Albert d'Àustria (Viena, 3 d'agost de 1817 - Arco, 18 de febrer de 1895) va ser arxiduc d'Àustria i duc de Teschen. Es va distingir com a militar durant la sufocació la revolució de 1848 a Itàlia i la Guerra Austroprussiana (1866). Després de la derrota contra Prússia, va implantar reformes que van modernitzar l'exèrcit austríac.

Orígens Va ser el més gran dels fills de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, germà menor de l'emperador Francesc I d'Àustria, i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Albert era net per línia paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya; mentre que per via materna ho era del duc Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de l'aristòcrata alemanya Luise von Kirchberg

Carrera militar Va entrar a l'exèrcit austríac el 1837. Es va formar amb el mariscal de camp Joseph Radetzky i va lluitar sota el seu comandament durant la campanya de 1848-1849 a Itàlia, durant la sufocació de la revolució i va destacar com a comandant de la divisió de cavalleria, distingint-se a la batalla de Novara, el 1849.

Entre 1851 i 1863 va ser governador-general d'Hongria. Amb l'esclat de la Guerra Austroprussiana, va estar present al front italià i el 1866 va dirigir l'exèrcit austríac que va derrotar els italians a la batalla de Custoza, prop de Venècia. La derrota del general Benedek a la batalla de Sadowa el mateix any, va fer que la seva victòria no tingués ressò, tot i que sí li que li va permetre retirar tropes i destinar-les a la protecció de la ciutat de Viena, amenaçada pels prussians arran de la derrota a Sadowa. Va ser nomenat comandant en cap de totes l'exèrcit el 10 de juliol, però no va internvenir per la signatura del tractat de pau.

Acabada la guerra, Albert va dedicar-se a la reforma de l'exèrcit austríac, del qual va ser inspector general el 1869. Amb les lliçons apreses de Prússia, va concentrar-se en el desenvolupament d'indústries i del ferrocarril, la creació d'un sistema de reclutament de curta durada per engrossir la mida de les forces armades, i la introducció i millora d'armes i el sistema de funcionament de l'estat major. Els seus esforços van permetre modernitzar l'exèrcit, que va permetre mantenir a l'imperi austrohongarès la seva integritat la darrera meitat de .

Esdevingué mariscal de camp l'any 1888.

Matrimoni Va contraure matrimoni l'1 de maig de 1844 a Múnic amb la princesa Hildegard de Baviera, filla del rei Lluís I de Baviera i de la princesa Teresa de Saxònia-Hildburghausen.

Van tenir tres fills: Maria Teresa d'Àustria, nada a Viena el 1845 i morta a Tübingen el 1927. El 1865 contragué matrimoni a Viena amb el duc Felip de Württemberg. Carles Albert d'Àustria, nat a Viena el 1847 i mort el 1848. Matilde d'Àustria, nada a Viena el 1849 i morta a Viena el 1867. Albert va quedar vidu el 1864.

Referències

Categoria:Arxiducs d'Àustria Categoria:Austrohongaresos Categoria:Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Dinastia dels Habsburg Categoria:Distingits amb l'Orde del Lleó d'Or de la Casa de Nassau Categoria:Distingits amb la Pour le Mérite (classe militar) Categoria:Gran Cordó de l'orde de Lepopold Categoria:Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro Categoria:Membres de l'orde de la Casa de Hohenzollern Categoria:Morts a Trentino-Tirol del Sud Categoria:Polítics vienesos Categoria:Polítics morts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX