La ratafia catalana és un licor artesanal elaborat tradicionalment a les comarques de Catalunya, macerant nous verdes en aiguardent i que, per aromatitzar-ho, s'afegeixen a la maceració herbes i/o plantes que es recullen fresques la matinada del dia 24 de juny, festa de Sant Joan, als camps del voltant de qui l'elabora. La ratafia catalana té el distintiu reconegut Denominació d'Origen (DO) en el marc de la Unió Europea.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya té classificat el licor anomenat ratafia catalana dins de les «Indicacions geogràfiques de begudes espirituoses» com beguda espirituosa produïda en tot el territori de Catalunya.
Recepta Ingredients Alcohol etílic de 95º Nous verdes Aigua Pell de llimona i de taronja Herbes aromàtiques miniatura|Nous verdes en l'arbre
Cada recepta de ratafia té les herbes i altres plantes que donen el gust particular que es vulgui, sense que hi hagi un gust dominant. Com a exemples: llorer, camamilla, alfàbrega, fonoll, clavells, orenga, figues… Hi ha receptes amb poques herbes o espècies i altres amb més de setanta.
La recepta més antiga que es coneix data de 1842 i prové de la comarca de la Selva. Tot i això, la ratafia a Catalunya té uns orígens molt anteriors. També hi ha ratafies que, sense deixar de ser catalanes, porten ingredients que són d'origen foraster: canyella, nou moscada, xeliàndria... Hi ha moltes varietats de ratafies en gran part per les herbes que a cada zona es poden recollir. Cada artesà té la seva recepta i fa les seves ratafies personals.
Els ingredients, en la proporció necessària per a produir la quantitat que es vulgui, es posen a macerar en un contenidor, que pot ser de vidre o de ceràmica i es deixa a l'exterior permanentment durant 40 dies. Se'n diu "a sol i serena". Cada pocs dies es xinxolla el contenidor, si es pot; si el contenidor és molt gros, es remou el contingut amb un pal. Cada comarca i cada elaborador determina si la maceració ha de durar 40 dies o uns altres dies i si ha d'estar moltes hores al sol o menys hores.
Al final de la maceració es treuen i rebutgen els sòlids, per decantació, i per suavitzar-ne el gust aspre, s'hi posa xarop. La graduació d'alcohol no supera habitualment els 30º i s'aconsegueix amb l'addició d'aigua. Tradicionalment, es feia amb aigua de pluja, però actualment l'aigua mineral envasada és habitual. Per a afinar el sabor de la ratafia, es posa en botes de fusta de roure i es deixa envellir uns quants anys.
Història miniatura|Etiqueta per una ratafia francesa
La ratafia catalana és una variant local d’un tipus de licor dolç aromatitzat amb fruita i herbes documentat a diversos països europeus, especialment a Itàlia i França, almenys des del segle XVII. Pel que fa a Catalunya, el terme ratafia es documenta almenys des del segle XVIII en relació amb licors casolans elaborats amb nous verdes i herbes aromàtiques, especialment en àmbits rurals.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Licors d'herbes Categoria:Begudes de Catalunya