspectes bàsics sobre la carrera militar. També dirigeix la Policia Militar i pot dirigir la Política de Defensa si el president li delega la funció. És assessorat per la Junta de Caps d'Estat Major i els Consells Superiors de cada exèrcit.
El Cap d'Estat Major de la Defensa i els Caps dels Estats Majors de cada exèrcit s'encarreguen d'informar i assessorar al ministre de defensa sobre les necessitats de personal i formació que calen per a complir la missió assignada.
Els Consells Superiors de cada exèrcit, com són organismes col·legiats assessors i consultius del ministeri de defensa, fan informes sobre els assumptes encarregats pel ministre, els aspectes bàsics de la carrera militar i els assumptes que la competència de resoldre'ls siga del Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit corresponent. Són escoltats en els expedients extraordinaris del personal dels exèrcits.
La Directiva de Defensa Nacional estableix els principis general de la Defensa nacional i estableix directrius que tots els ministeris estan obligats a seguir. Va aparèixer a la llum el 1992. Amb la directiva aquesta s'inicia el Cicle de Planificació de la Defensa, en la qual el Ministre de Defensa promulga la Directiva de Defensa Militar, base de la creació del Concepte Estratègic i Objectiu de Força Conjunt, que dona lloc al Pla Estratègic Conjunt.
Missions Espanya va participar, juntament amb aliats (França, Regne Unit, Itàlia, Dinamarca, Estats Units, Canadà) en l'ofensiva contra Gadafi a Líbia, aportant un avió cisterna, quatre F-18, una fragata, un submarí i un avió de vigilància, a més del suport logístic ofert per les bases de Morón i Rota.miniatura|Soldats espanyols a Afganistan.Espanya, en aquests moments, té diverses missions actives a l'estranger: al Líban amb 1.070 militars i a l'Afganistan amb uns altres 1.290. Al desembre de 2006, el Govern d'Espanya va establir en 7.000 el nombre màxim d'efectius desplegats simultàniament en missions internacionals.