va ser una reconeguda sumeròloga i assiriòloga turca, considerada «l'última reina sumèria».
Biografia Es va fer popular entre l'opinió publica quan va defensar que el fet de cobrir el cap femení era una pràctica habitual des de molt abans de l'islam, i que en el període sumeri les dones que es cobrien el cap eren prostitutes, «prostitutes sagrades relacionades amb el culte». Durant les discussions a Turquia sobre el turbant, va defensar que abans de la república, des de 1912 (en temps de l'Imperi Otomà) les nenes anaven a l'escola amb el cap descobert, i manifestava que, quan ella estudiava al col·legi a Çorum, el 1923, abans de la reforma de la laïcitat a Turquia, les estudiantes més grans no es cobrien el cap.
Çığ va ser processada el 2006 pel seu llibre Vatandaşlık Tepkilerim («Les meves reaccions com a ciutadana») però va ser absolta dels càrrecs. Va fer una important donació al primer Museu de la Dona de Turquia obert a Esmirna el 2014.
Obra publicada 1993: Zaman Tüneli ile Sümer'e Yolculuk 1995: Kur'an, İncil ve Tevrat'ın Sümer'deki Kökeni 1996: Sümerli Ludingirra 1997: The Prophet Abram, According to Sumerian Writings and Archeological Findings 1998: İnanna'nın Aşkı 2000: Hititler ve Hattuşa 2002: Civilization Heritage in the Middle East 2005: Bereket Kültü ve Mabet Fahişeliği
Referències
Vegeu també Halet Çambel Muhibbe Darga Nimet Özgüç Suzan Kahramaner
Categoria:Persones de Bursa Categoria:Professors universitaris turcs Categoria:Alumnes de la Universitat d'Ankara Categoria:Arqueòlegs turcs Categoria:Centenaris europeus Categoria:Morts a Turquia Categoria:Centenaris asiàtics Categoria:Escriptors de la província de Bursa Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Arqueòlegs asiàtics Categoria:Nascuts el 1914