Viladamat és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, anomenat Vilademat fins a 1983. Té conreus de secà i de regadiu, que són l'activitat econòmica principal del municipi juntament amb la ramaderia bovina, porcina i aviram. Per la seva proximitat amb la Costa Brava, s'hi desenvolupen activitats d'atenció als forasters com l'hostaleria.
Viladamat està agermanat des del maig del 2018 amb el poble basc de Berriatua.
Els gentilici és "viladamatenc-a".
El malnom dels viladamatencs és Lluerts.
Geografia Llista de topònims de Viladamat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història Es té constància d'assentaments ibers, i a partir del , es detecten els primers assentaments romans. Destaquen el jaciment de l'Olivet d'en Pujol, un magatzem romà del amb diverses sitges ibèriques amortitzades el ; la vil·la romana de Tolegassos abandonada definitivament a mitjan segle IV dC; i la vil·la que es troba al Mas Notari, on s'han documentat restes de ceràmica romana. L'etimologia de Viladamat prové del nom Amatus, possiblement una vil·la romana que no s'ha trobat.
La primera menció del poble de Viladamat es troba documentada l'any 1060, en una donació de la comtessa emporitana Guisla a l'església de Girona. Es tracta de la donació d'un alou a la vora de Villam Amati. Ja l'any 1078, el comte Ponç I d'Empúries, va deixar en testament un mas a Viladamat en benefici del monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 1280 el monestir de Sant Pere de Rodes va adquirir la senyoria i la jurisdicció de Viladamat de Guillem de Montgrí.
El poble quedava inclòs dins de la parròquia de l'església de Sant Feliu de la Garriga, mencionada l'any 1060 com a Sancti Felicis de Garrigua a la vora de Villam Amati. Tot i que al municipi de Viladamat existia una capella auxiliar agregada dedicada a sant Quirc, a prop del camí d'Albons. Aquest lloc era conegut aleshores com a Mercadal del Pont de Sant Quirc. Aquest topònim, juntament amb places com "la de l'Oli" o "de la Llana", indica que al poble s'hi celebraven mercats.
El 21 de novembre de 1467 es va lliurar la batalla de Viladamat durant la Guerra Civil Catalana entre Joan II i el príncep Ferran. Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat amb les tropes reialistes i el futur rei Catòlic es va refugiar a una casa de Viladamat, possiblement a Can Briolf, construït el 1484. Com a represàlia, les tropes de Joan II van cremar el poble.
A partir del , la comarca va es va transformar en una zona de gran conflictivitat degut a les incursions dels pirates nord-africans i els efectes del bandolerisme. Durant la Guerra dels Segadors, Joan de Margarit i de Biure, senyor del castell de Sant Feliu de la Garriga, era partidari del bàndol dels cadells i el seu castell va ser incendiat per les tropes castellanes com a represàlia. Durant el , al nucli vell de Viladamat es van construir nombrosos casals i cases pairals que han perdurat, com Mas Escot i Mas Briolf. L'economia bàsica va ser fonamentalment agrícola, amb un destacat protagonisme del conreu de l'olivera, tal com queda simbolitzat amb l'olivera mil·lenària situada en la plaça de l'Església.
La població va pertànyer fins a l'any 1621 al monestir de Sant Pere de Rodes. A partir de l'any 1617, es va concedir el títol de sufragània a la nova església de Sant Quirze. A prinicpis del Segle XVIII el terme de Viladamat encara figurava com a inclòs al terme de Sant Feliu de la Garriga. L'any 1753, degut a l'estat de ruïna de l'església de Sant Feliu de la Garriga, els seus objectes de culte més valuosos van ser traslladats a la nova església de Viladamat, i l'any 1843, Sant Quirze de Viladamat va quedar com a única parròquia del poble.
El nucli urbà de Viladamat no va patir grans transformacions urbanístiques fins al començament del , quan la població va començar a créixer fora dels límits de l'antic nucli, la qual cosa fomentà la formació del raval de les Cases Noves. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'aviació franquista va bombardejar la població civil de Viladamat el 3 de febrer de 1939, en plena retirada republicana.
Política Resultats municipals 2023 CandidaturaVots%VotsRegidors Candidatura d'Unitat Popular - Som Poble (CUP-SP)19282,7%7Socialistes de Catalunya - Candidatura de progrés (CP)229,48%0Vot en Blanc187,75% -
Regidors electes en les eleccions municipals de 2023 Nom del RegidorPartit PolíticDolors Pons SaisCUP-SPJosep Maria Gasull i PerpiñàCUP-SPMontse Nadal FeixasCUP-SPJordi Maspoch ComamalaCUP-SPDani Hernandez MayorCUP-SPGemma Llanes TuriasCUP-SPAlbert Garangou PascualCUP-SPResultats municipals 2019 - Participació: 88,12% CandidaturaVots%VotsRegidors Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA)24778,41%6Junts per Catalunya (JxCat)5417,14%1Vot en Blanc144,5% -
Regidors electes en les eleccions municipals de 2015 Nom del RegidorPartit PolíticDolors Pons SaisCUP-PAJosep Maria Gasull i PerpiñàCUP-PAMontse Nadal FeixasCUP-PADani Armengol GarciaCUP-PAJordi Maspoch ComamalaCUP-PAAlana Valls SolerCUP-PAJoan Reixach SerraJxCatResultats municipals 2015 - Participació: 79,08% CandidaturaVots%VotsRegidors Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA21578,75%6Convergència i Unió (CiU)4717,22%1Vot en Blanc114,3% -
Regidors electes en les eleccions municipals de 2015 Nom del RegidorPartit PolíticRober Sabater i CostaCUP-PAJosep Maria Gasull i PerpiñàCUP-PADolors Pons SaisCUP-PAMarc Alabau RouraCUP-PADani Armengol GarciaCUP-PANarcís Font LloverasCUP-PACristina Vila UrzanquiCiU
Resultats municipals 2011 - Participació: 87,29%Ministeri de l'Interior |- !style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatura !style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots !style="background-color:#E9E9E9" align=right|%Vots !style="background-color:#E9E9E9" align=right|Regidors |- |bgcolor="#FDF202"| |align=left|Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA) |align=right |149 |align=right |47,30 |align=right |4 |- |bgcolor="#ACE1AF"| |align=left|Independents per Viladamat- Progrés Municipal (IpV-PM) |align=right |137 |align=right |43,49 |align=right |3 |- |bgcolor="#191970"| |align=left|Convergència i Unió (CiU) |align=right |27 |align=right |8,57 |align=right |- |- |bgcolor="#FFFFFF"| |align=left|Vot en blanc |align=right |2 |align=right |0,63 |align=right |-
+ Regidors electes en les Eleccions Municipals de 2011 Nom dels regidors Partit polític Irene Palol Ribas CUP-PA Robert Sabater Costa CUP-PA Josep Maria Rocas Guri CUP-PA Xavier Carreras Ferran CUP-PA Joan Bardera Motas IpV-PM Miquel Planas Arnay IpV-PM Gemma Llanes Túrias IpV-PM
Indrets d'interès Els Tolejassos, que és un jaciment arqueològic. Església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. Segle XVI Capella de Santa Eulàlia. Preromànica Conjunt monumental de Sant Feliu de la Garriga, amb església romànica i castell. Diverses masies d'estil gòtico-renaixentista, al centre de la població de Viladamat. Can Poch
Demografia
Personatges cèlebres Sebastià Salellas i Magret (1949 - 2008), advocat. Damià Bardera i Poch (1982) escriptor. Lluc Salellas i Vilar (1984) polític. Fill de Viladamat Benet Salellas i Vilar (1977) ex-politic i advocat. Fill de Viladamat Robert Sabater i Costa (1980) polític, escriptor, activista de poble i pagès
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya