LAutopista Fraternitat i Unitat (Serbocroat: Autoput Bratstvo i Jedinstvo / Аутопут Братствo и Јединствo; Macedònic: Автопат Братство и Единство; Eslovè: Avtocesta Bratstva in Enotnosti) era una autopista de més de 1.182 km a través de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, des de la frontera amb Austria amb la frontera amb Grècia. Va ser l'única autopista moderna del país, connectant quatre estats constituents.
Història La construcció va començar per iniciativa del President Josip Broz Tito, que va anomenar el projecte com "Carretera de fraternitat i unitat" (Autoput bratstva i jedinstva), eslògan de la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia. Una primera secció entre Zagreb i Belgrad, construïda amb l'esforç del l'Exèrcit Popular Iugoslau i de voluntaris de les Joventuts de Brigades de Treball, va ser inaugurada en 1950. La secció entre Ljubljana i Zagreb va ser construïda per uns 54,000 voluntaris en menys de vuit mesos en 1958.
En els anys 1960 i 1970s va ser una ruta molt utilitzada en vacances per immigrants turcs en Àustria i Alemanya Occidental visitant la seva pàtria original, i per turistes de camí al sud-est europeu. Entrar a la comunista però No Alineada Iugoslàvia era de lluny més fàcil, per a persones de països de l'OTAN, que per altres països del Pacte de Varsòvia.
Les seccions següents van ser construïdes entre 1977 i 1991: Kranj - Ljubljana: 20 km Jankomir Intercanvi (Zagreb bypass) - Slavonski Brod: 207 km Sremska Mitrovica - Belgrad - Niš: 277 km En 1991, diverses seccions van ser afectades per les guerres iugoslaves, causant que el trànsit fos gairebé completament interromput en alguns llocs.
Categorització internacional Des de 1975, la carretera era concurrent amb les rutes següents de la xarxa de carreteres europees: Ruta europea E61: Villach–Kranj–Ljubljana Ruta europea E70: Ljubljana–Zagreb–Sisak–Slavonski Brod–Belgrad Ruta europea E75: Belgrad–Niš–Skopje-Veles–Thessaloniki
Llegat Des de 1994 la ruta és també part del Pan-Europeu Corredor X que s'estén des de Salzburg a Thessaloniki.
La carretera ha estat contínuament milorada. Des de 2011, és una autopista moderna en tota la seva longitud en: Eslovènia - autopista A2 Croàcia - autopista A3 També ho és a la major part de la seva longitud a: Sèrbia - autopista A3 des de l'oest de Belgrad i auopista A1 al sud de Belgrad. Macedònia del Nord - autopista M1. En 2015, les úniques parts que queden com a carretera convencional són uns km al sud de Sèrbia, entre Vranje i Grdelica Gorge, i uns 30 km al sud de Macedònia del Nord, en Demir Kapija.
Referéncies
Fonts Sić, Miroslav (juny 1990).
Categoria:Autopistes