miniatura|Vista del volcà Calbuco des del volcà Osorno. Enmig de tots dos, el llac Llanquihue i Ensenada El Calbuco és un volcà actiu al sud-est del llac Llanquihue (província de Llanquihue, regió de los Lagos), al sud de Xile. El volcà va ser batejat així pel poblat de Calbuco (en una illa del golf de Reloncaví); aquest nom prové de les veus maputxes kallfü ‘blava’ i ko ‘aigua’; «aigua blava». El seu vessant nord està dins de la comuna de Puerto Varas i el seu vessant sud, en la de Puerto Montt. El volcà és de composició d'andesita, aconsegueix els 2.003 msnm, i la seva silueta és visible des del volcà Osorno a Chiloé. Forma part de la Reserva Nacional Llanquihue, administrada per la Corporación Nacional Forestal, i als seus vessants neix el riu Pescado. És considerat pel Servei Nacional de Geologia i Mineria (Sernageomin) com el tercer volcà més perillós del país, donada la seva amenaça latent en una zona de gran desenvolupament turístic i econòmic.
Es troba a uns trenta quilòmetres d'importants centres poblats de les comunes —algunes terres elevades a l'oest protegeixen les ciutats de Puerto Montt i Puerto Varas—, però es considera que el perill davant les erupcions és major per al petit poble d'Ensenada, a l'extrem orient del llac, cap al nord del Calbuco, degut a la mateixa morfologia d'aquest. S'accedeix fàcilment des de Puerto Montt. Un dels accessos es troba pocs quilòmetres després de la localitat de Correntoso, a la vora del riu Blanco. S'ha de registrar davant personal de la Corporación Nacional Forestal a l'inici de la caminada. Compta amb un refugi de muntanya construït per aquella corporació que és fàcil d'aconseguir després de tres o quatre hores de marxa entre boscos i rierols. Hi ha un mirador proper al refugi, al que s'accedeix realitzant un ascens d'una hora. Es pot aconseguir el cim amb una mica més d'experiència i equipament, ja que s'ha d'escalar una paret d'una trentena de metres.
Erupcions registrades miniatura|esquerra|El volcà Calbuco, vist des del volcà Osorno l'hivern del 2006 Hi ha registres històrics de diversos segles de la seva activitat volcànica; no obstant això, el geòleg Ignacio Domeyko va publicar els primers estudis sobre el volcà en 1861. Des dels temps colonials s'han registrat 13 erupcions al Calbuco.
El 1893 una forta i perllongada erupció —amb grans explosions els dies 19 d'abril, 5 de setembre, 5 d'octubre i 29 de novembre— va destruir la part superior del seu con, que va col·lapsar cap al nord-est, deixant la silueta truncada que manté fins avui. Aquest episodi va tenir dimensions catastròfiques, perquè va produir grans lahars calents i fluxos piroclàstics de gran magnitud, incrementats per material col·lapsat del dom. Els colons que ocupaven les terres properes al volcà van aconseguir a abandonar el perímetre, per la qual cosa no va haver-hi víctimes; però la geografia va ser seriosament modificada: es van formar noves fetes fallida i es va alterar el curs del riu Hueñuhueñu.
El dissabte 27 de gener de 1961, el volcà Calbuco va entrar en procés eruptiu i el dia 1 de febrer es va produir la primera explosió. L'erupció del 61 va començar amb una gran columna de fum que va aconseguir una alçada màxima estimada de 13 a 15 quilòmetres. L'1 de febrer del mateix any es va desenvolupar la primera explosió, mentre que la matinada del 10 de març es va produir la gran erupció amb un soroll que, d'acord amb els arxius de l'època, va ser percebut a vuit quilòmetres de l'edifici volcànic.
Pràcticament una dècada més tard el volcà es reactivà l'agost de 1972, amb una expulsió menor de cendres, i el 12 d'agost de 1996, quan es van registrar fumaroles de gasos.
Erupció del 2015 miniatura|Imatge aèria de la columna eruptiva del Calbuco, del 24 d'abril de 2015
Després de quaranta-tres anys d'inactivitat, el Calbuco va entrar en erupció el 22 d'abril de 2015 a les 18:11 (hora local); UTC-3. o a les 17:50 el segon a les 01:00 del 23 d'abril, i el tercer a les 13:08 del 30 d'abril.
Degut a això, el Servei Nacional de Geologia i Mineria i l'Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior van declarar alerta vermella per a l'àrea i es va fixar una zona d'exclusió en un radi de 20 quilòmetres. Més tard, es va decretar un toc de queda des de les 23:45 fins a les 05:00 per aquesta erupció en les comunes de Puerto Montt, Puerto Varas i Puerto Octay. Un segon pols eruptiu, de major intensitat, va ocórrer en la matinada de l'endemà, 23 d'abril. L'erupció va obligar a evacuar a 4.433 persones que vivien a les zones properes al cràter, i es va veure amenaçada la realització de les eleccions a la província argentina de Neuquén, programades per al diumenge 26 d'abril. El 30 d'abril de 2015 es va registrar una altra erupció de menor intensitat. http://www.biobiochile.cl/2015/04/30/comunidad-de-puerto-octay-en-alerta-tras-nueva-erupcion-del-volcan-calbuco.shtml
miniatura|esquerra|El Calbuco sobre el llac Llanquihue
El 2011, la diputada de la Unión Demócrata Independiente per Puerto Montt, Marisol Turres, va advertir sobre l'imminent risc d'erupció del volcà, sobretot a la localitat d'Alerce, que es va construir a la zona de risc d'un volcà actiu.
El 15 d'abril, una setmana abans de l'esdeveniment, autoritats regionals i especialistes del Sernageomin van analitzar les mesures de preparació davant d'una eventual manifestació del Calbuco, que preveien tasques per definir i informar vies d'evacuació i zones de seguretat, a més de l'actualització dels mapes de risc volcànic de la zona (els últims exemples van ser elaborats en la dècada de 1990). Malgrat l'absència oficial d'antecedents associats a una activació del volcà, veïns d'Alerce van percebre sorolls subterranis que generaven preocupació.
miniatura|Imatge de la ploma de cendres movent-se de nord a est presa a les 18:35 UTC del 23 d'abril pel satèl·lit Aqua miniatura|esquerra|Columna i ploma de cendres de l'erupció el 22 d'abril de 2015 miniatura|Imatge presa el 23 d'abril de 2015 per l'instrument VIIRS del satèl·lit Suomi NPP en canal d'infrarojos d'alta resolució miniatura|esquerra|Imatge de satèl·lit de la columna eruptiva del Calbuco, 22 d'abril de 2015
L'erupció va ser precedida per un eixam sísmic a la zona del volcà, des de les 15:11 (hora local). Durant dues hores es van registrar 140 sismes; el de major envergadura aconseguí una magnitud de 2,5 en l'escala sismològica de Richter, a 3,3 quilòmetres a l'oest del cràter principal i a 7,4 quilòmetres de profunditat.
A les 17:54 (hora local), es va generar una columna eruptiva de color gris que va aconseguir una altura màxima de 15 quilòmetres. La fase més enèrgica que va durar una hora i mitja, seguida a les 21:55 (hora local) per un tremor harmònic, suggerint una possible emissió de lava des del cràter principal.
A les 01:00 (hora local) del 23 d'abril, es va produir un nou pols eruptiu al Calbuco, més enèrgic que el primer. La intensa activitat superficial es va estendre durant sis hores, generant també una columna eruptiva de 15 quilòmetres d'altura, acompanyada per una contínua emissió de fragments de material incandescent amb comportament balístic, que no van superar els cinc quilòmetres entorn de l'edifici volcànic.
Després d'un sobrevol al volcà, s'observaren almenys sis centres d'emissió de partícules sobre el dom antic i als seus costats oest, sud-oest i sud.
En tots dos esdeveniments, la dispersió piroclàstica es va concentrar principalment cap a l'est i nord-est del massís. Es va registrar caiguda de piroclasts grossos (pumicita) a la regió de Los Lagos, i piroclastos fins (cendres) en les regions de Los Ríos i de l'Araucanía. També es van produir fluxos piroclàstics amb un abast màxim de set quilòmetres i lahars que van viatjar fins a una distància propera als 15 quilòmetres, per les valls que descendeixen del volcà. La situació més greu es va presentar a la localitat d'Ensenada, amb fins a un metre d'acumulació de cendres.
A partir de les 23:30 (hora local) del 23 d'abril, es va observar un nou increment en l'activitat superficial del volcà, emmarcat per la presència d'una columna de partícules que va aconseguir una altura màxima de dos quilòmetres, amb una dispersió preferencial cap al nord-est variant a l'est-sud-est en hores de la tarda del 24 d'abril. També es va observar la incipient emissió d'un flux de lava des del cràter principal i cap al seu costat est, aconseguint distàncies que no van superar els 50 metres.
Fins al 24 d'abril, el Calbuco va emetre 210 milions de metres cúbics de cendres a l'atmosfera (40 milions en el primer pols eruptiu, i 170 milions en el segon), una xifra considerable si s'ateny que cada metre cúbic equival al voltant d'una tona de material volcànic.
A causa del pronòstic de precipitacions a la zona durant les pròximes setmanes, el sernageomin va advertir sobre l'alta probabilitat que es registrin lahars secundaris, és a dir, al·luvions volcànics causats per la remobilització del material piroclàstic del volcà. La preocupació va sorgir per l'aprenentatge vivencial de l'erupció del volcà Chaitén de 2008, ja que la ciutat homònima va ser colpejada principalment per lahars secundaris.
A les 13:08 (hora local) del 30 d'abril, va començar un tercer pols eruptiu al Calbuco després d'una nova fase d'inestabilitat aguda, marcada principalment per un tremor harmònic (moviment de magma a l'interior de l'edifici volcànic). La seva columna eruptiva es va alçar fins als cinc quilòmetres i es va dispersar preferentment cap al sud-est.
Sobre la base de la història geològica del Calbuco, és possible que el cicle eruptiu s'estengui diversos mesos, o bé que evolucioni de la seva fase explosiva (emissió de piroclasts) a efusiva (emissió de lava). Donada l'alta viscositat d'aquesta, no és previsible que s'observin "rius" de lava, però sí que es construeixin doms a la part alta de l'edifici volcànic, els que posteriorment són destruïts per permetre novament l'obertura de la xemeneia volcànica.
Després de l'erupció, la geomorfologia del Calbuco va canviar dràsticament. Si bé el volcà tenia dos cràters abans de l'esdeveniment (un de principal i un altre secundari, perfilats especialment per l'erupció del 1961), després d'aquesta erupció el Calbuco en té vuit i un cràter principal encara més gran, a causa principalment de l'erosió a la superfície.
Sismicitat L'erupció del Calbuco va estar permanentment acompanyada d'activitat sísmica, tant de tipus volcànic-tectònic (VT, associada la fractura de roques a nivell superficial) com de llarg període (LP, associada a la dinàmica de fluids a l'interior del volcà). La sismicitat associada al volcà no presentava augments significatius des del 2009, quan es va iniciar la vigilància sísmica en temps real per l'Observatori Volcànic dels Andes del Sud (OVDAS).