miniatura|Bloc de l'Est.
Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània. El Bloc de l'Est sol considerar-se idèntic al Pacte de Varsòvia. Una altra de les organitzacions que reunien als països del bloc era el Consell d'Assistència Econòmica Mútua.
Iugoslàvia mai va formar part del Bloc de l'Est ni del Pacte de Varsòvia. Malgrat de ser un Estat socialista, el seu líder Josip Broz Tito va arribar al poder gràcies al seu comandament sobre la resistència partisana durant la Segona Guerra Mundial i sempre va mantenir una política de distanciament i autonomia respecte de la influent Unió Soviètica. El govern iugoslau es va mantenir neutral durant la Guerra Freda i va ser un dels fundadors del Moviment dels No-Alineats.
Per la seva banda, el govern d'Albània —titllat d'estalinista— també va assolir el poder sense ajuda soviètica a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Albània va trencar la seva relació amb la Unió Soviètica a principis dels anys 1960, alineant-se amb la República Popular de la Xina i la seva posició antirrevisionista.
Les nacions del Bloc de l'Est van ser, a vegades, mantingudes dintre de l'esfera d'influència soviètica mitjançant la força militar. L'Exèrcit Roig va envair Hongria el 1956 després d'una revolta anticomunista. També Txecoslovàquia va ser envaïda, en el 1968 i per tropes del Pacte de Varsòvia, amb l'objecte de posar fi a un període de liberalització conegut com la Primavera de Praga. Aquesta política va ser denominada Doctrina Bréjnev i es convalidava, segons l'argumentació soviètica, en l'obligació que tenien els estats socialistes de sostenir-se els uns als altres d'acord amb el que estableix el Pacte de Varsòvia. La Primavera de Praga no era per als seus crítics altra cosa que una tornada progressiva al capitalisme, el que justificava segons aquest raonament la intervenció militar. Els crítics de la Unió Soviètica parlaven a la vegada d'imperialisme.
El Bloc de l'Est es va dissoldre pel col·lapse dels diferents estats socialistes que la formaven, gairebé tots els quals van deixar directament d'existir. El cop definitiu va ser la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, bastió polític i militar del Bloc, fins al 1991.
Terminologia El terme Bloc de l'Est sovint s'utilitzava indistintament amb el terme Segon Món. Aquest ús més ampli del terme inclouria no només la Xina maoista i Cambodja, sinó també satèl·lits soviètics de curta durada com la Segona República del Turquestan Oriental (1944–1949), la República Popular de l'Azerbaidjan (1945–1946) i la República de Mahabad (1946), així com els estats marxistes-leninistes que es trobaven a cavall entre el Segon i el Tercer Món abans del final de la Guerra Freda: la República Democràtica Popular del Iemen (des de 1967), la República Popular del Congo (des de 1969), la República Popular de Benín, la República Popular d'Angola i la República Popular de Moçambic des de 1975, el Govern Revolucionari Popular de Grenada de 1979 a 1983, el Derg / República Democràtica Popular d'Etiòpia des de 1974 i la República Democràtica Somali des de 1969 fins a la Guerra d'Ogaden el 1977.Ludlow, N. Piers, European integration and the Cold War: Ostpolitik-Westpolitik, 1965–1973, Routledge, 2007, , p. 37, 39Ahonen, Pertti, After the expulsion: West Germany and Eastern Europe, 1945–1990, Oxford University Press, 2003, , p. 125-126 & 183Zwass, Adam, Globalization of Unequal National Economies: Players and Controversies, M.E. Sharpe, 2002, , p. 214Skinner, Kiron F., The strategy of campaigning: lessons from Ronald Reagan & Boris Yeltsin, University of Michigan Press, 2007, , p. 137–138 Tot i que no eren marxistes-leninistes, els líders de la Síria baasista consideraven oficialment els seus països com a part del Bloc Socialista i van establir una estreta aliança econòmica i militar amb la Unió Soviètica.
Molts estats van ser acusats pel Bloc Occidental de pertànyer al Bloc Oriental quan formaven part del Moviment de Països No-alineats. La definició més limitada del Bloc Oriental només inclouria els estats del Pacte de Varsòvia i la República Popular de Mongòlia com a antics estats satèl·lit dominats majoritàriament per la Unió Soviètica. El desafiament de Cuba al control soviètic complet va ser prou notable com per excloure Cuba com a estat satèl·lit, ja que de vegades intervenia en altres països del Tercer Món fins i tot quan la Unió Soviètica s'hi oposava.
L'ús posterior al 1991 del terme Bloc de l'Est pot ser més limitat en referir-se als estats que van formar el Pacte de Varsòvia (1955–1991) i Mongòlia (1924–1991), que ja no són estats comunistes. De vegades se'ls anomena més generalment els països de l'Europa de l'Est sota el comunisme,Satyendra, Kush, Encyclopaedic dictionary of political science, Sarup & Sons, 2003, , p. 65 excloent Mongòlia, però incloent-hi Iugoslàvia i Albània, que s'havien separat de la Unió Soviètica a la dècada del 1960.
Tot i que Iugoslàvia era un país socialista, no era membre del COMECON ni del Pacte de Varsòvia. En separar-se de l'URSS el 1948, Iugoslàvia no pertanyia a l'Est, però tampoc no pertanyia a l'Oest a causa del seu sistema socialista i la seva condició de membre fundador del Moviment de Països No-alineats. Tanmateix, algunes fonts consideren que Iugoslàvia és membre del Bloc de l'Est. D'altres consideren que Iugoslàvia no n'és membre després que trenqués amb la política soviètica en la ruptura entre Tito i Stalin.|
Llista d'estats miniatura|Segell soviètic de 1950, que representa les banderes i els pobles dels estats comunistes de l'època, inclosos els de l'Europa de l'Est
Pacte de Varsòvia (1955–1991) República Popular d'Albània (1946–1991, va deixar de participar en les activitats del COMECON i del Pacte de Varsòvia el 1961, i després es va retirar oficialment del WP el 1968 i del COMECON el 1987) República Popular de Bulgària (1946–1990) República Socialista Txecoslovaca (1948–1989) Alemanya Oriental (1949–1989) República Popular d'Hongria (1949–1989) República Popular de Polònia (1947–1989) República Socialista de Romania (1947–1989, participació limitada en les activitats del Pacte de Varsòvia després de 1964) Unió Soviètica (1922–1991; abans República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, 1917–1922) República Socialista Soviètica de Bielorússia (1919–1991, estat membre de l'ONU des de 1945) República Socialista Soviètica d'Ucraïna (1919–1991, estat membre de l'ONU des de 1945)
Altres estats comunistes República Democràtica de l'Afganistan (1978–1991) República Popular d'Angola (1975–1991) República Popular de Benin (1975–1990) Burkina Faso (1983–1987) República Popular de Kamputxea (1979–1989) Estat de Cambodja (1989–1991) República Popular de la Xina (1949–1961) República Popular del Congo (1963–1991) Cuba (1959–1991) República Popular d'Etiòpia (1987–1991) Junta militar etíop (1974–1987) Grenada (1979–1983) Corea del Nord (1948–1990) Laos (1975–1989) República democràtica de Madagascar (1975–1990) República Popular de Mongòlia (1924–1990) República Popular de Moçambic (1975–1990) Nicaragua (1979–1990) Somàlia (1969–1977) Iemen del Sud (1967–1990) Vietnam (1976–1989) República Democràtica del Vietnam (1954–1976) govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud (1975–1976) República Federal Socialista de Iugoslàvia (1945–1948)
Altres estats alineats miniatura|250x250px|Estats que tenien governs comunistes en vermell, estats que la Unió Soviètica creia en un moment donat que s'estaven movent cap al socialisme en taronja i altres estats aliats amb la Unió Soviètica en algun moment en groc
Algèria (1962–1991) Bangladesh (1971–1975) República Socialista de la Unió de Birmània (1962-1988) Burundi (1966–1991) Txad (1979–1982) Cap Verd (1975–1990) Xile (1970–1973)"Soviet Intelligence in Latin America During the Cold War ", Lectures by General Nikolai Leonov, Centro de Estudios Publicos (Chile), 22 setembre 1999. Comoros (1975–1978) Djibouti (1981–1991) República d'Egipte (1953–1958) República Àrab Unida (1958–1971) República àrab d'Egipte (1971–1974) Guinea Equatorial (1968–1979) Ghana (1960–1966) Guinea (1960–1984) Guinea-Bissau (1973–1991) Guyana (1980–1991) Índia (1971–1991) Indonèsia (1959–1965) Iran (1979–1991) República de l'Iraq (1958–1963) Iraq Nasserista (1963–1968) República de l'Iraq (1968-2003) (1968–1979) Israel (1948–1953) Líbia sota el règim de Moammar al-Gaddafi (1969–1991) Mali (1960–1991) República de Mauritània (1960-1978) Perú (1968–1975) República Àrab Sahrauí Democràtica (1976–1991) São Tomé i Príncipe (1975–1991) Seychelles (1977–1991) Republica Democràtica del Sudan (1969–1971) Suriname (1980–1987) (1990 –1991) República Àrab Unida (1958–1961) Síria baasista (1963–1991) Tanzània (1964–1991) Tunísia (1964–1988) Uganda ( 1966 – 1971) Tercera república d'Uganda (1979-1980) Moviment de Resistència Nacional (1986-1991) Iemen del Nord (1962–1972) Zàmbia (1964–1991) Zimbàbue (1980–1991)
Història de la Fundació miniatura|Canvis a la frontera de la zona del bloc oriental entre 1938 i 1948 El 1922, la RSFS de Rússia, la RSFS d'Ucraïna, la RSFS de Bielorússia i la RSFS de Transcaucàsia van aprovar el Tractat de Creació de l'URSS i la Declaració de Creació de l'URSS, formant la Unió Soviètica. El líder soviètic Ióssif Stalin, que considerava la Unió Soviètica com una illa socialista, va declarar que la Unió Soviètica havia de veure que «l'actual encerclament capitalista sigui substituït per un encerclament socialista».
Expansió de la Unió Soviètica de 1939 a 1940 El 1939, l'URSS va signar el Pacte Mólotov-Ribbentrop amb l'Alemanya nazi, que contenia un protocol secret que dividia Romania, Polònia, Letònia, Lituània, Estònia i Finlàndia en esferes d'influència alemanya i soviètica.Text of the Nazi-Soviet Non-Aggression Pact , executed 23 agost 1939 La Polònia oriental, Letònia, Estònia, Finlàndia i Bessaràbia, al nord de Romania, van ser reconegudes com a parts de l'esfera d'influència soviètica. Lituània va ser afegida en un segon protocol secret el setembre de 1939.Christie, Kenneth, Historical Injustice and Democratic Transition in Eastern Asia and Northern Europe: Ghosts at the Table of Democracy, RoutledgeCurzon, 2002,
La Unió Soviètica havia envaït les porcions de la Polònia oriental que li havien estat assignades pel Pacte Molotov-Ribbentrop dues setmanes després de la invasió alemanya de la Polònia occidental, seguida de la coordinació amb les forces alemanyes a Polònia. Durant l'ocupació de la Polònia Oriental per la Unió Soviètica, els soviètics van liquidar l'estat polonès, i una reunió germano-soviètica va abordar la futura estructura de la regió polonesa. Les autoritats soviètiques van iniciar immediatament una campanya de sovietització de les zones recentment annexionades pels soviètics.Soviet authorities attempted to erase Polish history and culture, Trela-Mazur, Elzbieta, Sowietyzacja oswiaty w Malopolsce Wschodniej pod radziecka okupacja 1939–1941 (Sovietization of Education in Eastern Lesser Poland During the Soviet Occupation 1939–1941), ed. Wlodzimierz Bonusiak, et al. (eds.), Wyzsza Szkola Pedagogiczna im. Jana Kochanowskiego, 1997, Les autoritats soviètiques van col·lectivitzar l'agricultura, i van nacionalitzar i redistribuir la propietat privada i estatal polonesa.