Andrés García de Barga i Gómez de la Serna, conegut pel pseudònim Corpus Barga (Madrid, 1887 - Lima, 1975), va ser un poeta, narrador, assagista i periodista espanyol.
Biografia Va néixer a Madrid en el si d'una família burgesa, el seu pare, Félix García de Barga, va ser vicepresident primer de les les Corts i ell era tiet de Ramón Gómez de la Serna. Va estudiar Enginyeria de Mines però va abandonar la carrera per dedicar-se al periodisme des de l'any 1906. La seva ideologia el va portar a publicar sempre en la premsa republicana, com els diaris El País, El Radical, etcètera, i de la mateixa manera les seves idees el van portar a freqüentar la tertúlia literària del Cafè de Levante. Als 17 anys va publicar el seu primer llibre de poemes: Cantares (1904).
Entre 1914 i 1948 va residir a París com a corresponsal, fent bastants viatges des de 1920, sobretot a Itàlia. Va mantenir intenses relacions amb escriptors com Pío Baroja i Ramón María del Valle-Inclán. Gràcies a Ortega y Gasset va començar a escriure per al diari El Sol, on va col·laborar assíduament fins a l'any 1928 i fins i tot va arribar-ne a ser el director. També va col·laborar en altres periòdics i revistes com Revista de Occidente i La Nación de Buenos Aires. L'any 1930, el diari La Nación on treballava el va enviar a Berlín i al maig del mateix any va viatjar en el Graf Zeppelin realitzant la ruta Berlín-Sevilla-Pernambuco-Baltimore i enviant cròniques sobre el viatge. miniatura|Carrer de Corpus Barga a Madrid (fins 2018, carrer del Governador Carlos Ruiz). Va ser un actiu propagandista de la causa republicana durant la Guerra Civil espanyola i va participar en la compra d'avions francesos per a l'exèrcit, per la qual cosa es va veure forçat a exiliar-se l'any 1939 amb l'escriptor Antonio Machado, al que va ajudar a travessar la frontera i va acompanyar fins a Cotlliure, on aquest va morir.
L'any 1948 es va instal·lar a Lima (Perú) i va dirigir allí l'Escola de Periodisme de la Universitat de Sant Marcos. Va col·laborar en nombroses revistes editades pels exiliats. Va escriure quatre volums de memòries amb el nom genèric de Los pasos contados. Una vida española a caballo de dos siglos (1887-1957). el llibre va més enllà de l'habitual recull de memòries, els seus records conformen una creació original i fluida, escrita en una prosa conversacional, molt característica d'aquest autor. Fou guardonat amb el Premi de la Crítica modalitat narrativa en castellà en 1974 per un d'aquests volums, Los galgos verdugos (1973). Va morir l'any 1975 a Lima.
Obra Cantares, poemas (1904).
Clara babel (1906), relatos.
La vida rota (1908 y 1910), novel·la en dos volums que va ser reescrita i editada amb el títol: Los galgos verdugos (1973). Premi de la Crítica
Pasión y muerte. Apocalipsis (1930)
La baraja de los desatinos (1968)
Fuegos fugitivos. Antología de artículos de Corpus Barga (1949-1964), comp. M.Velázquez, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, Lima, 2003.
Los pasos contados, memories 1963-1973, conté: Mi familia. El mundo de mi infancia (1963) Puerilidades burguesas (1965) Las delicias (1967) Los galgos verdugos (1973)
Contando sus pasos. Primer viaje a América (La vida rota, segunda parte) i altres texts inèdits, introd. Isabel del Alamo Triana, Pre-Textos, Valencia, 1997.
Paseos por Madrid, Alianza Editorial, Madrid, 2002
Referències
Categoria:Escriptors madrilenys en castellà Categoria:Periodistes madrilenys Categoria:Poetes espanyols en castellà Categoria:Premis de la Crítica de narrativa castellana Categoria:Alumnes de la Universitat Nacional Major de San Marcos Categoria:Morts a Lima Categoria:Poetes madrilenys Categoria:Poetes espanyols del segle XIX Categoria:Poetes espanyols del segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX