Gurguèn I (en armeni ; mort l'any 989) o KivrikêSegons la variant locale. I () fou un membre de la família armènia de les bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de AghuàniaEl nom exacte del seu regne no és segur des del mateix any o del 980, fins i tot el 982, al 989 i fill d'Asoci III, rei d'Armènia.
Biografia En 972, el seu pare li va donar com a patrimoni el districte del Taixir o Lorí amb algunes terres de l'entorn. El 974 va enviar tropes per unir-se a l'assemblea dels reis i prínceps armenis al llac Van,Hi van participar en especial Asoci III Bagratuní, rei de reis d'Armènia, Abas Ier, príncep hereu del regne de Kars, Abusahl-Hamazasp, rei de Baspracània i altres. amb l'objectiu de mostrar a l'emperador Joan I Tsimiscés que Armènia no es deixaria annexionar fàcilment.
Quan Gurguèn va prendre el títol de rei d'Aghuània, no només el seu germà Simbaci II, el rei dels reis d'Armènia, no li va impedir sinó que va erigir el monestir de Sanahín en bisbat i metròpoli religiosa del nou regne. De fet, sembla que en la ment del rei d'Armènia la creació d'aquest regne permetia d'afirmar i de reforçar la presència armènia enfront de Geòrgia, que havia restat de religió ortodoxa.
Va morir el 989.
Descendència Gurguèn va deixar dos fills : el seu successor David Anholin († 1048) ; una filla que es va casar amb Abu'l-Uswar de la dinastia kurda dels Banu Xaddad o Xaddàdies, emir de Dvin de 1022 a 1049, i després de Gandja de 1049 a 1067.
Notes i referències
Bibliografia René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947< (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 507-8. Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. [détail de l'édition] ().
Enllaços externs ,
Categoria:Casa de Bagratuní