Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 11 de novembre de 1918 - Barcelona, 4 de setembre de 2017) [Consulta: 4 setembre 2017]. fou un antropòleg cultural [Consulta: 4 setembre 2017]. i historiador americanista català.
Biografia Exiliat a Mèxic, abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a lEscola Nacional d'Antropologia del Museu d'Antropologia de Ciutat de Mèxic, on residí des de 1939 a 1956. El 1952 es graduà en antropologia a lEscola Nacional d'Antropologia i Història (ENAH), on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista Erich Fromm. S'ocupà de l'estudi de les cultures tolteca i asteca de Mèxic. Un cop retornat de l'exili a Espanya el 1956, es doctorà a Madrid en història d'Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) lEscola d'Estudis Antropològics i el Centre Iberoamericà d'Antropologia de Madrid. Posteriorment, fou professor agregat d'etnologia (1968) i catedràtic d'antropologia cultural (1972) de la Universitat de Barcelona, sent fundador del que després ha esdevingut el Departament d'Antropologia Social. Fou també director del Centre d'Etnologia Peninsular de Barcelona i fundà el 1971 la revista Ethnica. Després de la seva jubilació de la càtedra d'antropologia cultural a la Universitat de Barcelona, tornà a Mèxic, on fou professor investigador del Colegio de Jalisco. Des de 1991, també, fou president de l'Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya. Claudi Esteva es va casar amb Montserrat Saló Julià, filla de Carme Julià Riqué, amb la qual va tenir tres fills. Posteriorment es tornà a casar amb Berta Alcanyis.
Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'Amèrica prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per Erich Fromm entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo del CSIC entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a Mèxic i a Àfrica, i també a Espanya, a Equador, Perú, Estats Units i Guatemala
Publicacions El mestizaje en Iberoamérica (1963), Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969) Para una teoría de la aculturación en el alto Aragón (1971) Antropología y filosofía (1973) Antropología industrial (1973) Razas humanas y racismo (1975) Cultura, sociedad y personalidad (1978) Estado, etnicidad y biculturalismo (1984) La corona española y el indio americano (1989) La identidad catalana contemporánea (2004)
Premis i reconeixements Oficial de l'Orde al Mèrit per Serveis Distingits del Perú (1967) Creu d'oficial de l'Orde del Mèrit Civil d'Espanya (1977) Premi Bronislaw Malinowski (1994), considerat el premi més prestigiós en el camp de l'antropologia Doctor honoris causa per l'Acadèmia Siculo Normanda de Sicília (1996) Premi Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2003) Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2017)
Bibliografia
Referències
Enllaços externs
Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Marsellesos Categoria:Premis Narcís Monturiol Categoria:Alumnes de la Universitat de Madrid Categoria:Alumnes de l'Escola Nacional d'Antropologia i Història Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Antropòlegs francesos Categoria:Antropòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Enterrats al Cementiri de les Corts Categoria:Historiadors de Provença-Alps-Costa Blava