Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2015. En aquest any es van veure els vols inaugurals dels vehicles de llançament Llarga Marxa 6 i Llarga Marxa 11 xinesos.
En febrer de 2015, la nau espacial experimental de l'Agència Espacial Europea, el Intermediate eXperimental Vehicle, va conduir amb èxit el seu primer vol de prova.
En març, Ceres va esdevenir el primer planeta nan a ser visitat quan la sonda Dawn va entrar en òrbita. Al juliol, la sonda New Horizons es va convertir en la primera nau espacial en visitar el sistema Plutó-Caront.
En novembre, el coet suborbital Blue Origin New Shepard va aconseguir el primer aterratge controlat prop de la zona de llançament, com a pas important a la reutilització completa de la seva etapa de propulsió. El 21 de desembre, va tenir lloc el vol inaugural del Falcon 9 v1.1 FT de SpaceX, acabant amb un aterratge amb èxit de la seva primera etapa.
Vols espacials tripulats miniatura|Mark i Scott Kelly són bessons idèntics, i van ser estudiats pels canvis en la seva salut, comparant un cos a l'espai d'un cos a la Terra En el 2015 es van realitzar quatre llançaments orbitals tripulats, tots amb èxit, transportant un total de 12 astronautes a l'òrbita.
En març de 2015, l'astronauta de la NASA Scott Kelly i el cosmonauta Mikhaïl Kornienko van iniciar la primera missió espacial d'un any de durada a bord de l'Estació Espacial Internacional, a diferència de la rotació de tripulants habitual de 5,5 mesos en òrbita. Els científics estudien els efectes de la llarga duració espacial, tan fisiològica com psicològicament. Tenen una sèrie de controls per a la seva feina — el bessó idèntic de Scott, Mark, també un anterior astronauta de la NASA, que es va quedar en terra, serveix com un camp d'estudi de difícil repetició, ja que ambdós comparteixen gens i es pot identificar més fàcilment a través de la comparació dels seus resultats en els canvis entre germans.
L'any passat, la NASA va contractar a SpaceX i Boeing per construir naus espacials comercials per transportar astronautes a i des de l'Estació Espacial Internacional. En aquest any, l'agència va escollir el primer grup d'astronautes per realitzar els primers viatges en aquests vehicles en 2017, segons es té previst.
La NASA va anunciar en juliol que va ser escollida Sunita Williams, Douglas Hurley, Robert Behnkem i Eric Boe per entrenar-se i volar amb les càpsules Dragon i CST-100 Starliner, construïdes per SpaceX i Boeing, respectivament.
Quan aquestes naus espacials privades estiguin operatives, els Estats Units no seran llavors dependents de les naus Soiuz russes per portar astronautes a l'òrbita. Aquesta dependència, costa la NASA al voltant de $75 milions de dòlars per seient en una Soiuz de tres ocupants, que ha sigut el vehicle habitual des de la jubilació del Transbordador Espacial en 2011.
Exploració no tripulada Sondes interplanetàries miniatura|Animació del planeta nan Ceres basada en imatges de la sonda Dawn de la NASA. Les característiques de la superfície han sigut exagerades. En aquest any no es va llançar cap sonda espacial per estudiar el sistema solar. En canvi van ocórrer tot una sèrie d'esdeveniments significatius de diverses sondes enviades anteriorment a altres cossos celestes: Dawn La sonda espacial Dawn de la NASA entra en òrbita al voltant de Ceres a l'abril i va efectuar les primeres observacions properes d'aquest planeta. Com Plutó, aquest objecte astronòmic, comptà amb diverses sorpreses per als científics. Una de les primeres característiques a observar foren els inusuals punts brillants en algunes zones, les més brillants s'ubicaven al cràter d'Occator. Es va determinar que són majoritàriament dipòsits de sal, que es van quedar aposentats per l'evaporació de l'aigua, originant-se de la capa superficial de gel d'aigua salobre. Dawn també va detectar una boirina dins del cràter. La boirina és visible durant el migdia de Ceres, però no es veu en l'alba o al capvespre; el procés pot ser similar al que passa en els cometes, quan el vapor d'aigua aixeca petites partícules de pols i gel a la superfície.
Dawn també va descobrir argiles riques en amoníac. Això suggereix que Ceres no va ser format on és ara, en el cinturó d'asteroides, sinó fora del sistema solar, on el nitrogen congelat és abundant.
També com Plutó, pot haver criovolcans congelats, però no està confirmat. Una altra característica estranya és l'anomenada “muntanya solitària”, una muntanya cònica aïllada de 6 km d'altura. No hi ha res que se li sembli als voltants.
New Horizons miniatura|La sonda New Horizons preparant-se pel llançament. miniatura|Animació del planeta nan Plutó basada en imatges de la sonda New Horizons de la NASA mostrant característiques de la seva superfície. El 14 de juliol la sonda New Horizons va efectuar el primer sobrevol de Plutó i els seus satèl·lits com a objectiu principal d'una missió planificada faria llavors deu anys. Les dades recollides durant el seu encreuament de les llunes de Plutó foren transmeses durant tot l'any següent.
Des del seu descobriment, aquest planeta nan només era un petit punt de llum visible en els telescopis més potents, i com a màxim hi havia subtils tocs de detalls de la superfície. La passada de la sonda estatunidenca va proporcionar el primer cop d'ull. Plutó ha demostrat ser un món actiu, amb grans zones de muntanyes i l'escorça de gel d'aigua sòlida, que flueix de les glaceres de gel de nitrogen, i possiblement criovolcans. Des de dalt, l'aparició és una reminiscència de les costes entre continents i oceans, però compon de materials totalment diferents. En alguns llocs, les planes glacials estan esquitxades d'eixams inusuals de petits forats i terrenys irregulars en tota la superfície.
Segons declara John Grunsfeld, ex-astronauta i administrador associat de la Science Mission Directorate de la NASA: “Aquestes imatges en primer pla, mostrant la diversitat de terrenys de Plutó, demostren el potencial dels nostres exploradors planetaris robòtics per retornar dades interessants per als científics de tornada aquí al planeta Terra”
Algunes parts de la superfície de Plutó són antigues i plenes de cràters, mentre que altres, com les planes gelades, són molt més joves i amb menys cràters.
Alan Stern, Investigador Principal de la New Horizons de la Southwest Research Institute (SwRI) a Boulder, Colorado, declara: “Aquestes noves imatges ens donen una finestra de resolució súper alta impressionant en la geologia de Plutó” i “Res d'aquesta qualitat estava disponible a Venus o Mart fins a dècades després dels seus primers sobrevols; però, a Plutó estem allà ja - visió entre els cràters, muntanyes i camps de gel - menys de cinc mesos després del sobrevol! La ciència que podem fer amb aquestes imatges és simplement increïble.”
Fins i tot l'evidència més clara dels processos geològics es pot veure en les noves imatges, incloent capes en alguns cràters. Encara no se sap si l'estratificació és local, regional o global. Les característiques lineals fosques poden ser evidència de tectònica de plaques, segons els científics de la missió. Hi ha també un sistema de canyó gegant que s'estén per centenars de quilòmetres en tot l'hemisferi nord. Hi pot haver fins i tot criovolcans (volcans de gel), però no s'han confirmat encara.
Pel que fa a les llunes de Plutó, que s'han trobat per estar girant molt més ràpid del que s'esperava. Les taxes de rotació pot ser caòtica (variable) a causa de Caront, la lluna més gran, exercint un parell fort que impedeix cada petita lluna d'assentar-se a la rotació síncrona.
Caront també té una superfície més activa del que es pensava, amb crestes de muntanyes altes, una regió tacada de vermell inusual en el pol nord i els canyons. Un aïllat pic de muntanya estranya es troba dins d'una depressió fossada.
Rosetta i Philae miniatura|Trajectòria de la sonda Rosetta La sonda espacial europea Rosetta va continuar orbitant al voltant de 67P/Txuriúmov-Herassimenko mentre que l'activitat del cometa va seguir creixent fins que va arribar al punt de la seva òrbita més propera al Sol a l'agost. La sonda no va poder reconnectar-se amb el petit mòdul de descens Philae col·locat sobre l'objecte astronòmic.
La sonda Rosetta recentment va celebrar un any d'aniversari des de l'aterratge històric del mòdul de descens. L'aparell va colpejar un parell de vegades abans de quedar-se aturat finalment sobre la superfície. Per primera vegada, un cometa podia ser estudiat de a prop quan aquest s'acostava al sol.
A través de les imatges d'OSIRIS, hi ha Ma’at (una regió d'Agilkia), i la regió veïna Nut, principalment estan coberts per dipòsits suaus de material. La mida d'aquests grans va ser revelat per les imatges ROLIS de Philae a ser de l'ordre d'uns pocs centímetres. Encara que es desconeix la profunditat d'aquesta capa és probable que sigui altament variable a través del cometa: un cràter d'impacte de 35 metres d'amplada a la regió Ash mostra la profunditat de diversos metres, mentre que en altres zones, les parets de material més compactades suggereixen que la capa és prima.” Rosetta ha observat els canvis ràpids i dramàtics de la superfície del cometa al seu pas prop del sol.
Segons Olivier Groussin, astrònom al Laboratoire d'Astrophysique de Marseille, França, coinvestigador d'OSIRIS i autor principal d'un nou estudi: “Havíem estat monitoritzant de prop la regió Imhotep des d'agost de 2014 fins a maig de 2015, no havíem detectat cap canvi a les escales d'una desena part d'un metre. Llavors, un matí ens vam adonar que alguna cosa nova havia succeït: la superfície d'Imhotep havia començat a canviar dramàticament. Els canvis es van mantenir passant per una bona estona.”
El 31 de juliol, es van publicar els primers resultats científics del mòdul de descens Philae, en relació amb la composició del cometa, característiques de la superfície i la seva duresa, temperatura, i magnetisme. Philae s'havia trobat amb una superfície “ple de runa gruixuda” així com descobrir “un conjunt de 16 nombrosos compostos orgànics que comprenen de carboni i compostos rics en nitrogen, incloent quatre compostos – isocianat de metil, acetona, propionaldehid i acetamida – que mai abans s'havien detectat en cometes.” Philae també va descobrir que la superfície era més difícil del que s'esperava, i no va detectar cap camp magnètic mesurable en tot el cometa.
Curiosity i Opportunity miniatura|Autoretrat del Curiosity al Cràter Gale a la superfície de Mart (6 d'octubre de 2015). A Mart, els astromòbils Curiosity i Opportunity van continuar la seva exploració, proveint més evidències que el planeta va ser més habitable del que és actualment. Curiosity va confirmar vestigis de llacs al cràter de Gale, així com de corrents. Fins i tot hi ha llits de grava, com els terrestres, sobrant de quan aquests fluxos es van esgotar fa molt temps.
“Les observacions des de l'astromòbil suggereixen que una sèrie de corrents i llacs d'alta duració van existir en algun punt fa entre 3,8 a 3,3 bilions d'anys, lliurant sediment que a poc a poc va construir les capes inferiors del Mont Sharp,” segons declara Ashwin Vasavada, científic del projecte Mars Science Laboratory al Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena, Califòrnia.
L'imponent Mont Sharp al mig del cràter va ser parcialment construït a partir dels sediments d'antics llacs. La zona on ha passat el Curiosity era el fons d'un llac. Les anàlisis suggereixen que les capes del fons de la muntanya es van formar en 500 milions d'anys, construït gradualment pels llacs i rius.