El Palau Bru és un edifici situat al passeig de Colom, 6 i els carrers de Marquet, 6 i de la Mercè, 32-34 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història A finals del o principis del , l'antic casal gòtic del carrer de la Mercè va ser reformat i ampliat en profunditat. En aquesta època pertanyia al botiguer de teles ennoblit de Vic Bernardí de Granollacs i de Pons, que va morir l'agost del 1612, i el seu inventari post mortem, fet a instàncies de la vídua Caterina Prats i l'hereu Miquel Joan de Granollacs i Prats, el descrivia com «unas casas grans ab un portal en la carrera publica obrint [...] y ab dos botigas detras de aquellas ab dos portals vers la marina obrint que el dit qº Sr Bernadi Granollachs possehia en lo carrer de la merce».AHPB, notari Francesc Blanc, 560/73, f. 145-152v, 30-08-1612. En un camarí o capella hi havia 10 pintures de tema religiós, a més de 13 relleus d'alabastre; en una altra estança, hi havia 45 quadres de temes variats, entre els quals destacaven 18 reis d'Aragó. També hi havia 34 tapissos, entre els quals 10 draps de ras amb la història del rei Cir.
Posteriorment, la finca va passar a mans del seu nebot Francesc Bru i de Granollacs, que va heretar el negoci de comerç i banca del seu pare Jaume Bru i Pobla (†1607), així com els títols de senyor del castell de Tona i dels delmes de Sant Esteve de Granollers, i el 1609 es va casar amb la seva cosina Peronella Granollacs i de Peixau (†1639). Va ser succeït pel seu fill Josep Bru i de Granollacs, que el 1653 va ser ennoblit per Felip IV com a recompensa per la seva fidelitat durant la Guerra dels Segadors, i el 1671 hi va obtenir un permís d'obres. Casat amb Teresa de Canta i Oms, hereva d'una família de donzells de Perpinyà emparentada amb els Oms, barons de Santa Pau, fou succeït pel seu fill Lluís de Bru i de Canta, que va formar part del primer govern municipal borbònic del 1714.
El seu fill Ramon de Bru i de Copons es va casar amb Maria Teresa Descatllar de Besora i de Reard, i fou succeït per la seva filla Maria Antònia de Bru i Descatllar de Besora, que el 1751 es va casar amb Joan de Fivaller i de Rubí. El 1772, aquest va demanar permís per a reformar la façana del carrer de la Mercè, i novament entre 1780 i 1793 per a fer-hi diverses reformes. El 1807, el seu fill Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru (1758-1846), per matrimoni marquès de Villel i comte de Darnius, va demanar permís per ampliar l'edifici del carrer de la Mercè, segons el projecte del mestre de cases Jaume Valls.
Joan Antoni de Fivaller va morir a Teià el 3 de gener del 1846, i fou succeït pel seu fill Joan Antoni de Fivaller i de Taverner. Exiliat a Ciutadella de Menorca, va morir el 22 de juny del 1874, nomenant hereu al seu nebot Josep Maria de Fivaller i de Vélaz, enginyer forestal, però la seva filla Mercè Bernardina de Fivaller i Centurión, marquesa de la Lapilla, de Paredes i de Monesterio, casada amb el menorquí Gabí de Martorell i Martorell, marquès de l'Albranca, en va impugnar el testament. Josep Maria de Fivaller va morir a Barcelona el 6 de juny del 1876, i el palau va passar a mans de Mercè Bernardina.
El 1994, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va encarregar als arquitectes Rafael de Cáceres Zurita, Esteve i Robert Terradas Muntañola la reforma del palau per a allotjar-hi la nova seu de l'entitat. Es va unificar la cornisa a la façana del passeig de Colom, que sobresortia als extrems com una mena de torres, i es va cobrir el pati amb una claraboia lleugera.
Intervencions arqueològiques El 1995, Emili Revilla i Cubero va dirigir l'obertura de 8 sondejos al llarg de tota la planta baixa, amb mides que oscil·laven entre 2 i 3 m de costat i una fondària màxima d'1,90 m. La intervenció hi va permetre documentar diversos fonaments i clavegueres d'època contemporània, a més d'un pou i altres fonaments de mur que semblaven més antics, bastits amb morter de calç de color taronja. Al fons de les cales es va trobar un estrat de sorres corresponent a la platja d'època romana, amb materials d'aquesta cronologia.
miniatura|esquerra|Façana del passeig de Colom abans de la reforma miniatura|esquerra|Façana del carrer de la Mercè, fent angle amb el carrer de Marquet miniatura|Quarteró núm. 6 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Consta de planta baixa, entresòl i tres pisos amb terrat, i està organitzat al voltant d'un pati. Les façanes (excepte a l'edifici nou del carrer de la Mercè) són de pedra amb junta sobresortida formant una retícula regular a trencajunts. Les finestres són de línies molt simples amb llindes i brancals rectes sense cap mena de decoració. La cornisa és homogènia en tot el perímetre i de línies senzilles, i es recolza en permòdols tríglifs amb decoracions clàssiques.
La façana del passeig de Colom és la més senyorial i està formada per un basament de grans dimensions, on s'integra el gran portal d'entrada i un entresòl. A partir d'aquest basament i separat per la renglera de balcons del primer pis es desenvolupa la resta de la façana amb un pla llis d'obra de carreus de pedra. La composició d'obertures mostra una curiosa relació de plens i buits emfatitzant el primer pis com la planta noble molt oberta disposant cinc balcons de gran alçada amb els seus balcons individuals. Aquests últims estan tan junts que es visualitzen com un balcó corregut que fins i tot dona la volta a la cantonada. La planta segona potencia el ple de la façana al només disposar de dues balconeres de dimensions més reduïdes en cada extrem. Per la seva banda la tercera planta torna a disposar cinc finestres petites formant un ritme força regular. La façana lateral al carrer de Marquet arriba a tenir fins a sis eixos de finestres, tot i que no arriben a ser regulars, segurament per la distribució complicada de les plantes inferiors. La façana al carrer de la Mercè té set eixos d'obertures (tres a l'edifici antic i quatre al nou), amb un portal de pedra d'arc escarser de fals regràs a l'edifici antic, i un de llinda plana i dos d'arc carpanell al nou. Els balcons són de llosana de pedra i les baranes de ferro amb composició molt simple.
Els portals d'accés de les dues façanes oposades són destacables per la dimensió de l'obertura i de les seves dovelles, que es fusionen elegantment amb els carreus dels brancals. Aquests portals tenen comunicació amb el pati central a través d'una combinació de voltes de canó rebaixades i altres de quatre punts d'arc escarser, modulades amb arcs faixons. L'escala monumental de pedra arrenca d'un lateral del passatge interior.
Notes
Referències
Vegeu també Nicolau Pujades Cal Doctor (Alella) Can Bragulat Casa Bru (Teià) Casa Pol (Teià) Casa Torres (Barcelona) Casal de Margalef Torre Tavernera Castell de Picalquers Palau Fivaller Palau Caçador-Cortada
Bibliografia
Enllaços externs
Bru Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Passeig de Colom Categoria:Carrer de la Mercè