«Austrian painter Ernst Fuchs dies aged 85.», Belfast Telegraph va ser un pintor i escultor austríac.Eversole, Finley (2009) (en anglès) Art and Spiritual Transformation: The Seven Stages of Death and Rebirth, p. 175. Inner Traditions/Bear & Co. Juntament ambaltres alumnes d'Albert Paris Gütersloh a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena com Arik Brauer, Rudolf Hausner, Wolfgang Hutter, Anton Lehmden i Fritz Janschka, va ser un dels fundadors de la Wiener Schule des Phantastischen Realismus (Escola Vienesa de Realisme Fantàstic) fundada a Viena el 1946.(en anglès) «Art after 1945» Galeria Belvedere

Fuchs va morir a Viena el 9 de novembre de 2015, a l'edat de 85 anys."Austrian painter Ernst Fuchs dies aged 85." Belfast Telegraph. Retrieved 9 November 2015.

Estudis Fuchs va estudiar escultura amb Emmy Steinbock (1943), va anar a l'escola de Pintura de Santa Anna, on va estudiar amb el professor Fröhlich (1944) i va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena (1945) on va començar els estudis sota el professor Robin C. Anderson, i després es va traslladar a la classe d'Albert Paris von Gütersloh.

Carrera professional A l'Acadèmia va conèixer a Arik Brauer, Rudolf Hausner, Fritz Janschka, Wolfgang Hutter i Anton Lehmden, juntament amb qui més tard van fundar el que s'ha conegut com l'Escola de Realisme Fantàstic de Viena (1946). També va ser membre fundador de l'Art-Club (1946), així com del Hundsgruppe, establert en oposició al 1951, juntament amb Friedensreich Hundertwasser i Arnulf Rainer.

L'obra de Fuch d'aquest període va estar influenciada per l'art de Gustav Klimt i Egon Schiele, i després per Max Pechstein, Heinrich Campendonck, Edvard Munch, Henry Moore i Pablo Picasso. Durant aquest temps, buscant assolir els vius efectes d'il·luminació aconseguits pels Vells Mestres com Albrecht Altdorfer, Albrecht Dürer, Matthias Grünewald i Martin Schongauer, va reviure i adoptar el mischtechnik (tècnica mixta) de la pintura. En el mischtechnik, el tremp d'ou s'utilitza per augmentar el volum, i després es vidriada amb pintures a l'oli barrejades amb resina, produint un efecte semblant a una joia.

Entre 1950 i 1961, Fuchs va viure majoritàriament a París, i va realitzar diversos viatges als Estats Units i Israel. El seu material de lectura favorit en aquell moment era els sermons de Meister Eckhart. També va estudiar el simbolisme dels alquimistes i va llegir Psicologia i alquímia de Jung. Els seus exemples preferits en aquell moment eren els manieristes, especialment Jacques Callot, i també va ser molt influït per Jan van Eyck i Jean Fouquet.

El 1956, es va convertir al catolicisme romà (la seva mare el va batejar durant la guerra per salvar-lo de ser enviat a un camp de concentració). El 1957 va ingressar a l'Abadia de la Dormició, al Mont Sió, on va començar a treballar en el seu monumental Últim Sopar i es va dedicar a produir petites pintures sobre temes religiosos com Moisès i l'Arbust Ardent, que va culminar amb una comissió per pintar tres quadres d'altar sobre pergamí, el cicle dels Misteris del Sant Rosari (1958-1961), per a la Rosenkranzkirche a Hetzendorf, Viena. També va tractar temes contemporanis en la seva obra mestra d'aquest període, Salm 69 (1949-1960). (Fuchs, 1978, pàg. 53).

El 1958 funda la Galerie Fuchs-Fischoff a Viena per promocionar i donar suport als pintors més joves de l'escola del Realisme Fantàstic. Juntament amb Friedensreich Hundertwasser i Arnulf Rainer, va fundar el Pintorarium.

Fuchs va tornar a Viena el 1961 i va tenir una visió que va anomenar verschollener Stil (estil perdut), la teoria que va exposar en el seu inspirat i grandiós llibre Architectura Caelestis: Die Bilder des verschollenen Stils (Salzburg, 1966). També va produir diversos cicles importants d'estampats, com Unicorn (1950-1952), Samson (1960-1964), Esther (1964-1967) i Sphinx (1966-1967; tots il·lustrats a Weis).

A partir de 1970, es va embarcar en nombrosos projectes escultòrics com La Reina Esther (de 2,63 m, 1972), situada a l'entrada del museu, i també muntada a la tapa del radiador del Cadillac a l'entrada del Museu Dalí a Figueres, Catalunya.

El 1972, va adquirir l'abandonada Vila Otto Wagner, a Hütteldorf, que va restaurar i transformar. La vila va ser inaugurada com a Museu Ernst Fuchs el 1988.

A partir de 1974, es va dedicar a dissenyar escenografies i disfresses per a les òperes de Mozart i Richard Wagner, incloent La flauta màgica, Parsifal i Lohengrin. Va experimentar amb el disseny industrial a la dècada del 1970, amb una tirada de 500 peces de servei de taula Suomi de Timo Sarpaneva que Fuchs va decorar la porcellana alemanya Rosenthal per a Studio Linen.

El 1993, Fuchs va realitzar una exposició retrospectiva al Museu Estatal de Rússia a Sant Petersburg, sent un dels primers artistes occidentals honrats.

Publicacions Architectura caelestis: die Bilder des verschollenen Stils (Salzburg: Residenz, 1966/Pb ed., Dtv, 1973). Album der Familie Fuchs (Salzburg: Residenz, 1973). Im Zeichen der Sphinx: Schriften und Bilder, ed. Walter Schurian (Múnic, Dtv, 1978). Aura: Ein Märchen der Sehnsucht (Múnic: Dtv, 1981). Der Prophet des Schönen: Arno Breker (Marco, 1982). Von Jahwe: Gedichte (Múnic, 1982).

Altres publicacions 1977 - Fuchs über Ernst Fuchs: Bilder und Zeichnungen von 1945-1976, (R.P. Hartmann Paris) . 2003 - Ernst Fuchs - Zeichnungen und Graphik aus der frühen Schaffensperiode - 1942 bis 1959. (Friedrich Haider) (Wien: Löcker-Verlag) . 2005 - Fantastic Art (Taschen)(Schurian, Prof. Dr. Walter) . 2006 - True Visions (Erik Davis i Pablo Echaurren) (Betty Books) . 2007 - Metamorphosis (beinArt) . 2008 - Phantastischer Realismus (Belvedere, Wien) .

Referències

Bibliografia Ernst Fuchs: Zeichnungen und Graphiken, (Ketterer-Kunst, 1967). H. Weis, ed.: Ernst Fuchs: Das graphische Werk (Vienna, 1967). Ernst Fuchs: Homage à Böcklin, (Frankf./Main/Geneva/Vienna, 1971). Ernst Fuchs: oeuvre gravé (Friburg: Musee d'art et d'histoire, 1975). Fuchs über Ernst Fuchs: Bilder und Zeichnungen von 1945-1976, ed. R. P. Hartmann (Paris, 1977). Ernst Fuchs: Arbeiten für der Hamburger Staatsoper, (Hamburg 1977). R. P. Hartmann, ed.: Ernst Fuchs: Das graphische Werk, 1967-1980 (Múnic, 1980). Ernst Fuchs: Bildalchemie, (Osnabrück: Kulturgesichtliches Mus., c1981). Gedichte von Jahwe (Múnic: R. P. Hartmann, 1982). U. Hotzy, Ernst Fuchs: die Werke aus den Jahren im Ausland (Salzburg, Univ., Diss., 1982). Fuchs Graphik: Sydows Katalog einer idealen Sammlung, ed., Heinrich v. Sydow-Zirkwitz (Berlin: Studio 69, 1983). Planeta Caelestis (Berlin i Múnic, 1987). Der Feuerfuchs, ed. R. P. Hartmann (Frankf./Main: Umschau Verlag, 1988). Ernst Fuchs und Wein, (Landau/Pfalz: Verein Südliche Weinstrasse, 1995). Der Maler mit den 16 Kindern, (Die Welt, 4 de novembre de 2001). Masters, Robert E.L. and Houston, Jean Psychedelic Art New York:1968 A Balance House book - imprès per Grove Press, Inc. (conté unes quantes reproduccions de l'obra d' Ernst Fuchs)

Vegeu també Art visionari De Es Schwertberger, un estudiant d'Ernst Fuchs Societat per a l'art de la imaginació Zvi Malnovitzer, un estudiant d'Ernst Fuchs

Enllaços externs

Erns Fuchs Museum Ernst Fuchs Werkvermittlung

Categoria:Pintors austríacs del segle XX Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena Categoria:Morts a Viena Categoria:Morts el 2015 Categoria:Pintors del segle XXI Categoria:Escultors vienesos Categoria:Pintors vienesos Categoria:Pintors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1930